Sobre la bola i el m¨®n

Dir que vivim en un m¨®n global sembla una pura obvietat, ja que el m¨®n ¨¦s un globus, ¨¦s red¨®, t¨¦ forma de bola. Per¨° aix¨° que pareix una afirmaci¨® elemental i prim¨¤ria, ¨¦s, tanmateix, una novetat molt recent: el m¨®n, ¡°abans¡±, era pla. Pla com un plat, o aix¨ª ¨¦s com era vist i percebut, i per tant aix¨ª ¨¦s com la visi¨® del m¨®n actuava sobre l¡¯activitat i la ment de les persones, incloses les ¡°persones liter¨¤ries¡± o literates, ¨¦s a dir, els qui escrivien i llegien llibres. Pla com un plat; i, per tant, inevitablement, sempre vist des del centre d¡¯aquesta superf¨ªcie plana. ?s clar que el centre ha estat, sempre, el lloc des del qual es mira: el que ocupem ¡°nosaltres¡±. La hist¨°ria de la literatura, per exemple ¡ªespecialment, si voleu, de la literatura ¡°occidental¡±¡ª, ¨¦s un llargu¨ªssim proc¨¦s d¡¯expansi¨® d¡¯aquest centre, de percepci¨® de cercles conc¨¨ntrics, d¡¯extensi¨® d¡¯all¨° que ¨¦s nostre, i d¡¯adopci¨® o integraci¨® del que ¨¦s estrany o extern. Fins ara mateix, que el m¨®n ja no ¨¦s pla, i que els cercles ja no s¨®n conc¨¨ntrics. La paradoxa d¡¯aquesta novetat ¨¦s que, global com ¨¦s aquest planeta, el veiem inevitablement repartit en espais molt precisos: constru?t com un trencaclosques de peces de formes estranyes, de mapes d¡¯estats amb l¨ªmits ben exactes, dins dels quals, necess¨¤riament dins, passen les coses. Ara que el m¨®n ¨¦s obert i red¨®, vivim m¨¦s que mai tancats en figures de forma plana: vivim dins del mapa pol¨ªtic, i tota informaci¨® ¨¦s interior o exterior, ¡°nacional¡± o ¡°internacional¡±, segons de quin punt arriba i des de dins o fora de quin mapa. Aix¨°, que ¨¦s tan quotidi¨¤ i tan obvi, ¨¦s una altra novetat del temps present: ¡°abans¡± no hi havia mapes o la gent no els coneixia, no hi havia fronteres precises o la gent no les veia, i sobretot ning¨² no sabia la forma exacta del seu propi espai pla, del seu ¡°pa¨ªs¡±. Ara el present ¨¦s local, nacional i global, tot alhora: el quotidi¨¤ ¨¦s universal, i la informaci¨® universal ¨¦s tan instant¨¤nia com la municipal. Sobretot, aix¨° s¨ª, quan es tracta de guerres, pol¨ªtica, bombes, desgr¨¤cies i cat¨¤strofes. El m¨®n ¨¦s ara, una mica, com deia Nicolau de Cusa que ¨¦s D¨¦u: una esfera on la perif¨¨ria no existeix i el centre pot ser qualsevol punt. ?s una gran novetat: no havia passat mai.