¡°Aqu¨ª poques bandes viuen de la m¨²sica¡±

Dem¨¤ divendres, Mishima tanca a l¡¯Apolo la gira de L¡¯amor feli? en un segon concert que, com el d¡¯ahir, omplir¨¤ la sala barcelonina. La gira ha sumat m¨¦s de 80 concerts per tot Catalunya, una xifra a la qual cal sumar els prop de 8.000 exemplars venuts del disc. Ara la banda afronta la gravaci¨® del seu set¨¨ elap¨¦, que esperen que ser¨¤ al carrer a comen?ament d¡¯any. A David Carab¨¦n (1971), compositor, cantant i guitarrista del grup, li toca fer balan?.

Pregunta. Satisfets del resultat de la gira?

Resposta. La gira ha anat objectivament molt b¨¦. Hem tocat en unes condicions t¨¨cniques i econ¨°miques millors, i ha vingut molt p¨²blic. El que passa ¨¦s que l¡¯objectiu inicial de la gira, com a m¨ªnim el meu, era que tothom a la banda pogu¨¦s viure del grup, i aix¨° no ha passat.

P. Com?

R. S¨ª, a Mishima, tot i la nostra popularitat, nom¨¦s jo em guanyo la vida amb la m¨²sica, i molt ajustadament. V¨¦s a saber, potser ja hem arribat al sostre a Catalunya amb una proposta com la nostra, o potser encara hem de cr¨¦ixer m¨¦s... no ho s¨¦. Pensava que estar¨ªem m¨¦s afermats ara, per¨° no ¨¦s aix¨ª. I aix¨° que estem en un moment molt dol? de la nostra carrera i que cada disc ha venut m¨¦s que l¡¯anterior.

P. Sigui com sigui, la q¨¹esti¨® ¨¦s que...

R. El somni de joventut no s¡¯est¨¤ complint i el nostre dia a dia ¨¦s inestable econ¨°micament. Estem al voltant dels 40 anys, i jo amb dos fills. Ara ¨¦s el moment de decidir si segueixo jugant o no, i ho far¨¦, perqu¨¨ em trobo molt b¨¦ fent aquesta feina, m¡¯omple, i crec que la m¨²sica que fem t¨¦ sentit. Ara, malgrat tot, poques bandes viuen de la m¨²sica a Catalunya.

P. Per qu¨¨?

R. La resposta ¨¦s complexa. La nostra m¨²sica ha arribat al seu destinatari, v¨¦nen als concerts amb les entrades exhaurides, per¨° som cinc, t¨¨cnic de llum, de monitors, roadie, m¨¤nager¡­ ¨¦s molta gent per repartir i el pa¨ªs ¨¦s petit, molt petit. Els llocs on podem tocar s¡¯acaben aviat.

P. I la conseq¨¹¨¨ncia que no pugui viure de la m¨²sica tota la banda ¨¦s¡­

R. Que no podem fer tants assaigs com voldr¨ªem, i el progr¨¦s de la banda ¨¦s m¨¦s lent. Des que vaig dedicar-me completament a la banda, fa dos anys, he escrit els millors temes gr¨¤cies al fet que m¡¯hi he pogut dedicar. ?s el problema que tenim a Catalunya, a l¡¯estranger molta gent toca instruments, les bandes poden tocar molt per diferents circuits, i ¨¦s clar, sonen molt millor que nosaltres. ?s una simple q¨¹esti¨® d¡¯hores i de dedicaci¨®, res m¨¦s. I a Catalunya cometem l¡¯error que, lluny de comparar-nos amb Fran?a o Anglaterra, ho fem amb Espanya, que no ¨¦s un bon exemple.

P. I l¡¯abast del seu ¨¨xit no est¨¤ limitat pel fet de tenir Mishima una personalitat molt barcelonina que no troba ress¨° fora de la capital?

R. No ho crec, perqu¨¨ de bandes com la nostra n¡¯hi ha a tot arreu, potser excepte a Catalunya, la qual cosa constitueix un argument favorable a nosaltres. Jo crec que Mishima tamb¨¦ s¡¯ent¨¦n fora de Barcelona. La nostra proposta ¨¦s la mateixa: fer obra i fer discos que expliquen coses.

