6,5

No s¨¦ ¨¦s si ¨¦s curi¨®s o ¨¦s alarmant, per¨° se succeeixen exposicions, commemoracions, taules redones, al voltant dels subjectes passius (estudiants) de l¡¯ensenyament espanyol dels anys seixanta. Passius que van decidir ser una mica actius al final de la d¨¨cada. Commemoracions que s¨®n rememorades amb m¨¦s o menys fortuna.

Anys seixanta, vint anys despr¨¦s del colp d¡¯estat de Franco. Vint anys despr¨¦s de la venjan?a sagnant contra els ensenyants que van intentar recuperar l¡¯educaci¨® fins aleshores monopolitzada per l¡¯esgl¨¦sia. Torne a citar l¡¯institut Llu¨ªs Vives de Val¨¨ncia (no ho oblidem: de xics). Tres o quatre capellans ¨Cper qu¨¨ haurien de caldre¡¯n m¨¦s, amor guerrero?¨C i un falangista posaven ferma la l¨ªnia educativa mentre obligaven a comprar els texts escrits per ells mateixos, necessaris per a aprovar assignatures (6,5 de danys col¡¤laterals). M¡¯hi havia un, menys directament obsc¨¦, menys necessitat de sergents, m¨¦s amo, que es dedicava, el primer dia de classe, a preguntar als alumnes, un per un, com en el Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic, quina nota esperaven a final del curs. No s¨¦ si es fan una idea de la perversi¨® de l¡¯acte. Recorde: parlem de xavals de 10 anys a 17. Un dels alumnes, fart d¡¯aquest sistema, li va respondre: ¡°Jo traur¨¦ un 5,63¡±. La classe esclat¨¤ a riure i el capell¨¤, amb una r¨¤bia continguda, li record¨¤ que tenia beca i que la podia perdre. He oblidat el nom d¡¯aquest cristi¨¤. Tamb¨¦ oblidarem el nom de Wert, com s¡¯obliden els noms dels perversos que ens amarguen la vida un temps. L¡¯ensenyament ja anava agafat de la m¨¤ de la repressi¨®. Nom¨¦s calia amena?ar l¡¯alumne rebel de baixar-li la nota.

?s 6,5. No 5 o 6, o 7. 6,5. Sempre m¡¯ha fascinat la ci¨¨ncia exacta dels professors que saben distingir una avaluaci¨® amb decimals. A m¨¦s: vost¨¦s saben quin nivell cal obtindre en total perqu¨¨ la mitjana arribe al 6,5? Ah, no? Aix¨° vol dir que mai no han passat per la prova. Sembla que 6,5 no siga res, una mica m¨¦s que l¡¯aprovat. No. Ajunten totes les notes. Nom¨¦s cal un parell de cincs i ja tenim la mitjana coixa.

Wert, com qualsevol ministre del ministeri eclesial, ha entrat en un proc¨¦s del pitjor misticisme. No el del ¡°ese saber no sabiendo¡± (encara no s¡¯ha trobat millor definici¨® de la poesia) de Juan de la Cruz, sin¨® el misticisme bastard que algunes drogues qu¨ªmiques, exteriors o interiors, produeixen i fan que l¡¯individu pense que ¨¦s graci¨®s o que t¨¦ la ra¨®. I si no f¨®ra per les conseq¨¹¨¨ncies, estudiants exiliats de les aules, editorials paralitzades amb vista a la impressi¨® de textos, mestres per on tirar endavant, seria un de m¨¦s dels esperpents que els hereus de la Inquisici¨® han produ?t durant segles en aquesta pen¨ªnsula i la seua minsa i melanc¨°lica pr¨°pia Commonwealth.

Wert ¨¦s el nom actual d¡¯una s¨¨rie infinita que hem patit des de fa d¨¨cades. Abans, fins i tot sota el franquisme, els ministres esperaven l¡¯estiu per traure les seues lleis demencials. Wert ha vist el paisatge i ha pensat: si no m¡¯hi posen l¨ªmits, perqu¨¨ posar-me¡¯ls jo? El mateix PP comen?a a mirar-se¡¯l amb incredulitat. L¡¯esgl¨¦sia, amb un somriure. El de sempre.