El grup que obr¨ª les portes a la Mediterr¨¤nia

¡°Per a mi ¨¦s com si a un rocker li telefonara Mick Jagger i li diguera ¡®mira que Keith Richards s¡¯ha trencat la m¨¤ i aquesta nit has de venir a tocar amb nosaltres perqu¨¨ no tenim guitarrista¡¯¡±. Aqueixa ¨¦s la sensaci¨® que va experimentar el dol?ainer Pep Juste Mama, el dia que Vicent Torrent el crid¨¤ per substituir Xavier Ahuir en un concert d¡¯Al Tall a X¨¤tiva fa sis o set anys.

¡°Estava l¡¯altre dia en un festival de Vilanova i la Geltr¨² i a les tres de la matinada uns mallorquins agafaren unes dol?aines i es posaren a tocar El cant dels maulets¡±, comenta Miquel Gil. ¡°Aqueixa ¨¦s una de les can?ons que han transcendit d¡¯Al Tall, que la gent ha fet seua i aix¨°¡±, emfatitza, ¡°no ¨¦s broma, ¨¦s una cosa molt dif¨ªcil; Serrat i Sabina en tenen unes quantes i Al Tall, tamb¨¦ ¡±.

Hi ha m¨²sics que assoleixen l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. N¡¯hi ha que copien b¨¦ i n¡¯hi ha que s¡¯expressen com poden. I n¡¯hi ha que canvien les coses. Entre aquests ¨²ltims hi ha Al Tall, que recentment n¡¯ha anunciat la dissoluci¨®. En aquesta darrera hora conv¨¦ recordar que Al Tall va comen?ar a donar forma al folk contemporani valenci¨¤ des que es van constituir, el 1975. Per aix¨° ¡°ha estat un referent per als qui fem m¨²sica folk¡±, constata Toni Torregrossa, alma mater d¡¯Urb¨¤lia Rurana, la formaci¨® tamb¨¦ de refer¨¨ncia que va revitalitzar l¡¯escena folk valenciana al principi dels 90, despr¨¦s de la crisi generalitzada de les darreries dels huitanta. Aquest grup tan rellevant no va estar exempt de la influ¨¨ncia de la tasca innovadora del grup que fundaren Vicent Torrent, Miquel Gil i Manuel Miralles. ¡°A banda de la seua aportaci¨® en posar lletra i can?ons al valencianisme popular¡±, reconeix Torregrossa, ¡°per a nosaltres l¡¯empremta d¡¯Al Tall va ser obrir-nos a la Mediterr¨¤nia¡±, encara que explorant vies distintes.

Efectivament, com recorda Torregrossa, Al Tall es va capbussar definitivament en la Mediterr¨¤nia en participar durant els anys 80, 81 i 82 en els Rescontres de la Mar que organitz¨¤ el m¨²sic occit¨¤ Jan Maria Carlotti. Era el primer festival dedicat a les m¨²siques mediterr¨¤nies. De l¡¯experi¨¨ncia viscuda en el primer, celebrat a la ciutat proven?al d¡¯Arles, va n¨¤ixer el 1981 la Trobada de M¨²siques del Mediterrani de Val¨¨ncia, un espai concebut per a compartir l¡¯ampli escenari sonor del mare nostrum; se¡¯n van fer 10 edicions i hi van desfilar alguns dels noms m¨¦s representatius dels pa?sos riberencs, des dels M¨²sics del Nil fins a Elena Ledda, Muluk el-Hwa o Cristos Leontis, sense oblidar el decisiu Carlotti al capdavant de Mont Joia ni la Nova Compagnia di Canto Popolare. Aquests dos ¨²ltims eren uns dels m¨¤xims exponents de la riproposta, un concepte interpretat per Al Tall com ¡°la creaci¨® moderna partint dels sons b¨¤sics i les formes tradicionals de musicar¡±, que en el cas del grup valenci¨¤ s¡¯han eixamplat des de la tradici¨® musical del Pa¨ªs Valenci¨¤, les Illes Balears i Catalunya, ¡°fins al marc m¨¦s ampli del conjunt de la m¨²sica mediterr¨¤nia amb una fusi¨® d¡¯estils¡±, com s¡¯explicava en el llibret de Vergonya, cavallers, vergonya, l¡¯¨¤lbum del 2006.

