Nost¨¤lgia de Taranc¨®n

Hi ha qui entra en la hist¨°ria trencant la porta, imperativament. S¨®n, normalment, els qui despr¨¦s concentren odis o amors apassionats i f¨²nebres i converteixen la seua posteritat en una batalla d¡¯ofrenes i d¡¯insults. D¡¯altres, en canvi, passen a les enciclop¨¨dies amb una discreci¨® enganyosa i a recollir elogis i consensos. ?s el cas del valenci¨¤ Vicente Enrique i Taranc¨®n, que concentra normalment paraules amables d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤.

Elogis, per cert, sovint pronunciats per in¨¨rcia ¨Ccom la majoria dels que emanen de l¡¯anomenada Transici¨® mod¨¨lica¨C, que no naixen d¡¯un contacte real amb les idees del personatge. I aleshores l¡¯esl¨°gan: ¡°Taranc¨®n, home de di¨¤leg¡±, ¡°Taranc¨®n, home comprom¨¦s¡±. Millor evitem l¡¯etc¨¨tera. Encarem el perqu¨¨. Per a fer-ho, pot ser de gran ajuda el volum que ara, quan es compleixen vint anys del seu trasp¨¤s, acaba de publicar-se. ?s Vicente Enrique i Taranc¨®n. Cardenal de l¡¯Esgl¨¦sia (Sa¨®, 2014), editat per Emili J. Mar¨ªn, que recupera una veu que, escoltada novament ara, temps despr¨¦s, sona renovadament estrident: ¡°una Esgl¨¦sia aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors, no mantindr¨¤ una actitud radicalment evang¨¨lica, no seguir¨¤ el cam¨ª de Jes¨²s¡±. I ¨¦s que ja hav¨ªem oblidat la ret¨°rica combativa que nom¨¦s el nou papa s¡¯ha encarregat de recordar-nos, a nosaltres i a una jerarquia eclesi¨¤stica espanyola ancorada novament entre ombres.

No ho deia qualsevol, per cert. Arquebisbe de Madrid i president de la Confer¨¨ncia Episcopal durant els anys vuitanta, Vicente Enrique Taranc¨®n pass¨¤ a la hist¨°ria obrint amablement la porta despr¨¦s d¡¯intentar trencar, amb el Concili Vatic¨¤ II a la m¨¤, el matrimoni entre el franquisme i l¡¯Esgl¨¦sia, una relaci¨® ancestral de conniv¨¨ncia i p¨¤gines fosques. I per a fer-ho va haver de pagar un preu: encara ressona la veu d¡¯aquells poetes an¨°nims i grisos que despr¨¦s de la bomba contra Carrero Blanco cridaven ¡°Taranc¨®n al pared¨®n¡± amb r¨¤bia.

Paraules de record, doncs, les d¡¯aquest llibre: biografia restaurada en diversos fragments inicials i, el que ¨¦s m¨¦s important, en els escrits del cardenal rescatats. ?s aquesta, no debades, la part m¨¦s valuosa de l¡¯obra: els seus ¡°escrits majors¡±, que mostren aquella mena de comprom¨ªs en l¡¯an¨¤lisi de la realitat que un r¨¨gim dictatorial amant de visions unidimensionals no podia veure sense recel.

Taranc¨®n, per¨°, no va ser cap revolucionari. Ni molt menys. Dir aix¨° seria trair. El que s¨ª que va ser ¨¦s un renovador dins l¡¯aparell eclesi¨¤stic de l¡¯¨¨poca. S¡¯evidencia en els seus papers, que presenten tota una consci¨¨ncia. ?s el cas d¡¯El pan nuestro de cada d¨ªa, la pastoral cr¨ªtica amb la mis¨¨ria i l¡¯estraperlo, escrita als anys cinquanta mentre ocupava la seu de Solsona, que va regalar-li l¡¯etiqueta d¡¯inc¨°mode per al r¨¨gim: ¡°escribimos una Carta Pastoral para defender el derecho de los pobres y de los obreros a comer pan en abundancia y cuanto necesitan para llevar una vida digna y humana¡±, deia, abans d¡¯assenyalar els qui, durant aquells anys, ¡°se han aprovechado de la escasez para hacer grandes negocios¡±. Era la primera i discreta pedrada en el toll d¡¯aigua estancada de la postguerra.

El cardenal tenia aquella perspectiva hist¨°rica convertida en ant¨ªdot contra? el fanatisme

No en fou l¡¯¨²nica. Hi ha tamb¨¦ les paraules pronunciades en l¡¯homilia de la coronaci¨® de Joan Carles I, en qu¨¨ exprimeix el seu desig d¡¯un nou r¨¨gim m¨¦s lliure i menys discriminatori, en qu¨¨ regne la ¡°m¨²tua autonom¨ªa¡± entre Esgl¨¦sia i Estat. Paraules. Nom¨¦s paraules, dir¨¤ alguna veu suspica?. Potser. Almenys aix¨°, en tot cas.

Un home com molts d¡¯una ¨¨poca de canvis i de jaquetes que canviaven, per¨° que va comprendre com pocs el que alg¨² va anomenar el signe del seu temps. Perqu¨¨ el cardenal tenia aquella perspectiva hist¨°rica convertida en arma d¡¯an¨¤lisi del present, d¡¯una banda, i en ant¨ªdot contra un fanatisme redundantment cec, de l¡¯altra.

?s per aix¨° que pren especial rellev¨¤ncia un altre dels seus escrits: el que pronunci¨¤ al F¨°rum de Deusto, El presente discontinuo. La Iglesia ante el tercer milenio, en qu¨¨ crida el cristianisme i l¡¯Esgl¨¦sia a ¡°atemperarse¡± a la nova era. Nous temps en qu¨¨ l¡¯Esgl¨¦sia ¡°ya no tiene ¡®poder¡¯¡±, despr¨¦s de segles acomodada en estructures pol¨ªtiques que, recordava el cardenal, no eren ¡°exigencias del Evangelio¡±. Adaptar-se o morir sense oblidar mai el comprom¨ªs amb ¡°la liberaci¨®n de los apresados por el poder econ¨®mico y pol¨ªtico¡±. I no s¨®n mots gratu?ts en un religi¨®s que no dubtava a assegurar del cristianisme que ¡°en el siglo xix y principios del xx es la actitud anticomunista que le impide sopesar correcta y adecuadamente la justicia de algunas de las denuncias que hac¨ªa el marxismo y que, alguna de ellas, todav¨ªa tienen vigencia¡±. Una veu cr¨ªtica, doncs, per¨° tamb¨¦ autocr¨ªtica. Era ja el 1990.

De quatre anys m¨¦s tard ¨¦s l¡¯¨²ltim dels grans textos aplegats, el que va pronunciar amb motiu de la concessi¨® del doctorat honoris causa per la Universitat Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia. Una mena de testament ideol¨°gic, en qu¨¨ tornem a sentir aquella veu inquieta per la situaci¨® social i pol¨ªtica, per les noves tecnologies i la mis¨¨ria de sempre. Una veu que poques setmanes despr¨¦s se n¡¯an¨¤ amb el vent i que ara, vint anys despr¨¦s i les aig¨¹es d¡¯aquell toll encara sense potabilitzar, encomana una reflexi¨® inevitable. I tamb¨¦, qui sap per qu¨¨, una certa nost¨¤lgia.