Aix¨° era un temps fora del temps

M¨¦s enll¨¤ de les llistes de llibres imprescindibles per a llegir durant els mesos d¡¯estiu que cada any confeccionen les revistes i els suplements literaris dels diaris. O de les trobades d¡¯escriptors convocades per alguna fundaci¨® a la vora de la mar amb motiu d¡¯algun centenari o commemoraci¨®. M¨¦s enll¨¤ dels t¨°pics o estereotips, literatura i estiu es mostren com una de les associacions m¨¦s sensibles i celebrades a la vista del material emocional i de les p¨¤gines impreses abans de l¡¯arribada de l¡¯imperi digital. Vasos comunicants o pols magn¨¨tics, literatura i estiu s¡¯encreuen i es fonen entre ficci¨® i realitat, entre espai m¨ªtic i vida quotidiana.

¡°Crec que caldria fer una distinci¨® entre el que s¨®n les nostres vides i el que s¨®n les nostres vides transformades en literatura¡±, diu l¡¯escriptora Carme Manuel. En la seua primera novel¡¤la, Llanceu la creu (Tres i Quatre), aquesta especialista de la literatura anglosaxona s¡¯endinsa en el seu particular espai m¨ªtic, ac¨ª la platja de la Patacona, com ¡°el lloc que marca l¡¯acabament de la terra que coneixem¡±, entre la felicitat dels dies d¡¯estiu i el temps d¡¯instrucci¨® de la inf¨¤ncia. ¡°Qualsevol estaci¨® de l¡¯any ¨¦s susceptible de convertir-se en un espai m¨ªtic i crucial. Poques vegades tenim nosaltres les regnes del dest¨ª i podem fer oc¨®rrer, en una estaci¨® o en una altra, experi¨¨ncies que ens deixen una profunda petjada¡±, assenyala l¡¯escriptora.

¡°L¡¯estiu, per a mi, a la meua edat, no ¨¦s cap ¨¨poca crucial o decisiva¡±, diu el poeta i traductor Vicent Berenguer. ¡°Conscientment, asseguraria que mai no l¡¯he sentit aix¨ª i, per contra, sent que realment marca m¨¦s el setembre, amb la percepci¨® de la tardor ¡ªindefugible a la muntanya¡ª, que sempre et transporta: de petit, a un curs escolar superior; de gran, a una ¨¨poca nova imprevisible, quan ja han passat les vacances ¡ªamb il¡¤lusi¨® de par¨¨ntesi o refugi¡ª i llavors t¡¯enfrontes a un retorn al m¨®n de veritat, t¡¯adones que alguna cosa es fa una miqueta m¨¦s dif¨ªcil i, generalment, no pots fer-te enrere¡±. I apunta amb un cert pragmatisme vital: ¡°D¡¯adult, amb les ocupacions successives i les imprevistes, el que ¨¦s m¨¦s desitjable ¨¦s aconseguir la rutina m¨¦s amable, les estacions s¨®n secund¨¤ries; m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguns detalls, l¡¯estiu i l¡¯hivern en si nom¨¦s produeixen t¨°pics verbals recurrents¡±. ¡°El vertader somni perdut ¡ªassenyala Berenguer¡ª rau en la p¨¤tria de la infantesa, quan aquesta ha estat, si no plenament feli?, exempta de calamitats, per aix¨° evoque sovint els bells records de Frederic Mistral, tan aut¨¨ntics i purs, potser com alguns dels meus, salvant certes coses¡±.

