La Caputxinada, 40 anys

Era dimecres. 9 de mar? de 1966. La policia estava nerviosa. Sabia que els estudiants universitaris preparaven una reuni¨® per tal de fundar el Sindicat Democr¨¤tic d'Estudiants de Barcelona (SDEUB), per¨° ignorava on es faria l'assemblea. La setmana s'havia obert amb una vaga estudiantil, preludi de les que seguirien durant els anys seg¨¹ents ininterrompudament. A primeres hores de la tarda els estudiants, burlant els controls policials, comen?aven a fer cap al convent dels Caputxins a Sarri¨¤, a la zona alta de Barcelona. L'edifici es mant¨¦ for?a igual, per¨° ara hi ha tot de blocs de pisos als voltants. Llavors era un ¨¤rea menys densa tot i que no fos un desert.

Aquell dia el pare Joan Botam, llavors Salvador de les Borges, era al convent. Era el provincial i feia una visita can¨°nica. Aix¨° comportava que fos, en cert sentit, el responsable de l'edifici. 40 anys m¨¦s tard recorda els fets de forma minuciosa. I no ¨¦s estrany, en cert sentit, la decisi¨® d'acollir els estudiants i, sobretot, de no fer-los fora quan ho va demanar la policia, ha marcat la resta de la seva vida i, en no poca mesura, la imatge de l'ordre.

"Un policia li va dir que el que volia era que crem¨¦s tota la casa amb nosaltres dins"

"El pare Ferran va poder treure les notes de premsa amagades a la caputxa"

La reuni¨® va comen?ar a la sala d'actes, adossada al convent. Eren, recorda el pare Joan Botam, "412 nois, 100 noies, 33 intel¡¤lectuals, dos capellans, un delegat estranger, set periodistes i un estudiant estranger". La xifra coincideix amb la llista que figura als arxius policials. Unes llistes que, per cert, distingeixen els nois de les noies.

Entre els intel¡¤lectuals hi havia Manuel Sacrist¨¢n, Rubi¨®, Antoni T¨¤pies i Salvador Espriu, amb uns llavors molt joves Ricard Salvat i Maria Aur¨¨lia Capmany, entre d'altres.

"Espriu", explica Botam, "tenia molta por i a m¨¦s estava malalt. En T¨¤pies el va anar a buscar i es va esperar a can Serrahima fins a l'hora d'entrar. Va patir molt i no ho veia gens clar. Per¨° despr¨¦s ens va fer unes cartes molt maques".

"El moment definitori", segueix dient Botam, "va ser cap a las vuit del vespre. O tal vegada les set del 9 de mar?. Fins aleshores tot va passar a la sala d'actes que ¨¦s al davant del convent". El lloc de reuni¨® era la conseq¨¹¨¨ncia de l'activitat del pare Basili, "que era un home molt obert i portava tot tipus de persones: artistes, intel¡¤lectuals, proscrits. Feien una mena de tert¨²lies els diumenges que van derivar en Franciscalia, una mena de resist¨¨ncia cultural, obrera, etc¨¨tera". Els organitzadors van contactar amb ell, i tamb¨¦ amb el pare Jordi Llimona.

"Aquella setmana els estudiants estaven en vaga i havien anunciat que farien l'assemblea d'universitaris de Barcelona. La policia anava boja per saber on. Els contactes amb l'ordre varen ser amb el pare Basili i en Jordi Llimona. I ho portaven tan en secret que no es comunicaven ni entre ells".

"A primera hora de la tarda ja eren tots aqu¨ª i la policia no ho sabia. Varen poder fer tota l'assemblea i quan estaven llegint adhesions va arriba la policia".

El convent va quedar encerclat, mentre alguns agents tafanejaven un cotxe aparcat a la porta: era el Mercedes d'Antoni T¨¤pies.

"Se l'havia posat en alerta el dia abans. Era un acte protocol¡¤lari. Per¨°, clar, m¨¦s gran, i m'ho varen dir. Jo feia la visita can¨°nica. Em varen avisar cap all¨¤ les cinc que hi havia la policia amb cavalls. Vaig enviar un frare per parlar amb el seu cap. Era el pare Llu¨ªs de Reus. El varen insultar. Un policia li va dir que el que volia es que crem¨¦s tota la casa amb nosaltres dins. En Llu¨ªs, un home molt delicat, va tornar abatut. Al cap de mitja hora varen tornar a avisar que la policia volia parlar amb nosaltres. Volien que sortissin tots els estudiants de la sala".

Botam escolta el missatge i decideix parlar amb els estudiants i els diu: "La policia vol que sortiu. Jo no us trec. Vosaltres heu de decidir". Ells varen voler saber qu¨¨ passaria si sortien. Una noia va abandonar el convent. Va ser detinguda, escorcollada i varen veure que se li retirava la documentaci¨®. Aix¨ª no sortirien.

