¡°¡­que truquen de matinada¡±

Quin sentit t¨¦ tancar una televisi¨® auton¨°mica p¨²blica? Ja se n¡¯ha escrit i encara se n¡¯escriur¨¤. Intentem no repetir arguments que, a m¨¦s, no s¨®n sin¨® evid¨¨ncies.

Ara b¨¦, quin sentit t¨¦ tancar-la de matinada? Qu¨¨ volen aquesta gent, que truquen de matinada? L¡¯¨²s del govern des del sectarisme est¨¤ acompanyat d¡¯unes maneres que fan la impressi¨® de ser un plus barroer que hauria de sobrar en posse?dors d¡¯un poder atorgat per una majoria minorit¨¤ria (no oblidem els percentatges de participaci¨® ni els resultats globals en les eleccions). Tanquen de matinada, com ho feia la Brigada Pol¨ªtico-Social del franquisme. De fet, s¨®n les mateixes maneres, generaci¨® amunt o avall.

Als carrers, banderes de Gr¨¨cia entre banderes del Pa¨ªs. Dues televisions p¨²bliques tancades. A Gr¨¨cia tornen a sentir-se can?ons dels anys setanta. L¡¯home que s¡¯hi va su?cidar va escriure sobre la semblan?a d¡¯una ¨¨poca i d¡¯aquesta. La mort de Lambrakis, detonant final per al colp d¡¯estat a les mans d¡¯organitzacions anomenades paramilitars, anima els feixistes actuals. Com ara a Val¨¨ncia: ja borden demanant sang.

Actuar de matinada. Fer recordar a uns quants i advertir uns altres, potser els m¨¦s joves (l¡¯enemic, en deia aquell), quines s¨®n les maneres del poder absolut. La detenci¨® de tota mena d¡¯antifranquistes es feia de matinada. No dormen mai els aparells repressors? No follen?

Una altra q¨¹esti¨® igualment important ¨¦s el que podr¨ªem anomenar dip¨°sit d¡¯un patrimoni. A les mans de qui ha de quedar? Hi ha produccions encarregades per la televisi¨® valenciana, fins i tot abans de ser-ho, que no s¡¯han mostrat. On s¨®n? Qui les guarda? Pertanyen a tot el poble. Les ha pagades, si m¨¦s no.

?s una trag¨¨dia d¡¯aquest Pa¨ªs la manca d¡¯escriptura, de cr¨°nica gr¨¤fica, siga en el suport que siga, per a malbaratar encara m¨¦s aquesta abs¨¨ncia.

Es pot trobar bibliografia de qualsevol detall, moviment, accions, fet a Catalunya, posem-ne per cas. Llibres, revistes, fotografies, que parlen del moviment ciutad¨¤, fins i tot d¡¯una llibreria o d¡¯un bar que va estar regentat per dones. Igual que ho va tindre Val¨¨ncia, per¨° on trobem ac¨ª la cr¨°nica?

On podem trobar dades sobre la "nova can?¨®" valenciana? De tant en tant, entre les desenes de llibres i exposicions catalanes, apareix Raimon, Ovidi Montllor, tres o quatre m¨¦s, normalment de la generaci¨® posterior a l¡¯anomenada Transici¨®. Per¨° res del moviment art¨ªstic anterior (des de l¡¯any 1960). Tot i que s¡¯ha aconseguit recopilar retalls d¡¯hist¨°ria del rock valenci¨¤ (continue parlant de la "prehist¨°ria") que va suposar un punt i a part d¡¯aquest estil a l¡¯Estat espanyol, encara queda molta feina in¨¨dita.

Nom¨¦s en s¨®n alguns exemples. Podr¨ªem continuar: l¡¯art pop, els c¨°mics valencians. Sort que algunes exposicions no tenen altre remei que editar un cat¨¤leg que en d¨®na testimoni.

Qu¨¨ passar¨¤ amb la cr¨°nica, dolenta o passable, de la televisi¨® valenciana? Qu¨¨ va passar amb tot el material de RNE i la seua voluntariosa experi¨¨ncia de R¨¤dio 4? Qui guarda les gravacions?

Potser algun an¨°nim ara escriu de nit cr¨°niques de l¡¯alba. De nit, com s¡¯ha d¡¯escriure en llocs on la persecuci¨® no s¡¯esgota. I de nit, de matinada, quan la llei una hora assenyala, caldr¨¤ cremar papers en la tassa del v¨¤ter, petita falla miserable de la superviv¨¨ncia, i tornar a comen?ar la feina.