Per a l¡¯escriptor i historiador de la literatura Josep Ballester, parlem d¡¯un temps que ha perdut alguns dels senyals o trets definitoris. ¡°Era un per¨ªode que s¡¯allargava com un xiclet, igual que els dies per a llegir, per a reflexionar, per a badar, per a canviar de paisatges i on tenies temps per a fer o per no fer res, fins i tot, examen de consci¨¨ncia de la teua pr¨°pia vida¡±. ¡°Recorde ¡ªcontinua Ballester¡ª, quan era menut, que les vacances d¡¯estiu era temps d¡¯indol¨¨ncia, de deixar-se portar pel pas dels dies, en qu¨¨ assabories amb tota la calma del m¨®n jocs, amistats, lectures, territoris per explorar, aventures o sensacions¡±. Amb una mica m¨¦s d¡¯escepticisme s¡¯ho mira l¡¯¨²ltim premi Enric Valor, Juli Alandes. ¡°No voldria decebre, per¨° l'estiu em sembla un mite adolescent, en el millor dels casos, i un mite burg¨¦s, en el pitjor¡±. I remarca l¡¯eclosi¨® entre estiu i adolesc¨¨ncia com un temps de llibertat i canvis. ¡°Hi coincideixen for?a, temps de condensaci¨® i, alhora, dilataci¨® del temps, fenomen envejable que nom¨¦s es poden permetre els que no tenen consci¨¨ncia del temps, els que ignoren la finitud, la mort. No els infants, que no el distingeixen encara, i viuen, per dir-ho aix¨ª, fora del temps, per¨° s¨ª els adolescents, descobridors llan?ats envers el desconegut, sota un sol abrasador, a la flama del qual s'arrimen, feli?ment inconscients. Si, aix¨° ¨¦s ?car, i els grecs ja ho sabien. No parl¨¤vem de mite? Per¨° podem substituir sense problema el Sol per un forat negre de la moderna cosmologia, el resultat ¨¦s el mateix¡±. I un apunt hist¨°ric. ¡°Les esperances, com les revolucions, brollen a la primavera, l¡¯estiu queda per a les canallades del 18 de juliol o de l¡¯11 de setembre¡­¡±.

En el dietari Les hores fecundes (Bromera) l¡¯escriptor Joan Gar¨ª evoca un dels ¡°territoris essencials¡± de la seua inf¨¤ncia, el port de Borriana i l¡¯entrada de les barques pesqueres, una mem¨°ria infantil de gust salat i blau enc¨¦s. ¡°A difer¨¨ncia d¡¯altres mites, el de l¡¯estiu no est¨¤ sobrevalorat¡±, diu Joan Gar¨ª. ¡°?s l¡¯estaci¨® preferida de gaireb¨¦ tothom ¡ªexcepte algun poeta t¨ªsic, que preferir¨¤ la primavera¡ª, i ho ¨¦s per bons motius. Fet i fet, l¡¯estiu ¨¦s l¡¯¨¨poca de la vacan?a, del dolce far niente, i ni tan sols els calvinistes m¨¦s recalcitrants podrien restar al marge de la immensa plusv¨¤lua de no fer res. La vida fa que et guanyes el dret a la peresa, i l¡¯estiu n¡¯¨¦s la recompensa¡±. L¡¯escriptor tamb¨¦ assenyala aquesta etapa d¡¯iniciaci¨®. ¡°D¡¯altra banda, no podem obviar que dir ¡®estiu¡¯ ¨¦s dir, tamb¨¦, ¡®inf¨¤ncia¡¯ i ¡ªamb m¨¦s matisos¡ª ¡®adolesc¨¨ncia¡¯. El juliol, l¡¯agost, fins i tot el setembre, ¨¦s el temps sense escola, el temps de la jugarota i de la complicitat, el de les grans lectures decisives (Verne, Salgari, Blyton) ¡ªo aix¨ª va ser en el meu cas. No es navega per l¡¯estiu debades. L¡¯infant ix d¡¯aquesta mar convertit en un mariner experimentat: sap els punts cardinals, sap els vents, sap la ruta de les estrelles. I ja vindr¨¤ el fred¡­¡±.

¡°Per a mi l¡¯estiu est¨¤ lligat a la lectura i tamb¨¦ a l¡¯escriptura diu la novel¡¤lista Gemma Pasqual. ¡°Quan era petita passava els estius al xalet dels meus avis, al Real de Gandia. Obligada a fer la migdiada, feia molta calor i jo m¡¯avorria com una ostra; un dia em vaig dedicar a regirar els calaixos de la tauleta de nit i vaig trobar un tresor, una novel¡¤la de Cor¨ªn Tellado! Frisava perqu¨¨ arribara l¡¯hora de la migdiada per a llegir la novel¡¤la fins que un dia la meua ¨¤via em va descobrir, va pensar que aquella no era una lectura adequada per a mi ¡ªjo devia tenir uns set o vuit anys¡ª i la meua tia Maruja em va dur a una llibreria i em va comprar Un capit¨¤ de quinze anys, de Jules Verne, i Donetes de Louisa May Alcott, aquestes van ser les meues claus en el m¨®n de la literatura¡±.