P. I no deu ser que el missatge de Mishima ¨¦s ¡°massa¡± generacional?

R. En aquesta gira ha estat quan m¨¦s gent gran i joves han vingut als nostres concerts. Hem buscat teatres a prop¨°sit i hem ampliat el nostre p¨²blic. O sigui, no, no som massa generacionals.

P. Atesa la situaci¨®, qu¨¨ pensen fer en el futur immediat?

R. Cal cr¨¦ixer cap a fora, treballar m¨¦s a Espanya, provar a l¡¯estranger: hem d¡¯anar a buscar les minories que s¨®n el nostre p¨²blic all¨¤ on siguin.

P. I canviar d¡¯idioma ¨¦s una opci¨®?

¡°La nostra m¨²sica ha

R. Ho estem valorant. Ara mateix estem parlant de la possibilitat de gravar el nou disc a l¡¯estranger i fer-ne una versi¨® en l¡¯idioma local.

P. Ja ha comen?at a treballar en el nou disc?

R. Ja he escrit sis o set can?ons, s¨ª, ja el tinc bastant avan?at. Tot i que he perdut molt de temps treballant en dues can?ons que finalment no far¨¦ servir. Havia trobat la forma de parlar de certs temes, per¨° finalment no me n¡¯he sortit.

P. Qu¨¨ ha passat, no trobava la forma, no li agradava la melodia?

R. Les can?ons que m¡¯agraden s¨®n aquelles que no tenen una met¨¤fora que es pot interpretar en un sol sentit, no m¡¯agraden les lletres mastegades. El cantautor que arriba a una conclusi¨® i la canta em sembla un model antic. No vull dir a qui m¡¯escolta qu¨¨ ha de pensar socialment, i tampoc com s¡¯ha d¡¯estimar o com ha de relacionar-se amb la parella.

P. I les lletres descartades eren massa directes potser?

R. S¨ª, havia arribat a tenir una idea massa clara, molt feta, un punt de vista massa fort.

P. Per¨° sembla que precisament ara, amb la confusi¨® imperant, el p¨²blic vol receptes, idees fortes i n¨ªtides.

R. S¨ª, per aix¨° em resisteixo a donar-les. Pol¨ªtics, moralistes i talibans t¡¯ho diuen tot, t¡¯ho donen tot fet. Jo no, no vull ser un mestretites.

P. Vost¨¨ ha afirmat que els seus discos neixen arran d¡¯una obsessi¨®. Quina ¨¦s la que inspira el seu pr¨°xim treball?

R. Com que estic en el proc¨¦s, no ha estat una, sin¨® dues. Primer, llegint Homo ludens, de Johan Huizinga, vaig estar pensant en el fet de jugar, d¡¯afrontar la feina com qui juga, evidentment sense perdre la responsabilitat i el comprom¨ªs associat a la feina. Una mica per aix¨° vam fer una estan?a a la Fabra i Coats amb Za!, un grup que juga amb la m¨²sica quan toca. Per¨° un cop satisfeta parcialment aquesta obsessi¨®, vaig donar voltes a la idea de parad¨ªs, que ¨¦s en la qual estic treballant ara: qu¨¨ ¨¦s el parad¨ªs?, com l¡¯entenem?, qu¨¨ ens promet?

P. I quan escriu t¨¦ clar per a qui ho fa?

R. Mai he escrit per a ning¨² en especial, escric per l¡¯obra, perqu¨¨ em sobrevisqui, perqu¨¨ digui coses a qui l¡¯escolta.

P. En el documental This ain¡¯t no mouse music, Ry Cooder diu que la m¨²sica ha passat a un segon pla, que ja no t¨¦ centralitat. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. S¨ª i no. En aquesta gira he vist moltes persones que venien als nostres concerts moguts per la mateixa relaci¨® passional que nosaltres tenim amb la m¨²sica. Ara b¨¦, al mateix temps, ¨¦s cert que a mesura que s¡¯emet moneda aquesta perd valor com a objecte. No ¨¦s el mateix un vinil que un arxiu intangible, de la mateixa manera que no ¨¦s el mateix un lingot d¡¯or que una targeta de cr¨¨dit. Tot i aix¨°, gr¨¤cies a les targetes els diners han arribat arreu, de la mateixa manera que ara tenim m¨¦s m¨²sica que mai.

P. Un sentiment final?

R. Que, malgrat tot, no puc ni vull queixar-me. Mai hauria cregut que seria on som, la m¨²sica m¡¯encanta. No crec que pugui queixar-me.

?