Coneix el teu cos

¡°Per m¨¦s gran que siga l¡¯inter¨¦s que tenim de con¨¦ixer-nos, quasi gosaria a dir que el nostre propi ¨¦sser ¨¦s el que menys coneixem¡±, escriu el comte de Buffon. I, sens dubte, ¨¦s aix¨ª: l¡¯home ¨¦s un desconegut per a l¡¯home. La nostra anatomia ¨¦s particularment interessant, el resultat de l¡¯atzar evolutiu m¨¦s impensable. Juan Luis Arsuaga, en El primer viaje de nuestra vida (Temas de Hoy), comenta que per a un naturalista extraterrestre la nostra intel¡¤lig¨¨ncia seria balad¨ª (perqu¨¨ de segur que ell seria m¨¦s intel¡¤ligent), per¨° en canvi quedaria admirat dels nostres formidables mecanismes reproductius. L¡¯home posseeix una sexualitat molt rica i complicada, que el diferencia de la resta de primats, i alhora d¨®na a llum les seues cries d¡¯una manera completament diferent, amb unes dificultats inexplicables. Arsuaga parla, amb la seua habitual facilitat estil¨ªstica, de la causa del part amb dolor, i de la manera com aquest primer viatge, tan perill¨®s i traum¨¤tic, ¨¦s el resultat ¨²ltim del nostre proc¨¦s evolutiu. La postura b¨ªpeda va produir una reducci¨® de les pelvis de les dones, i aquesta nova situaci¨®, necess¨¤ria per a mantindre la postura dreta, va ocasionar un efecte col¡¤lateral amb l¡¯estrenyiment del canal del part. D¡¯aquesta manera, les cries humanes han de superar tres punts particularment perillosos, tres ¡°portes¡± o Rubicons que no existeixen en la resta de primats: la primera porta ¨¦s l¡¯entrada al canal del part, situat entre les pelvis, i per on ha d¡¯encabir-se el gros cap del nad¨®; la segona porta se situa en l¡¯estret mitj¨¤ del canal del part, amb les temibles espines isqui¨¤tiques, on queden atrapats molts xiquets, i la tercera porta es localitza a l¡¯altura del c¨°ccix, que tamb¨¦ causa molts entrebancs. El cos del nad¨® ha de fer un gir de 90? en passar pel canal obst¨¨tric (la revolta m¨¦s perillosa de la nostra vida) i, al mateix temps, naix amb el cap deformat, com a conseq¨¹¨¨ncia del seu pas pel coll uter¨ª. L¡¯encefalitzaci¨® creixent dels humans tamb¨¦ va originar un part prematur, per a permetre el pas del cap del nad¨® per tot aquest laberint tan angost. Arsuaga explica que aix¨° tamb¨¦ justifica la difer¨¨ncia entre les pelvis dels homes i les de les dones, molt m¨¦s amples en aquestes, per a facilitar el part com m¨¦s millor. En qualsevol cas, l¡¯home ¨¦s resultat de la seua circumst¨¤ncia: el bipedisme fou una gran troballa evolutiva que va alliberar les mans i ens va permetre fabricar instruments, per¨° alhora va tindre l¡¯efecte secundari d¡¯una reducci¨® dr¨¤stica del canal obst¨¨tric, amb unes conseq¨¹¨¨ncies terribles per als primers b¨ªpedes. Un aut¨¨ntic atzucac evolutiu. Sens dubte, llinatges sencers d¡¯hom¨ªnids s¡¯extingiren per no poder donar a llum amb facilitat. El cap de les criatures era massa gros i la boca d¡¯eixida massa estreta, i plena de crestes i perills on enganxar-se. Parim amb dolor, perqu¨¨ anem drets i som humans, perqu¨¨ caminem amb dues potes. Vet ac¨ª all¨° m¨¦s formidable, i que conta amb tots els detalls aquest llibre: la humanitat ¨¦s, en bona part, el resultat del part amb dolor.