¡°?s un risc que la feina de professor sigui vital¨ªcia¡±

Ni el sistema educatiu est¨¤ tan malament ni el nivell dels alumnes ha baixat. Aix¨° ¨¦s que el defensa el professor de Filosofia durant tres d¨¨cades i professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona Manel Garc¨ªa (Barcelona, 1967), a Finl¨¤ndia. Una apologia de l¡¯educaci¨® p¨²blica del nostre pa¨ªs (Arpa). Al llibre tamb¨¦ q¨¹estiona mantres com l¡¯¨¨xit del model finland¨¨s (dif¨ªcil de calcar perqu¨¨ les realitats s¨®n diferents, diu), critica la manca de formaci¨® dels docents i reflexiona sobre els darrers ¡ªde moment¡ª canvis en el curr¨ªculum escolar.

Pregunta. Els alumnes tenen ara un nivell m¨¦s baix?

Resposta. En 30 anys jo no ho he detectat, el que s¨ª que hi ha ¨¦s una realitat nova. Abans els alumnes amb m¨¦s dificultats sortien del sistema als 14 anys; ara hi s¨®n fins als 16 i computen en els resultats. Crec que ara l¡¯alumnat t¨¦ m¨¦s compet¨¨ncies, una altra cosa ¨¦s que el curr¨ªculum el motivi.

P. Se li demana massa a l¡¯escola: que faci de pares, de guarda dels nens...?

R. S¨ª. Tamb¨¦ li demanem al professorat que faci de terapeuta, de psic¨°leg... Se li ha traspassat a l¡¯escola una funci¨® de tot all¨° on no arriben les fam¨ªlies.

P. Reclama que a la carrera de Magisteri haurien d¡¯entrar els millors alumnes.

R. ?s que l¡¯educaci¨® hauria d¡¯estar en mans dels millors professionals. El que no pot ser ¨¦s que fins fa poc es pogu¨¦s accedir al grau amb una nota molt baixa, i molts no el feien per vocaci¨®. A vegades, els que estudien Matem¨¤tiques o Filologia no ho fan pensant a ser mestres, per¨° acaben fent d¡¯especialistes de secund¨¤ria sense haver cursat cap assignatura de com ensenyar. Aix¨° fa, en part, que una minoria de professorat no sigui apte per a la doc¨¨ncia; tenen els coneixements, per¨° no saben transmetre¡¯ls.

P. Tampoc hi ha cap control de qualitat.

R. El proc¨¦s de selecci¨® s¡¯ha de millorar. Si ets inter¨ª o substitut no passes cap tipus de selecci¨®, t¡¯apuntes a una llista i et truquen per anar a treballar. Aix¨° ho trobo temerari. Tampoc pot ser que en 30 anys de carrera a mi ning¨² m¡¯hagi avaluat. Potser ¨¦s un risc que la feina de professor sigui vital¨ªcia perqu¨¨ no has de retre comptes a ning¨². I tamb¨¦ s¡¯hauria d¡¯exigir una formaci¨® continuada i d¡¯actualitzaci¨®.

P. Ara es vol millorar la formaci¨® de lleng¨¹es demanant el nivell C2 de catal¨¤.

Segons el professor, la immersi¨® no ha funcionat, per¨° ¡°la mala salut del catal¨¤ no t¨¦ res a veure amb l¡¯escola¡±

R. Un professor de Matem¨¤tiques no ser¨¤ millor pel fet de tenir un C2. Per¨° s¨ª que s¡¯ha de tenir un nivell ¨°ptim de lleng¨¹es, perqu¨¨ no pot ser que els professors facin faltes d¡¯ortografia. I tamb¨¦ s¡¯ha de demanar en castell¨¤. Per¨° aix¨° no pot ser una cortina de fum. Tornem a pensar que l¡¯escola ho ha de salvar tot, per¨° la mala salut del catal¨¤ no t¨¦ res a veure amb l¡¯escola, ¨¦s un problema d¡¯una societat canviant, amb dues lleng¨¹es que fan la compet¨¨ncia ¡ªel castell¨¤ i l¡¯angl¨¨s¡ª i que ofereixen m¨¦s recursos. Tamb¨¦ a l¡¯escola s¡¯ensenyen les lleng¨¹es des de la gram¨¤tica i la sintaxi, i aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil que un alumne castellanoparlant faci seu el catal¨¤: s¡¯ha d¡¯ensenyar des d¡¯una altra perspectiva i fer-lo m¨¦s atractiu.

P. La immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha funcionat?

R. ?s el millor model possible, per¨° no ha funcionat perqu¨¨ no s¡¯ha normalitzat l¡¯¨²s del catal¨¤ entre la majoria de poblaci¨®. A les grans ciutats metropolitanes, surts del centre i deixes de sentir el catal¨¤. Aix¨° no ¨¦s un problema de l¡¯escola, ¨¦s un problema social. A les persones de barri, se¡¯ls ha est¨¨s la m¨¤ perqu¨¨ se sentin membres de la societat catalana?

P. Defensa que entre el professorat falta autocr¨ªtica i sobra victimisme.

R. ?s que no pot ser que hi hagi professors que ja comencen comptant els dies que falten per a la jubilaci¨®. Hi ha qui treballa en condicions molt dures, per¨° d¡¯altres ho fan en situacions ¨°ptimes, i tot i aix¨ª no deixen de queixar-se. Per¨° tamb¨¦ s¡¯ha de dir que ¨¦s un col¡¤lectiu poc valorat. Hauria de ser una professi¨® reconeguda, i deixar de pensar en coses com que tenen tres mesos de vacances.

P. No hi ha alumnes desmotivats, diu, sin¨® professors que no saben motivar-los.

R. No ens enganyem: les mat¨¨ries no s¨®n motivadores en un principi. El professor ha d¡¯aconseguir fer veure que la mat¨¨ria t¨¦ sentit i pensar quan ell era alumne per saber com motivar-lo.

P. I com es redueix el frac¨¤s escolar?

R. Reduint les desigualtats. La clau no est¨¤ en els recursos que l¡¯administraci¨® dona a una escola d¡¯un barri perif¨¨ric, sin¨® els recursos que rep aquell barri. L¡¯escola pot tenir els recursos, els professors poden ser bons, per¨° el nen es passa sis hores a classe i 18 al barri. L¡¯escola no ha de solucionar el problema, per¨° s¨ª ajudar.

P. Com veu el canvi de notes de ¡°no assoliment¡± a ¡°en proc¨¦s d¡¯assoliment¡±?

R. ¡°No assoliment¡± sembla que diguis a l¡¯alumne: ¡°Ets un fracassat i no tens remei¡±. Aix¨° ¨¦s una etiqueta que ja el sentencia i ¨¦s molt frustrant. La nova f¨®rmula ¨¦s m¨¦s respectuosa. El sistema educatiu ens iguala a tots en dia i hora, per¨° tothom t¨¦ un ritme d¡¯aprenentatge.

P. La Filosofia desapareix com a optativa.

R. La Filosofia ¨¦s necess¨¤ria en la formaci¨® com a persona. El curr¨ªculum ha de pensar a formar-nos com a persones. No s¨¦ si calen mat¨¨ries d¡¯emprenedoria quan les Humanitats perden hores.

P. La selectivitat s¡¯ha de canviar?

R. ?s absurd que t¡¯avalu?n de mat¨¨ries quan ja ho han fet al batxillerat. I ¨¦s absurd que a un alumne que vol fer F¨ªsica, potser per una mala resposta a l¡¯examen d¡¯Hist¨°ria, se li tanqui la porta per una d¨¨cima.