Al¨ª

Si sovinteges un bar, per exemple als matins, ja saps: un caf¨¦, el diari (de paper, ¨¦s clar), la mirada distreta per l¡¯entorn, potser trobar¨¤s un home, m¨¦s jove que gran, de pell negra ¡ªde qui imagines la travessia de la mar en una barca fr¨¤gil¡ª, assegut en una taula amb un aire de ser-hi molt abans que tu. Si sovinteges el mateix bar, l¡¯endem¨¤, l¡¯altre, uns dies m¨¦s, veur¨¤s que m¨¦s o menys a la mateixa hora hi entra una dona m¨¦s gran amb una bossa de pl¨¤stic. Que seu amb ell, i comparteix un somriure clar, sense c¨¤lculs, net, amb uns trets de complicitat. I de la bossa trau un entrep¨¤ de qu¨¨ sempre has d¡¯ignorar el contingut.

Hist¨°ries modestes de cada dia que solen passar desapercebudes si la pressa t¡¯encega el que la vida t¡¯ofereix entre els racons de les ciutats v¨ªctimes de retallades i de mentides.

Ja tens material per a imaginar qu¨¨ ¨¦s aix¨°. Qu¨¨ ¨¦s aquest costum, aquesta fidelitat, dia a dia, entre dues persones aparentment allunyades l¡¯una de l¡¯altra.

Quin pacte, o no, es va establir entre ambd¨®s. Quin secret permet l¡¯entrep¨¤ diari que una necessitada ofereix a un supervivent. Un entrep¨¤ que salva les estad¨ªstiques de la crisi, els menjadors socials. Si m¨¦s no: aquests dos no les engreixen.

L¡¯any 1974, un director de cine alemany, Rainer Werner Fassbinder ¡ªa qui cal suposar un agra?ment etern de Pedro Almod¨®var¡ª va realitzar una pel¡¤l¨ªcula com de passada, perqu¨¨ la va rodar durant el temps lliure entre dues m¨¦s, anomenada ac¨ª Todos nos llamamos Al¨ª. El t¨ªtol original trencava a posta la sintaxi de la llengua alemanya: "La por devorar l¡¯¨¤nima". Mostrava la relaci¨® d¡¯un jove immigrant marroqu¨ª amb una v¨ªdua alemanya de 60 anys que treballa netejant cases. Es coneixen en un bar i s¡¯inicia una conviv¨¨ncia que escandalitza el ve?nat i la fam¨ªlia de la dona. Es pot considerar un cant a l¡¯amor que salva les dist¨¤ncies, les convencions. Per¨° s¡¯avan?ava a la realitat posterior dels immigrants en l¡¯anomenada Europa rica. Al¨ª acaba amb una ¨²lcera d¡¯est¨®mac.

Potser ¨¦s una de les pel¡¤l¨ªcules de Fassbinder que no ha envellit. Que escapa de les tem¨¤tiques i les est¨¨tiques habituals del director, molt lligades a la seua ¨¨poca.

Si sovinteges un bar i una dona trau un entrep¨¤ d¡¯una bossa de pl¨¤stic i l¡¯ofereix al subsahari¨¤ que cada dia seu a taula, si perceps els matisos de les seues mirades, els somriures que denoten tota una codificaci¨® fruit de la relaci¨® que ignores, si no caus en la temptaci¨® de mistificar-ho m¨¦s enll¨¤ de celebrar un probable triomf de la vida, aix¨ª, feta de coses ¨ªnfimes per¨° fermes. Si, si, si, massa condicionals. Pren-te el caf¨¦. Almenys agraeix l¡¯an¨¨cdota que t¡¯ha fet recordar petges culturals (per exemple, una pel¡¤l¨ªcula), malgrat la segregaci¨® experimentada per la cultura, patida pels herois quotidians vencedors de batalles modestes.