¡°Si no haguera estat per Al Tall, el meu recorregut no hauria sigut el mateix¡±, diu conven?ut Eduard Navarro, un multiinstrumentista molt sol¡¤licitat que ha treballat amb un gran nombre de formacions, des de Ritme Trencat o Tres Fan Ball fins a L¡¯Ham de Foc, passant pel primer Urb¨¤lia Rurana i Miquel Gil, a m¨¦s d¡¯int¨¨rprets de m¨²sica antiga, i que ara est¨¤ amb Mara Aranda i Solatge. ¡°Tenia d¨¨sset anys i van publicar Quan el mal ve d¡¯Almansa, un disc que em va descobrir una manera de treballar la m¨²sica d¡¯ac¨ª i tamb¨¦ la manera de fer encaixar les lletres amb la m¨²sica tradicional¡±. Amb el seu primer grup, Ritme Trencat, treballaven ¡°algunes m¨²siques mediterr¨¤nies, amb ritmes amalgamats i va ser per la influ¨¨ncia d¡¯Al Tall i la Trobada de M¨²siques del Mediterrani¡±. De fet, amb aquest grup Navarro va tocar en l¡¯¨²ltima de les trobades. Aquest m¨²sic polivalent, que va col¡¤laborar, a m¨¦s, en dos ¨¤lbums d¡¯Al Tall, reconeix tamb¨¦ que el marcaren ¡°les lletres reivindicatives del grup, tan apegades a les arrels del poble¡±.

Al Tall va interpretar el concepte musical de la 'riproposta'

¡°Al Tall ¨¦s la meua escola, com a m¨²sic i com a persona¡±, assegura Miquel Gil, que va formar part de la banda des de l¡¯inici i durant m¨¦s de 10 anys. ¡°Nom¨¦s tenia 16 anys quan formarem el grup. Vaig tenir la sort de trobar-me amb Vicent Torrent, que tenia les idees clares; crec que ¨¦s un deixeble d¡¯Alan Lomax, en el sentit d¡¯entendre la m¨²sica tradicional de transmissi¨® oral com una part del patrimoni, superant el concepte de folklore i tractant-la com una m¨²sica de futur oberta a la conviv¨¨ncia amb altres llenguatges¡±. Gil, que ¨¦s probablement la veu m¨¦s reclamada i celebrada de la m¨²sica en valenci¨¤, diferencia entre el per¨ªode de la Transici¨®, quan ¡°la influ¨¨ncia social d¡¯Al Tall va ser molt considerable¡±, i el per¨ªode que arranca amb Xarq Al-Andalus (1985), el disc gravat amb Muluk el-Hwa a partir de poetes andalusins, que ¡°ha influ?t tota una nova generaci¨® de m¨²sics que van aprofitar la manera d¡¯entendre les m¨²siques de transmissi¨® oral que va marcar Al Tall¡±. Calcula un inventari de m¨¦s de 200 can?ons, de les quals al voltant d¡¯una desena ¡°han deixat de ser propietat d¡¯Al Tall i han passat a ser propietat del poble valenci¨¤¡±. Gil parla de can?ons com Tio Canya, La process¨®, Darrer diumenge d¡¯octubre, Lladres¡­ i, per descomptat, El cant dels maulets.

