Cl¨¤ssics

Avui dia ens hem de sentir molt sovint que el periodisme s¡¯ha de reinventar per poder sobreviure. Nosaltres mateixos ens ho repetim, com abans el parenostre, no fos cas que se¡¯ns oblid¨¦s de tan burros com ens hem tornat, atrapats en un proc¨¦s de transformaci¨® en qu¨¨ els amos del negoci no ens deixen participar, ni que sigui perqu¨¨ formem part precisament del producte caducat. Nom¨¦s ens queda el consol d¡¯anar fent la viu-viu i, un cop posats a repensar l¡¯ofici, reivindicar els que el van inventar.

Ara fa poc que s¡¯ha mort Josep F¨¨lix Pons Alonso, representant d¡¯una generaci¨® pionera en l¡¯art de les transmissions esportives. No hi havia referents al pa¨ªs quan es va crear la denominada Escola de Barcelona, admirada pel seu to professional i un car¨¤cter tan enciclop¨¨dic que, en el seu cas, el van fer capa? de narrar amb el mateix rigor la final de la Recopa de Futbol de 1982 i l¡¯atracament al Banc Central de la pla?a de Catalunya el 1981. Tenia una veu inigualable, dominava la t¨¨cnica i els diferents registres, tot s¡¯ho feia sol i descrivia molt b¨¦.

I aquest ¨¦s el llegat que han de tenir en compte els que ara reinventin el periodisme. Hem perdut capacitat d¡¯explicar el que passa i, sobretot, ens falta aquell distanciament que la generaci¨® de F¨¨lix Pons sabia posar entre el periodista i l¡¯esportista en benefici de l¡¯oient o espectador. Avui hi ha una proximitat que fa f¨¤stic. Acostumats a la propaganda i al fanatisme, la cr¨ªtica penalitza. Un altre cl¨¤ssic com I?aki Gabilondo recordava al diari Ara el 24 de febrer: ¡°Prefereixo tenir un metre m¨¦s de dist¨¤ncia encara que tingui un metre menys d¡¯informaci¨®¡±.

Avui la q¨¹esti¨® ja no ¨¦s descriure, sin¨® que, un cop perduda la independ¨¨ncia, es tracta de competir a veure qui sap m¨¦s coses i qui les diu m¨¦s altes i m¨¦s grosses sobre l¡¯¨²ltima figura de l¡¯esport o respecte del club de moda. Hi ha una complicitat mal entesa. Ja s¨¦, d¡¯altra banda, que no hi ha res pitjor que fer periodisme per a periodistes, parlar b¨¦ o malament de nosaltres mateixos com si cadasc¨² tingu¨¦s la veritat. De manera que m¡¯estalvio m¨¦s comentaris. Nom¨¦s volia reivindicar la figura i l¡¯obra de F¨¨lix Pons.

Aix¨° no obstant, no m¡¯estar¨¦ de dir que l¡¯enyorar¨¦ sempre, igual que cada cop trobo m¨¦s a faltar Jos¨¦ Mar¨ªa Sirvent, perqu¨¨ mai no ajuntava lletres, com fem la majoria, sin¨® perqu¨¨ sempre repartia llenya, punyent i agre com era quan parlava i escrivia. Ara, en qu¨¨ s¡¯imposa la comunicaci¨® corporativa i els que manen es queixen per qualsevol collonada, els vindria molt b¨¦ una raci¨® del distanciament de F¨¨lix Pons i una mica de la mala llet de Sirvent. Aleshores sabrien de qu¨¨ va el periodisme de veritat.