¡°Si ens traiem la barretina ¨¦s factible un mitj¨¤ catal¨¤ potent a Espanya¡±

Zapatero, ¡°incompetent¡±; Rajoy, ¡°desbordat¡±; Maragall, ¡°somniador¡±; Montilla, ¡°gris¡±; Mas, ¡°desconcertat, il¡¤luminat, d¡¯ambici¨® messi¨¤nica¡±; Junqueras, ¡°rotund i simplista¡±... El periodista Wifredo Espina (Vic, 1931) no es casa amb ning¨². No ho ha fet mai. Tampoc simplifica: els ep¨ªtets surten de textos eixuts, matisats fins a la liofilitzaci¨®, coherents amb un home ell mateix concentrat f¨ªsicament. ¡°Escric el que penso sobre el que he viscut, sento i veig, i ho racionalitzo fredament; no agafo dist¨¤ncia, es crea en aquest proc¨¦s¡±, diu el tamb¨¦ llicenciat en Dret sobre els articles que ha aplegat a Globus punxats (La Garbera), mostra del treball recent de qui va ser nomenat Periodista Espa?ol del A?o 1968 pel diari Pueblo, creador del Centre d¡¯Investigaci¨® de la Comunicaci¨® de la Generalitat, assessor en la g¨¨nesi de les facultats de periodisme de la Pompeu Fabra i la Ramon Llull, o de qui Manuel Fraga va dir: ¡°Hay que desespinizar El Correo Catal¨¢n¡±, on el 1961 entr¨¤ de sotsdirector.

Pregunta. Algunes demandes que fa al llibre ¡ªseny, conc¨°rdia amb l¡¯Estat, vincular m¨¦s l¡¯esquerra al nacionalisme catal¨¤¡ª tamb¨¦ les feia Agust¨ª Calvet, Gaziel, el 1931. A vost¨¨ se l¡¯ha considerat una de les baules d¡¯aquella tradici¨® del Periodisme d¡¯Orientaci¨® que ell represent¨¤...

Resposta. Doncs no l¡¯he llegit gaire. Influ¨¨ncies? Va intentar ser independent fins i tot d¡¯ell mateix; jo he procurat practicar-ho, tot i que m¡¯ha perjudicat. Sempre he valorat molt la llibertat ¨ªntima de pensament, no com a posat, sin¨® com a actitud vital. No s¨¦ d¡¯on ve.

¡°¡®El Correo Catal¨¢n¡¯

P. De petit, potser?

R. Potser. De nano sempre anava amb amics m¨¦s grans i vaig freq¨¹entar Manuel Brunet, el Romano de Destino. S¨®c orfe d¡¯inf¨¤ncia per culpa de mi mateix.

P. Llavors, influ¨¨ncies de...

R. D¡¯unes tres hores di¨¤ries de Radio Pirenaica, d¡¯Augusto Ass¨ªa, Azor¨ªn, C¨¦sar Gonz¨¢lez Ruano, de l¡¯articulisme de Joan Maragall i d¡¯aquella tradici¨® d¡¯Alcover, Verdaguer... Llegia molt per les nits.

P. Va mostrar car¨¤cter en ser destitu?t del setmanari Ausona...

R. Va ser a l¡¯Ajuntament de Vic; el setmanari el controlaven entre el consistori i el Movimiento. Jo em negava a publicar molts articles de gent del Movimiento, i es va aprofitar un acte p¨²blic per retreure-m¡¯ho. Vaig contestar que la meva obligaci¨® era que el setmanari ¡°no ten¨ªa que sonar a hueco y los art¨ªculos de consigna suenan a hueco¡±. L¡¯episodi em va accentuar la personalitat contestat¨¤ria.

¡°Tancar-nos cada cop

P. I tot plegat el port¨¤ als seixanta a ser un referent del periodisme inc¨°mode al franquisme.

R. ?s que no tenia gaire compet¨¨ncia; els altres no s¡¯atrevien ni a fer el poc que jo feia. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que no s¨¦ el que ¨¦s l¡¯encens; a mi l¡¯encens em fa pudor.

P. Defensa que un periodista ha de ¡°reflectir, analitzar i criticar¡±. Es fa?

R. Poc. Avui al periodisme t¨¦ una manca d¡¯esperit cr¨ªtic brutal; n¡¯hi ha alguns de venuts i d¡¯altres condicionats o temorosos; tot s¡¯ha substitu?t per un periodisme fr¨ªvol, de vedetisme servil o absurd... Miri, Mercedes Mil¨¤ va ser alumna a l¡¯Escola del CIC, on vaig donar classes sis anys; la vaig trobar fa un temps i li vaig dir: ¡°Qu¨¨ fas?¡±... Hi ha gent que no pot utilitzar el nom de periodista; ja ni li parlo de gabinets de comunicaci¨®: cobren per fer propaganda. Com es pot dir intel¡¤lectual d¡¯alg¨² aix¨ª?

P. La seva columna, ¡°Cada cual con su opini¨®n¡±, a El Correo Catal¨¢n, era llegida als ministeris de Madrid a les 9 del mat¨ª; en canvi, el 1984 vost¨¨ ja pronosticava que els mass media catalans acabarien sent molt casolans.

