Vaticanista i atea

La vaig con¨¦ixer fa molts anys, molt¨ªssims, devia ser l¡¯estiu del 1966, i la vaig acompanyar en un llarg viatge des de Val¨¨ncia per tot el sud peninsular, on havia de fer fotografies per a una nova edici¨® de l¡¯Enciclopedia Italiana. An¨¤vem amb el seu Fiat 500, tan petit que al seient de darrere nom¨¦s cabia el material fotogr¨¤fic, i ella s¡¯aturava cont¨ªnuament davant d¡¯un paisatge, a la pla?a d¡¯un poble, davant de qualsevol monument o edifici digne de ser retratat. La comtessa Sebastiana Papa di Martino era militant comunista, havia viscut a Israel en un kibbutz, treballava per al diari L¡¯Unit¨¤ i publicava llibres espl¨¨ndids de fotos de xiquets sicilians, de monges de clausura, de pastors de Sardenya amb gorra i escopeta, meravelles del seu art i de la seua immensa humanitat. Anys m¨¦s tard, jo la visitava de tant en tant a la seua casa del Borgo Pio, el barri contigu als murs del Vatic¨¤, on a m¨¦s de velles fam¨ªlies burgeses o nobles solen residir cardenals i monsenyors de la C¨²ria. Sebastiana Papa procedia d¡¯una fam¨ªlia antiqu¨ªssima, del llinatge dels Sciarra, que des dels temps medievals han estat del partit g¨¹elf (els guelfi, com sap tothom que ha llegit Dante, eren m¨¦s aviat defensors del papa, els ghibellini partidaris de l¡¯emperador, per resumir la hist¨°ria), i aquestes lleialtats no es perden mai del tot. De manera que la comtessa comunista havia conegut sempre a casa algun cardenal parent o amic que hi venia a dinar o a prendre xocolate, s¡¯havia criat vivint com a cosa pr¨°pia els ambients vaticans. No podia, per tant, suportar la invasi¨® de polonesos en temps del papa Joan Pau II, que per a ella era nom¨¦s ¡¯sto polacco ignorante; en el parlar romanesc ignorante vol dir alg¨² sense finor ni sensibilitat, alg¨² que, en aquest cas, no coneixia com s¡¯han fet sempre, i com s¡¯han de fer, les coses de l¡¯esgl¨¦sia romana, del Vatic¨¤ i, ¨°bviament, de la pol¨ªtica italiana. La comtessa Sebastiana Papa, comunista confessa i conven?uda, sentia el Vatic¨¤ com a cosa molt familiar i molt pr¨°pia, com una realitat carregada d¡¯hist¨°ria i de cultura, que no es pot deixar en mans de qualsevol. Quan es va definir com a ¡°vaticanista i atea¡±, la vaig entendre molt b¨¦: m¡¯ho va voler explicar, per¨° no calia. I qui no ent¨¦n que, a Roma, aix¨° ¨¦s coherent i possible, no entendr¨¤ mai alguns fets importants del passat, del present i potser del futur.