L¡¯origen del problema

Ni un minut perdr¨¦ en aix¨° que ara diuen els qui manen, de l¡¯origen del catal¨¤ que parlem al Pa¨ªs Valenci¨¤. En primer lloc, perqu¨¨ ni ells s¡¯ho creuen; en segon, perqu¨¨ ¨¦s just aix¨° el que volen: que discutim del sexe dels ¨¤ngels mentre, als tribunals i a l¡¯opini¨® p¨²blica, s¡¯exposen les seues vergonyes. De qu¨¨ serveix explicar ¡ªuna vegada m¨¦s¡ª la veritat hist¨°rica de la qual ells se¡¯n foten? (Se¡¯n foten de la veritat i se¡¯n foten de la hist¨°ria.) En qualsevol pa¨ªs civilitzat, afirmacions tan rid¨ªcules com les seues provocarien un daltabaix del seu partit en les eleccions. Ac¨ª, no. I aix¨° apunta a l¡¯origen real del problema. Si l¡¯¨²ltima proposta del Govern valenci¨¤ sobre la llengua ¡ªcom tantes propostes anteriors¡ª no esdev¨¦ un esc¨¤ndol que afona el seu partit, ¨¦s perqu¨¨ ac¨ª patim, des de fa molt, un esc¨¤ndol m¨¦s profund i escassament afrontat: el nostre baix¨ªssim nivell cultural, irrisori si es compara amb el potencial del pa¨ªs en altres aspectes. Es parla molt dels nostres r¨¨cords europeus a les cues dels ¨ªndex de lectura, i segurament hi ha m¨¦s dades objectives que poden corroborar les nostres mancances, per¨° no cal furgar massa en els documents quan la realitat ¨¦s palm¨¤ria. Qui haja vist un noticiari de Canal Nou durant els ¨²ltims anys no negar¨¤ que, a banda de la barroera manipulaci¨® pol¨ªtica, el to amb qu¨¨ s¡¯hi expliquen les not¨ªcies recorda el to amb qu¨¨ un adult hip¨°crita s¡¯adre?a a una criatura. El mateix to amb qu¨¨ se¡¯ns adre?a el Govern valenci¨¤. El problema no ¨¦s que se¡¯ns tracte de criatures. El problema ¨¦s que, a qui ens tracta de criatures, el premiem amb un vot massiu. Talment negres que adoren el Ku Klux Klan. No s¨¦ si la cultura ens fa, com se sol dir, lliures, per¨° s¨ª que s¨¦ que un poble culte no tolera uns governants que es burlen dels ve?ns. O que els arru?nen. O totes dues coses alhora. Un poble culte ¨¦s un poble cr¨ªtic, dif¨ªcil d¡¯enganyar. Per aix¨° ¨¦s tan important l¡¯educaci¨®, avui tan amena?ada per aquests mateixos pol¨ªtics, que la voldrien simple adoctrinament i f¨¤brica d¡¯eficients assalariats, en comptes de brollador de ments creatives. L¡¯educaci¨® ¨¦s el fonament de la cultura, per¨° tamb¨¦ hi ha els mitjans de comunicaci¨® i les pol¨ªtiques culturals que es puguen fer des de baix. Als ajuntaments, per exemple. Tenim uns mitjans de comunicaci¨® en catal¨¤ superiors als que hi ha en castell¨¤. Els qui governen ho saben, i per aix¨°, sense cap rubor democr¨¤tic, i amb la complicitat de tants cecs voluntaris, ens els han vetat. Quant a les pol¨ªtiques culturals que podrien sorgir des de baix, el panorama ¨¦s desolador: hi ha pocs ajuntaments d¡¯esquerres que no facen, tamb¨¦ ells, una pol¨ªtica cultural populista i reaccion¨¤ria. Tenim uns regidors analfabets, o tenim uns regidors covards que, per por que els acusen d¡¯elitisme i buscant agradar com m¨¦s gent millor, s¡¯aboquen de ple a la incultura populista? Sospite que aquest pa¨ªs, tan susceptible davant la cr¨ªtica, nom¨¦s pot millorar si parteix d¡¯una severa autocr¨ªtica, i l¡¯autocr¨ªtica nom¨¦s ¨¦s possible si hi ha cultura. Cultura de veritat, de la que fa pensar, que requereix esfor?, que incomoda, que exigeix que el ciutad¨¤ no siga un receptor passiu, procliu al badall, sin¨® una ment activa, ind¨°mita.