Fi de trajecte

A la fira, mire les criatures dalt dels cavallets, euf¨°riques, amb una m¨¤ agafada a l¡¯animal post¨ªs i l¡¯altra saludant mentre giren, i giren, i giren, en un viatge redundant que nom¨¦s els diverteix a ells i que els pares, resignats, observen des de fora. I la imatge em du al cap el record d¡¯alguns pol¨ªtics que han ocupat c¨¤rrecs influents dins l¡¯administraci¨® i a qui he vist euf¨°rics, prepotents, saludant a tort i a dret mentre des de fora els contempl¨¤vem esc¨¨ptics, resignats. ¡°Es paga car, el poder. Fa est¨²pides les persones¡±, diu Nietzsche. Les fa est¨²pides ¡ªem pregunte¡ª, o potser revela la seua estupidesa latent, aquella que tots tenim als magatzems interiors? Tema de tesi. En tot cas, el poder, com l¡¯¨¨xit, ¨¦s un mecanisme altament nociu, per la inflamaci¨® de l¡¯ego que comporta. Qui no ha vist un individu conegut accedir a un c¨¤rrec i comen?ar a sorprendre¡¯ns, amb el seu comportament? A fer i a dir ximpleries, a capgirar el concepte que en ten¨ªem. Qui ¨¦s realment aquest individu, el que cr¨¨iem con¨¨ixer abans que pujara als cavallets o el que se¡¯ns revela all¨¤ dalt? Quines s¨®n, del cert, les seues conviccions? Quines les seues formes? El trajecte, per¨° ¡ªcom tot a la vida¡ª ¨¦s curt. Un instant. Sona una estrident sirena, la velocitat dels cavallets minva i a poc a poc el mecanisme s¡¯atura. Toca baixar. Els pol¨ªtics, com les criatures, ho fan sense ganes, s¡¯hi rebel¡¤len, poden arribar incl¨²s a les ll¨¤grimes, imploren una tanda m¨¦s. Els m¨¦s h¨¤bils, els m¨¦s camale¨°nics, trobaran la manera d¡¯allargar el seu viatge, no importa com ni a costa de qui. N¡¯hi ha un fum, d¡¯aquests. Alguns esdevenen vertaders professionals, funcionaris, de la pol¨ªtica; talment caparres, no ens els podem traure del damunt. La major part, en canvi, s¨®n ef¨ªmers, van i v¨¦nen, tenen el seu ascens, es fan les fotos de rigor i comencen la caiguda. I, despr¨¦s de la caiguda, viuen un proc¨¦s de desintoxicaci¨® en qu¨¨ van perdent els falsos atributs, les pr¨°tesis, i queden nus davant l¡¯espill, que els torna a dir les veritats cruament, a la cara. La vida els prescriu una dieta estricta, ja no ho tenen f¨¤cil per enganyar-se a si mateixos ni, tampoc, als altres, que han passat a ignorar-los. En els moments d¡¯euf¨°ria es van retratar, i ara carreguen les estupideses passades com una closca de tortuga o caragol. Pocs saben encaixar la metamorfosi. La major part vaguen com ¨¤nimes en pena, portant permanentment a les butxaques les fotos d¡¯un passat que ells ¡ªi nom¨¦s ells¡ª consideren glori¨®s, amb el prop¨°sit de lluir-les a la m¨ªnima oportunitat. Ning¨², per¨°, no els d¨®na joc, perqu¨¨ ning¨² no recorda ja els temps en qu¨¨ ells somreien i saludaven, prepotents, des de dalt dels cavallets, mentre a baix, esc¨¨ptics, resignats, els contempl¨¤vem.

?