R. Es veia venir, en part per poca valentia. La veritat ¨¦s que amb ser el primer a Catalunya no n¡¯hi ha prou: s¡¯ha de traslladar la mentalitat catalana a Madrid i manar des d¡¯all¨¤; tancar-nos cada cop m¨¦s en nosaltres mateixos ha devaluat el periodisme catal¨¤. La condici¨® de catal¨¤ era com tenir un m¨¤ster als anys seixanta a Madrid. Aix¨° s¡¯ha perdut; per¨° si ens traiem la barretina ¨¦s factible, fins i tot avui, un mitj¨¤ catal¨¤ potent per a tot Espanya.

P. Per qu¨¨ va morir El Correo Catal¨¢n el 1985?

R. Perqu¨¨ es va polititzar; quan un diari se sotmet al poder pol¨ªtic, cau. Quan Jordi Pujol hi entra [final de 1974], el primer que diu ¨¦s: ¡°El diari est¨¤ b¨¦ per¨° ha de fer pa¨ªs¡±. Recordo que venia amb la seva dona, la feia seure a la sala de reunions, en un rac¨®, ell demanava papers, escrivia i feia l¡¯editorial: ¡°Aix¨°, per dem¨¤¡±. I trucava: ¡°Aix¨° que no surti encara¡±. Amb el temps, aquestes coses, el diari i el lector les acaben notant.

P. Pujol no tingu¨¦ gaire ¨¨xit amb la premsa, tampoc a Destino...

R. Ell volia poder pol¨ªtic, i sense poder econ¨°mic i medi¨¤tic no es fa res; hi vaig tenir un relaci¨® correcta, per¨° ten¨ªem una discrep¨¤ncia profunda en la seva visi¨® de Catalunya, sempre massa personal, poc plural i, per tant, poc real; tira a fonamentalista catal¨¤, porta el germen nacionalista propens al sobiranisme radical.

P. Doncs va treballar amb ell entre 1987 i 1997 a la Generalitat creant el Centre d¡¯Investigaci¨® de la Comunicaci¨®...

R. S¨ª, jo era al segon pis de Palau. Per¨° vam fer un pacte i durant 10 anys nom¨¦s ens vam reunir dos cops, i mai vaig rebre cap consigna. Potser vaig portar les coses a l¡¯extrem i no comunicava res fins que era fet. Tot canvi¨¤ quan va arribar Joaquim Triad¨².

P. Qu¨¨ va passar?

R. Se¡¯m va posar a prova: hi va haver un seminari per a alts c¨¤rrecs de la Generalitat on se¡¯m convid¨¤ a assistir, i jo no vaig baixar: era per a pol¨ªtics i gent de CiU i propers. Em van jubilar: era un obstacle per a la polititzaci¨® del centre.

P. El passat ha estat m¨¦s gener¨®s amb vost¨¨ que el present?

R. Potser, per¨° jo no he anat a saludar el director de La Vanguardia o d¡¯El Peri¨®dico. No m¡¯he mogut mai, no he anat a les tert¨²lies de TV-3... Per orgull? No, per por de perdre la independ¨¨ncia. Un dia em va trucar l¡¯alcalde Porcioles, em volia al seu staff: ¡°Li farem unes oposicions a mida¡±. M¡¯hi vaig negar. En aquell staff hi havia Narc¨ªs Serra i Roca Junyent.

P. Pol¨ªtics i empresaris l¡¯han volgut tenir de conseller ¨¤ulic.

R. S¨ª, amb Pujol mateix; amb Duran Farell din¨¤vem cada 15 dies; em van portar a trobar-me amb L¨®pez Raimundo amb els ulls tapats; amb Su¨¢rez tamb¨¦ parl¨¤rem algun cop i vaig fer gestions davant Tarradellas...

P. Qu¨¨ veien en vost¨¨?

R. Sinceritat.

P. El periodista ¨¦s sota l¡¯escombriaire a l¡¯enquesta del CIS...

R. No ens hauria d¡¯estranyar. I m¨¦s aqu¨ª. La gent veu a Catalunya que ens coneixem, subvencions a dit... Aqu¨ª hi ha una atmosfera nascuda, amb ra¨®, per retrobar la personalitat catalana; per¨° aix¨° ha derivat en autocomplaen?a, amb una cosa de tancament i radicalitat que ha creat una altra atmosfera que ha impregnat tothom i a la qual els mitjans s¡¯han apuntat. El resultat ¨¦s que els mitjans ens respectem massa, falta m¨¦s dial¨¨ctica. Madrid no ¨¦s un model, per¨° tenen m¨¦s camp per c¨®rrer. Aqu¨ª, si no tens la teva bombolla, t¡¯ofegues.

P. I la seva s¨®n aquests articles que li publiquen una dotzena de mitjans d¡¯Espanya?

R. Sempre he parlat del periodisme com una professi¨® pel seu vessant de vocaci¨®. Hi va haver un temps que em vaig enamorar de les paraules, per¨° el periodisme m¡¯ha tret la universitat, que era la meva gran il¡¤lusi¨®, com tamb¨¦ la d¡¯impartir just¨ªcia, ajudar a tractar justament a les persones.

?