Una invasi¨® benvinguda

?L¡¯estiu ens ha arribat de colp, sense transicions, despr¨¦s d¡¯una primavera breu, fresca i molt passada per aigua. L¡¯efecte ha sigut immediat a les platges, les terrasses i la resta de locals d¡¯oci a l¡¯aire lliure. La gent tenia ganes de sol, i ha eixit a prendre¡¯l amb una vivacitat que el pas dels dies anir¨¤ agostant de mica en mica. De moment, l¡¯arribada de la calor se celebra amb una explosi¨® improvisada de vitalitat multitudin¨¤ria que t¨¦ el seu punt de gr¨¤cia, perqu¨¨ les festes del cos sempre comporten aquell aire pag¨¤ de ressurg¨¨ncia sensual que, com a m¨ªnim, d¨®na alegria al carrer.

Entre la gernaci¨® despitralada que roda i volta per la ciutat prenent el sol, la pres¨¨ncia dels turistes es coneix molt. A Barcelona, de turistes sempre n¡¯hi ha: a veure la Sagrada Fam¨ªlia i el parc G¨¹ell i a fer-se fotos davant de la Pedrera, per¨° ara es deixen veure m¨¦s. Hi ha qui diu que enguany n¡¯hi ha m¨¦s que mai, encara que ¨¦s massa prompte per a assegurar-ho. El fet ¨¦s que els creuers arriben al port, els taxistes afirmen que tenen m¨¦s faena, les terrasses de les Rambles estan molt concorregudes i a les botiguetes modernes del barri vell els entra m¨¦s clientela (i prou falta que els en fa).

Fa temps que Barcelona ¨¦s una ciutat tur¨ªstica important, pel cap baix des que les Olimpiades del 92 van posar en ¨°rbita el seu nom entre els grans operadors del ram. T¨¦ bons punts per a ser-ho i sap aprofitar-los. Els barcelonins ¨Cque s¨®n d¡¯un patriotisme local inexpugnable- estan conven?uts que Barcelona ¨¦s una pura meravella que atresora totes les gr¨¤cies que es puguen demanar. En tot cas, cal recon¨¦ixer que, en conjunt, la ciutat ¨¦s bonica i, per als turistes, ¨¦s un lloc que t¨¦ platges, monuments pintorescos, un centre hist¨°ric descuidat per¨° gran i atractiu, molts xiringuitos, bons restaurants, llocs on passar l¡¯estona i una xarxa hotelera prou desenvolupada on triar. Es veu que els agrada. A pesar de la crisi continuen venint en massa, i molts deuen ser reincidents.

Els barcelonins se senten perp¨¨tuament enva?ts per una tropa de molt dubtoses credencials

Cal dir que l¡¯opini¨® dels barcelonins sobre els turistes era, fins fa poc, molt ambivalent. Per descomptat que consideraven convenient, i potser necess¨¤ria, la seua arribada, per¨° tamb¨¦ els incomodava. Els barcelonins tenen un sentit patrimonial molt agut de la ciutat. Els complau saber que els pertany, i n¡¯estan orgullosos precisament perqu¨¨ la ciutat ¨¦s com ells volen que siga. Barcelona ¨¦s una ciutat prou hospital¨¤ria amb els forasters disposats a integrar-se i a respectar les normes impl¨ªcites del lloc que els acull. Els turistes, en canvi, no saben res d¡¯aix¨°. La majoria no tenen una idea gaire clara d¡¯on han arribat, xerren fort, criden i beuen massa, no van vestits de manera apropiada i busquen amb la major fru?ci¨® barrets mexicans i souvenirs de toreros. Els barcelonins se senten perp¨¨tuament enva?ts per una tropa de molt dubtoses credencials, i han manifestat la seua disconformitat -en veu baixa- amb les formes m¨¦s discretes de la irritaci¨®: la broma maliciosa, l¡¯al?ada de celles, l¡¯exclamaci¨® resignada. At¨¦s que Barcelona rep molts turistes, sens dubte, per¨° no arriba ni de lluny a les allaus de visitants que s¡¯apiloten a les gran places el turisme europeu, com Londres, Par¨ªs o Roma, aquesta soterrada incomoditat no deixava de sorprendre i podria ser un indici que els barcelonins viuen el seu tena? idil¡¤li amb la ciutat amb una susceptibilitat molt esverable. I tamb¨¦, tot siga dit, de la fonda retic¨¨ncia de les elits locals a tot el que ¨¦s dem¨°tic, que ac¨ª es considera senzillament plebeu; una retic¨¨ncia que ha condemnat a la desaparici¨® o la marginalitat molts dels espais m¨¦s t¨ªpics de la sociabilitat popular de la ciutat. Ara, la societat de masses ¨Cglobalitzada, a m¨¦s a m¨¦s- es venja de tant de desdeny amb aquesta onada di¨¤ria de vulgaritat ecum¨¨nica en la seua forma m¨¦s informe i m¨¦s irresponsable: una invasi¨® gens subtil de turistes de vacances.

El cas ¨¦s que, en els ¨²ltims anys, aquelles manifestacions d¡¯incomoditat defensiva han desaparegut de la conversa ciutadana, i ¨¦s com si no hagueren existit mai. Al contrari, tot el m¨®n est¨¤ content¨ªssim perqu¨¨ els turistes v¨¦nen, i com m¨¦s millor. ?s una curiosa conseq¨¹¨¨ncia de la crisi sobre la psique col¡¤lectiva. El turisme era i ¨¦s un gran negoci. I quan molts dels altres negocis fallen, la import¨¤ncia d¡¯aquest augmenta, com ¨¦s l¨°gic, perqu¨¨ aquest no ha fallat. La ciutat tamb¨¦ viu d¡¯aix¨°. Ara viu m¨¦s d¡¯aix¨° que abans, i el personal n¡¯¨¦s m¨¦s conscient. A l¡¯estiu, la xifra de parats recula una mica i en aquesta ciutat essencialment botiguera la compravenda es revifa. A la tardor, tornarem a parlar de l¡¯atur, els sense sostre i el cens de xiquets mal nodrits (un altre drama, amb probables seq¨¹eles angoixoses). Mentrestant, l¡¯estiu ¨¦s un respir, acalorat i acolorit, i la pres¨¨ncia de masses de turistes corrent amunt i avall rep la m¨¦s acollidora benvinguda.