¡°Els estius de la meua inf¨¤ncia foren ¨¨poques d¡¯acci¨® i de parar poc per casa¡±, explica l¡¯escriptor i pintor Manuel Baixauli. ¡°Em recorde furtant melons amb els amics, fent cabanyes enmig dels horts o les dunes, sopant entrep¨¤ de piment¨® i tomaca pel carrer. Les meues lectures d¡¯aleshores: Spiderman, Mortadelo y Filem¨®n...¡±. Un per¨ªode seguit per la ruptura juvenil. ¡°Els estius d¡¯adolescent foren tot el contrari: avorriment, solitud, reflexi¨® i, com a conseq¨¹¨¨ncia, lectura. Em recorde llegint Moby Dick en la terrassa de casa, davant la mar, mentre els altres adolescents jugaven a futbol o lligaven. Vaig agafar aquest llibre pensant-me que era una novel¡¤la d¡¯aventures i em vaig trobar que era existencialisme pur, avant la lettre. Jo era un existencialista inconscient, i el llibre em va fascinar. Continua sent una de les lectures importants de la meua vida¡±. ¡°L'estiu ¡ªdiu Baixauli¡ª em sembla una ¨¨poca extremada: o ets molt feli? o ets molt desgraciat. En el segon cas, tens molt m¨¦s temps per a reflexionar que durant la resta de l¡¯any. Et veus la vida des de fora, i aix¨° et fa, en compensaci¨®, l¨²cid. Potser que d¡¯ac¨ª vinguen els canvis, les decisions importants i tot aix¨° que dius. Potser aix¨° em va fer pintor i, temps despr¨¦s, escriptor¡±.

Amb la seua primera i comentada novel¡¤la, El banquer (Edicions 1984), l¡¯escriptora i periodista N¨²ria Cadenes destaca la paraula temps com la clau del seu estiu preferit. ¡°El fet de tenir temps. Que s¡¯allargui el dia ja ¨¦s tot un qu¨¨; tenir al teu abast un grapat de dies per escriure, un luxe. Per a mi, ja comen?a amb l¡¯arribada dels falciots: els seus xiscles, el vol espectacular, velo? i acrob¨¤tic, anuncien aquest allargassament, la llum que guanya intensitat, les ganes de caminar amb m¨¦s pausa, potser, d¡¯assaborir el temps com un gelat fresc de llimona. L¡¯estiu ¨¦s la pausa, tamb¨¦. Vacances. Coses per veure i per viure i, si tens sort, una terrasseta i un port¨¤til. Temps, s¨ª¡±. I posats a mencionar una lectura, Viatges i flors, de Merc¨¨ Rodoreda. ¡°Sens dubte, aquest ¨¦s el meu llibre d¡¯estiu per excel¡¤l¨¨ncia. De fet, el t¨ªtol ja ¨¦s fins i tot una descripci¨® de l¡¯estiu, per b¨¦ que a dins, a m¨¦s de la lleugeresa que suggereix, hi trobem despr¨¦s, tamb¨¦, un estol de relats curiosos, bells, fant¨¤stics i b¨¨sties com nom¨¦s la Rodoreda sabia confegir¡±.

¡°Era un temps fora del temps, per aix¨° la mitificaci¨® tant des de la creaci¨® com des de la infantesa¡±, reflexiona Josep Ballester. ¡°Ara cada volta ¡ªcontinua¡ª aix¨° passa menys. L¡¯estiu ja no ¨¦s tan extens. No ens deixen, el sistema ja se n¡¯ocupa, d¡¯aix¨°. En l¡¯actualitat, a l¡¯estiu, ja no existeix la desconnexi¨® total. Aix¨° s¡¯ha acabat, en la pr¨¤ctica. Crec que hi ha alg¨², recorde que era Claudio Magris, que deia que hi ha una conxorxa contra l¡¯estiu. I sospite que ¨¦s ben cert. On s¨®n, on han anat a parar aquells estius m¨ªtics?¡±.