Benjamin i Par¨ªs

Deuen haver caducat els drets d¡¯autor de Walter Benjamin ¡ªdrets que, durant una colla d¡¯anys, potser va cobrar el seu ¨²nic fill, Stefan, mort el 1972¡ª, perqu¨¨ ja fa un quant temps que proliferen les edicions d¡¯aquesta gran intel¡¤lig¨¨ncia juevoalemanya del segle XX, un dels intel¡¤lectuals del segle (?al costat de Heidegger, paradoxalment?) amb el rendiment m¨¦s extraordinari que hom es pugui afigurar: de Heidegger surt tota l¡¯hermen¨¨utica alemanya contempor¨¤nia (Gadamer, Szondi, i m¨¦s), per¨° de Benjamin, com d¡¯una variant del pou de les danaides, surt i sortir¨¤ durant molts anys tota mena de saviesa: ad¨¦s lligada a la ciutat, ad¨¦s a les coses m¨¦s impensables o m¨¦s dif¨ªcils de pensar: joguines, fotografia, aparadors, drama barroc, pan¨°ptics, disfresses, romanticisme, viol¨¨ncia, feixisme, judaisme, grans autors del segle XX, i qui sap quantes coses m¨¦s. Un t¨¦ sempre la impressi¨®, quan es planta davant un aparador, posem per cas, de bagatel¡¤les ¡ªaccessoris de cuina, objectes pseudodecoratius, petiteses regalatives¡ª, que Walter Benjamin, si s¡¯hi hagu¨¦s aturat, n¡¯hauria escrit un opuscle de m¨¦s de cent p¨¤gines: en un moviment intel¡¤lectual que va de l¡¯observaci¨® a la contemplaci¨®, i de la contemplaci¨® a la revelaci¨®, Benjamin po uava saber, coneixement i hist¨°ria all¨¤ on posava els ulls i la testa.

Entre la muni¨®, d¨¨iem, de llibres i llibrets que han aparegut darrerament ¡ªmolts d¡¯ells apanyos barroers d¡¯editors sense escr¨²pols que miren d¡¯ensibornar el passant¡ª, n¡¯hi ha un que mereix molta atenci¨®: El Par¨ªs de Baudelaire, traducci¨® de Mariana Dim¨®pulos, Buenos Aires, Eterna Cadencia, 2012.

El llibre s¡¯acosta a aquell que Jes¨²s Aguirre va confegir ¡ªsempre a partir de textos solts de l¡¯autor¡ª per a l¡¯editorial Taurus, als anys 1970, noble i notable labor precursora: inclou l¡¯article Par¨ªs, capital del segle XIX, que Benjamin hauria situat a mena de pr¨°leg de l¡¯obra mai acabada Das Passagenwerk, o Obra dels passatges, dedicada en primer terme als passatges de mercaderies i d¡¯altres establiments de la ciutat de Par¨ªs, tamb¨¦ presents, a l¡¯¨¨poca, a moltes altres ciutats. (A Barcelona, ai las, nom¨¦s ens queden les galeries Mald¨¤, si no ¨¦s que no les han tancades.)

Els escrits de Benjamin sobre el Par¨ªs de Baudelaire, recollits en un volum

Segueixen, en aquest llibre, El Par¨ªs del Segon Imperi a Baudelaire, de 1938, i Sobre uns quants temes a Baudelaire, de 1939. Benjamin continuava treballant, cap a aquests anys, a la Biblioteca Nacional de Fran?a, a Par¨ªs, en la dita Obra dels passatges, que va deixar ¡ªmunts de citacions quasi inviables¡ª en mans del seu director de llavors, Georges Bataille, gr¨¤cies al seny i la perspic¨¤cia del qual disposem avui d¡¯aquesta obra extra ordin¨¤ria, tan ins¨°lita com la novel¡¤la Bouvard et P¨¦cuchet, de Flaubert. Per qu¨¨ esmenta l¡¯articulista aquest llibre de l¡¯¨®s de Normandia? Molt senzill: Benjamin el tenia com un llibre de cap?alera, i, endem¨¦s, tant la novel¡¤la de l¡¯un com el llibre de l¡¯altre s¨®n una resposta ¡ªirada la de Flaubert, filologicohist¨°rica la de Benjamin¡ª al fabul¨®s i tremebund ascens de la classe burgesa en temps de Napole¨® III, ¨¦s a dir, el Segon Imperi: m¨¦s i tot que Les flors del mal, de Baudelaire, que D¨¦u n¡¯hi do, protagonista del nostre llibre d¡¯avui.

Les traduccions s¨®n les millors que jo hagi vist fins ara dels articles que el llibre cont¨¦. El qual, per acabar de fer bona l¡¯edici¨®, porta el text Zentralpark, dedicat igualment a reflexions cr¨ªtiques i epif¨¤niques sobre el gran poeta de Par¨ªs, i un estudi molt bo de l¡¯editor alemany de l¡¯obra completa de Benjamin, Rolf Tiedemann: Baudelaire, un testimoni contra la classe burgesa. Tant que ha estat criticada la burgesia europea de la segona meitat del segle XIX, i tant que la dels nostres dies s¡¯hi assembla, encara!