En Envit a vares (2006), gravat en directe a Algemes¨ª, Pep Juste Mama va tenir una segona oportunitat de col¡¤laborar, com a mestre de l¡¯escola de dol?aina d¡¯aquesta poblaci¨® de la Ribera, en temes com ara Tio Canya o el mateix El cant dels maulets. ¡°Jo vaig tocar m¨²sica tradicional per ells¡±, manifesta sense reserves. ¡°Ells m¡¯influ?ren a l¡¯hora de comen?ar a investigar i a interessar-me per la m¨²sica tradicional valenciana i mediterr¨¤nia i per ells vaig comen?ar a tocar la dol?aina¡±, diu aquest prestigi¨®s dol?ainer, mestre i director de colla de dol?aines que comen?¨¤ estudiant guitarra cl¨¤ssica al conservatori i s¡¯interess¨¤ despr¨¦s pel blues i altres m¨²siques foranes fins que va caure a les seues mans una casset gravada amb el doble recopilatori Al Tall, deu anys.

Dels Sonadors de la Guaita, un grup al qual pertany Juste, deia Vicent Torrent que feien ¡°folkdur¡±, una etiqueta que en algun moment s¡¯ha adjudicat tamb¨¦ a Al Tall i que agrada a Torrent. El fundador d¡¯Al Tall detecta en diferents m¨²sics la incorporaci¨® d¡¯aspectes parcials de la seua manera d¡¯abordar i entendre la m¨²sica tradicional i veu que la q¨¹esti¨® de la mediterrane?tat est¨¤ bastant assumida. Es veu reflectit en m¨²sics com Miquel Gil, Eduard Navarro, Efr¨¦n L¨®pez o Joansa Maravilla. En aquest ¨²ltim, es fixa especialment quant a la utilitzaci¨® de ritmes trencats. Li crida l¡¯atenci¨® l¡¯¨²s de l¡¯afinaci¨® temperada de L¡¯Ham de Foc. I, fins i tot, esmenta Obrint Pas, perqu¨¨ incorpora aspectes de m¨²sica tradicional en la seua aposta mestissa.

¡°Per a molts de nosaltres que que ens sentim identificats amb les m¨²siques del Mediterr¨¤ni, la primera not¨ªcia la vam tenir gr¨¤cies a Al Tall¡±, confessa Efr¨¦n L¨®pez, fundador de L¡¯Ham de Foc i implicat despr¨¦s en diversos projectes. La primera m¨²sica en valenci¨¤ que va sentir en l¡¯escola era la de Tio Canya. Manuel Miralles els va deixar els instruments per al primer disc de L¡¯Ham de Foc. ¡°Vaig acabar tocant el lla¨¹t turc despr¨¨s d¡¯escoltar un m¨²sic de les Trobades del Mediterr¨¤ni¡±, recorda i ho vincula, no per casualitat, a les dos eixides que t¨¦ en l¡¯agenda ara: unes setmanes a Istambul per a gravar i tocar amb m¨²sics turcs i alguna setmana m¨¦s a Gr¨¨cia.

Jordi Reig, baixista d¡¯Al Tall i professor de musicologia, recorda que en el passat van haver-hi grups que seguiren m¨¦s o menys fidelment el cam¨ª marcat per Al Tall, com Corranda, Cadafal, Sa¨®, All-i-Olii, una mica menys, Aplec. No obstant aix¨°, amb la perspectiva que d¨®na el fet d¡¯haver tancat un projecte de quasi 38 anys, Vicent Torrent no acaba de veure grups o artistes ¡°que facen can?ons populars pr¨°pies de l¡¯¨¨poca actual, amb lletres sobre les coses que ens afecten a nosaltres, i que utilitzen com a vehicle un llenguatge musical tradicional identificable com a nostre¡±. Recuperat de la primera impressi¨® despr¨¦s de con¨¦ixer la decisi¨® de posar fi al projecte Al Tall i d¡¯haver-se sentit ¡°un poquet orfe¡± amb la not¨ªcia, Miquel Gil, que ha mantingut viva la relaci¨® amb els socis fundadors d¡¯Al Tall, ara pensa fer ¡°la vida impossible¡± a Vicent Torrent i Manuel Miralles ¡°perqu¨¨ no amollen la guitarra¡±.