El dia despr¨¦s

Seguint la premsa, l¡¯endem¨¤ de les eleccions catalanes amb m¨¦s participaci¨® des de l¡¯inici de la democr¨¤cia (quasi un 70%), es constata una sola unanimitat: els periodistes, els opinadors, els tertulians i els directors d¡¯ag¨¨ncies demosc¨°piques, tots reconeixen amb elogiable humilitat que s¡¯han (que ens hem) equivocat. ?s cert que han encertat algunes coses, com la pujada d¡¯ERC i Ciutadans o la davallada ¨Cno tan brutal com es preveia- dels socialistes, per¨°, en conjunt, ning¨² s¡¯esperava aquests resultats. L¡¯enorme participaci¨® de la jornada i l¡¯elevad¨ªssim percentatge de vot indec¨ªs que les enquestes ja detectaven pot explicar en part la difer¨¨ncia entre les previsions i els fets. Tot i aix¨ª, s¡¯est¨¦n la impressi¨® que la realitat de la gent no ¨¦s ni de lluny la mateixa que la dels experts que pretenen interpretar-la o vaticinar-la. Aquestes eleccions ho han provat amb escreix.

I ac¨ª s¡¯acaba la unanimitat, perqu¨¨ les lectures dels resultats no poden ser m¨¦s diferents. Per exemple, el que ha vist en aquestes eleccions la majoria de la premsa estrangera ¨¦s un ¨¨xit de l¡¯independentisme catal¨¤. Aix¨ª, el Financial Times diu que els catalans ¡°han fet un pas cap al trencament¡±, i The Guardian, que aquest proc¨¦s ¡°ja no es pot parar¡±. Tamb¨¦ l¡¯ag¨¨ncia Reuters considera que ¡°els separatistes guanyen a Catalunya¡±, tot i que dubta que Artur Mas tinga prou for?a per a liderar el proc¨¦s cap a un refer¨¨ndum decisori. En canvi, la premsa espanyola troba que el sobiranisme ha sigut derrotat, que l¡¯aposta de Mas naufraga, o fa el rid¨ªcul, i que, com deia l¡¯ABC, ¡°guanya Espanya¡±. Quant a la visi¨® de la premsa catalana, m¨¦s moderada, es podria resumir amb un titular ple d¡¯impl¨ªcits del diari Ara: ¡°Mas no ho podr¨¤ fer sol¡±. Davant d¡¯aquesta disparitat, un podria pensar que cal fer m¨¦s cas de la premsa estrangera, que t¨¦ menys interessos en joc. I en part ¨¦s cert: al m¨®n, el resultat de les eleccions ni li va ni li ve, i els seus periodistes nom¨¦s diuen el que veuen. Per¨° s¡¯ho miren de tan lluny que nom¨¦s capten la superf¨ªcie. En canvi, la premsa d¡¯ac¨ª t¨¦ partits presos obvis, per¨° coneix molt millor la m¨²sica i la lletra d¡¯aquest ball. Per aix¨° tots tenen ra¨® en part: el sobiranisme ha guanyat les eleccions i alhora les ha perdudes, perqu¨¨ els vots no han refrendat les seues esperances.

La campanya electoral ha sigut inusualment dura. La irrupci¨® de El Mundo, amb unes acusacions molt t¨¨rboles, l¡¯ha embrutada encara m¨¦s. Els assessors de Mas s¡¯han equivocat greument en intentar convertir-lo en un l¨ªder messi¨¤nic que convidava el poble a passar les aig¨¹es del Mar Roig. Enmig d¡¯una crisi terrible, i el PP ha insistit a augurar tota mena de mals si Catalunya s¡¯aventurava cap a la secessi¨®. CiU ha perdut molts votants indecisos, o acovardits, mentre que els entusiastes han preferit ERC, que ¨¦s un partit independentista m¨¦s ferm i amb m¨¦s solera, mentre que la polaritzaci¨® identit¨¤ria ha perm¨¦s que el PP mantinga posicions (amb un avan? esc¨¤s) i que Ciutadans triplique la seua for?a, i que amb 9 diputats ja no es considere marginal. Per a CiU, ¨¦s un resultat desastr¨®s. Ha guanyat les eleccions, per¨° amb 50 diputats necessita el suport d¡¯ERC per a governar. Per¨° ERC ¨¦s un partit d¡¯esquerra, amb un programa econ¨°mic i social molt diferent al seu, i el govern encara ha d¡¯aprovar els pressupostos del 2013. Amb un PP (amb les claus de la caixa) clarament a la contra, unes fort¨ªssimes retallades a la vista i un possible aliat molt enfortit i tradicionalment hostil, el futur de CiU ¨¦s complicat. Nom¨¦s ho t¨¦ pitjor el PSC, que dels 52 escons del 1999 s¡¯ha vist redu?t als 20 actuals, i que necessita urgentment pensar-se a fons.

Els assessors de Mas s¡¯han equivocat greument en intentar convertir-lo en un l¨ªder messi¨¤nic

?s clar que tot es pot veure d¡¯una altra manera: fins ara, molts es preguntaven per qu¨¨ el creixement del sobiranisme al carrer no es reflectia a les urnes. Ara ho sabem. Amb un programa que per primera volta era clarament sobiranista, CiU ha pogut mantindre 50 diputats i, amb ells, la majoria, mentre que ERC ha recuperat la for?a que tenia abans del tripartit, acrescuda, de fet, perqu¨¨ en un parlament molt fragmentat s¨®n ara la segona for?a. Si hi sumem els escons de les CUP i els de Iniciativa ¨Cque es diu partid¨¤ria del dret a decidir-, el pes del sobiranisme al parlament ¨¦s major encara que al carrer, i aix¨° el converteix en una arma pol¨ªtica formidable. El problema, com b¨¦ diu Llu¨ªs Bassets a EL PA?S, ¨¦s saber ¡°qui t¨¦ la for?a i l¡¯autoritat per a utilitzar-la efica?ment¡±. Artur Mas ¨¦s ara un l¨ªder afonat que demana socors en una mar massa agitada. Una p¨¨ssima base per a dur a bon port propostes arriscades. Per aix¨°, si ¨¦s cert que la premsa estrangera fa les sumes i les restes amb m¨¦s equanimitat, cal dir que l¡¯espanyola ha ent¨¦s millor l¡¯ordre dels factors. El sobiranisme ha guanyat, per¨° no ha conven?ut prou la seua societat. T¨¦ la musculatura per¨° no l¡¯impuls per a canviar el joc. Veurem qu¨¨ passa.