Josep Montero, cantant d'Oques Grasses: ¡°La fama fa que donis voltes a coses que no tenen gaire misteri¡±

Era electricista, i als 26 anys va decidir que volia ser m¨²sic. Es va tancar a compondre. Amb el seu grup, Oques Grasses, va editar tres discos que li van permetre de tocar i treure el cap. Despr¨¦s de replantejar el seu so, van arribar els dos ¨¤lbums que van agermanar el grup amb la popularitat: Fans del sol i A tope amb la vida. Josep Montero (Roda de Ter, 1985) ¨¦s un exemple de stakhanovista de la m¨²sica que es va obligar a aprendre un nou ofici sobre el qual pensa di¨¤riament. La mateixa ¨¨tica de l'electricista ?ofici i respecte al treball? li marca la pauta com a artista.

I si aix¨° deixa de funcionar?

No hi tinc resposta. Nom¨¦s s¨¦ que no soc aqu¨ª per la fama i els diners. Em vaig posar a fer m¨²sica perqu¨¨ em sortia b¨¦, m'agradava i feia que agrad¨¦s, i perqu¨¨ m'ajuda com a persona.

I no t¨¦ por de repetir-se?

Repetir-se ¨¦s inevitable. Parlem sempre de les mateixes coses, fins i tot quan xerrem entre amics. Crec que mentre vegi i senti coses, tindr¨¦ quelcom a dir. I si aix¨° no em passa, ¨¦s perqu¨¨ tinc algun problema m¨¦s important. Deu ser que visc poc.

Vost¨¨ no es va fer fam¨®s quan era un xicot. Com ¨¦s la fama?

Quan un lle¨® ca?a, nom¨¦s pensa a ser eficient. Si a un lle¨® que ca?a l'estan mirant altres 5.000 lleons, passar¨¤ el dia anterior pensant com fer-ho. La fama fa que donis voltes a coses que no tenen gaire misteri. I a la fama l'acompanya la solitud.

I distingeix quan els altres parlen amb Josep o amb el cantant d'Oques Grasses?

Complicat. Ambdues coses solen anar molt juntes. Vaig fer un experiment amb el paleta al qual ajudo en la reforma de la meva casa, que no sabia qui soc. Mentre treball¨¤vem, m'escridassava, fins i tot. Va venir a un concert, em va dir que ho feia b¨¦, i malgrat tot, despr¨¦s d'un parell de dies em va tornar a tractar com al seu ajudant. Se li'n va fotre que fos fam¨®s. Per a mi va ser una alegria. M'agrada ser el paio que t¨¦ un santbernat anci¨¤, que fuma un porro de tant en tant i que li costa matinar.

Pot ser persona o ha de ser personatge?

Intento ser persona, tot i que si ho fos sempre, seria desagradable. Abans nom¨¦s parlava amb qui em queia b¨¦, i ara he de parlar amb qui no parlaria. Aqu¨ª entra el personatge.

Vost¨¨ ¨¦s el l¨ªder del grup, compon m¨²sica i lletra i canta. Com negocia la seva autoritat?

Al principi els vaig dir que passar¨ªem un any sense cobrar i tocar¨ªem per pagar-nos un disc, i que quan el tingu¨¦ssim editat, ens donaria diners. Van confiar i aix¨° va ser el que va passar. Jo els indico els objectius en els quals crec, i generalment hi confien. Si dic alguna cosa que ning¨² no veu clar i em donen arguments, la considero. Jo no mano, penso el que ¨¦s bo per al grup i li ho consulto.

Qu¨¨ li demana al futur?

M'agradaria retirar-me als 42 i fer can?ons nom¨¦s per diversi¨®. No vull ser milionari, soc auster i aspiro a l'autosufici¨¨ncia: animals, un hort, un pou, poques despeses.

El seu cotxe no ¨¦s pas auster.

Vaig tenir un accident greu amb l'anterior. Vaig pensar que, si comprava un cotxe gran, estaria m¨¦s segur.

Vost¨¨ viu gaireb¨¦ a?llat. No el perjudica per compondre?

Et pot limitar, per¨° si vius a Barcelona, on et venen de tot cont¨ªnuament, crec que aix¨° uniformitza. Aqu¨ª, sol, em busco, la qual cosa normalment fa por, per¨° es pot aconseguir quelcom m¨¦s personal. Soc m¨¦s lliure, tinc el cap m¨¦s fresc.

Vost¨¨ creu que el seu grup ¨¦s rural o urb¨¤?

No ens hem definit, i aix¨° ¨¦s el que ens defineix. Fem el que volem musicalment i est¨¨ticament, no tenim un estil determinat, no tractem temes concrets. No som gaireb¨¦ res.

El seu grup, per¨°, ¨¦s molt definible: expansiu, comercial, optimista i variat.

No crec que can?ons com ara "La gent que estimo" siguin comercials, ni tampoc de discoteca. S¨ª que ho ¨¦s "In The Night". Aix¨° ¨¦s experimentar, jugar amb diverses classes de can?ons. Crec que la nostra indefinici¨® ens caracteritza. Per exemple, ara estic intentant compondre en castell¨¤; vaig venut, per¨°.

Haurien pogut sorgir a Barcelona?

No, a Barcelona no haur¨ªem aparegut, com tampoc Manel a Osona. Aix¨° ¨¦s el que dona personalitat als artistes. Si ets d'Osona i sones com de Barcelona crec que tens un problema.

Optimistes s¨ª que ho s¨®n. Avui dia, no ¨¦s ingenu l'optimisme?

Tinc ganes de viure encara uns quants anys amb una mica d'alegria. Quan es parla del m¨®n sempre arriba el "b¨¦, aix¨ª s¨®n les coses". Malgrat tot, s'ha de tirar endavant. Cal ser realista, la humanitat est¨¤ podrida, per¨° cal tenir il¡¤lusi¨®, tamb¨¦ passen coses maques. Jo soc aix¨ª.