"Vaig proposar en Creix [inspector de la policia franquista] que parl¨¦s amb els estudiants. Va parlar amb uns delegats i amb [Antoni de] Moragas Gallis¨¤ que era deg¨¤ dels arquitectes. Per¨° va marxar fent un cop de porta i en Moragas em va dir que en aquelles condicions sortir no era digne. Jo els vaig donar acollida i aqu¨ª comen?a la Caputxinada. Fins aquell moment hi havia hagut una reuni¨® d'estudiants. I com aquella n'hi havia hagut moltes". Botam interpreta: "Varen manar les circumst¨¤ncies. La consci¨¨ncia c¨ªvica solid¨¤ria. Era una primera manifestaci¨® dels fruits del Vatic¨¤ II i del sentiment de resist¨¨ncia". I ho explica: "Quan parlo de la Caputxinada distingeixo tres dimensions: consci¨¨ncia c¨ªvica, solid¨¤ria; consci¨¨ncia eclesial, que ¨¦s acolliment, des de sempre, i consci¨¨ncia prof¨¨tica. Quan jo li dic a Moragas 'Aix¨° ¨¦s casa seva' dic una cosa que no havia apr¨¨s. No ¨¦s una opci¨® que vaig prendre. Va ser l'opci¨® que em va prendre a mi".

Decidits a resistir, calia organitzar-se. Hi havia al convent uns 50 frares. La meitat eren estudiants sense ordres.

"V¨¤rem tancar les portes i es va produir una gran complicitat entre tots: frares, estudiants, noies. Ens v¨¤rem organitzar i v¨¤rem aprofitar que ten¨ªem un cuiner eixerit que va treure profit de les mongetes, les patates, els bidons de llet, d'aquella americana, i el formatge. V¨¤rem muntar el sopar en tres tandes. Jo vaig sopar a la primera amb en Rubi¨® a una banda i la Maria Aur¨¨lia Capmany a l'altra".

Per passar la nit es varen aprofitar les mantes i tamb¨¦ "uns diaris que eren per revendre i v¨¤rem fer-los servir per tapar-nos com pod¨ªem la primera nit. Tota la casa era un dormitori".

El dijous es va llevar amb la policia al mateix lloc. En Botam va abandonar el convent per anar a parlar amb el bisbe, Gregorio Modrego. "Em va rebre afablement i em va dir: 'Esto no es asunto m¨ªo. Es asunto suyo'. Perqu¨¨ les ordres s¨®n extraterritorials. Tamb¨¦ em va dir que m'ajudaria i vaig anar al Govern Civil. El governador era Antonio Ib¨¢?ez Freire, que va resultat un energumen. Li vaig fer la pel¡¤l¨ªcula. Es va posar de dret i va dir: 'Acepto que hasta este momento, en este enojoso asunto, ustedes no tienen responsabilidad alguna. Pero desde ahora, si usted no echa a la calle a toda esa gentuza, usted es responsable'. Li vaig dir que ell era funcionari i complia ordres, per¨° jo no. Jo era una autoritat moral. Em vaig comprometre a fer de mitjancer. Per¨° estava molt enfadat i despr¨¦s em va voler posar a la frontera. Em va arribar que, conversant amb gent seva els va dir: 'Yo a este provincialito me lo cargo".

Botam torna al convent i es reuneix amb els organitzadors de l'acte. "Ells havien arribat a la conclusi¨® que all¨° anava molt b¨¦, que havien fet diana. Em van preguntar que si els feia fora i els vaig dir que no, i varen decidir seguir aqu¨ª. Era el demat¨ª de dijous. Aquella tarda no va passar res especial".

Aix¨ª, estaven encerclats, dia i nit, i no es podia entrar menjar. "Incl¨²s em van regalar uns danones, un centenar, i la policia no els va deixar passar. Per¨° des del Liceu Franc¨¦s llen?aven entrepans i missatges i pl¨¤nols sobre on hi havia la policia. El Liceu, que llinda amb nosaltres, tamb¨¦ es extraterritorial i no hi havia policia".

Divendres la tancada seguia i Botam decideix fer noves gestions. "Jo tenia molta amistat amb en Jordi Maragall, i a trav¨¦s d' El Ciervo, de Lanza del Vasto i uns pacifistes que tenien relaci¨® amb nosaltres. Vaig anar a trobar-lo. Abans, els estudiants em varen fer la proposta de fer el llistat dels que eren i sortir d'un en un i ser identificats, per¨° sense entregar la documentaci¨®".

Decidit, surt del convent, per¨° primer s'adre?a novament al bisbat. Explica a Gregorio Modrego els plans dels estudiants i a ell li semblen b¨¦. I per arrodonir les coses s'ofereix a trucar el governador. "Jo no vaig sentir el que deia Iba?ez Freire, per¨° el bisbe anava dient: 'Bueno, bueno, no se enfade'. A Ib¨¢?ez Freire no li semblava b¨¦". Probablement perqu¨¨, malgrat el cercle policial, la not¨ªcia havia estat distribu?da a tot el m¨®n per ag¨¨ncies de premsa.

La notificaci¨® va arribar a les ag¨¨ncies a trav¨¦s de textos redactats pels mateixos estudiants. Els va treure un frare que, tot i que va ser registrat per la policia, va aconseguir fer passar els escrits sense que els trobessin.

"El mateix dia de la tancada el pare Ferran havia de sortir per una reuni¨® de matrimonis. V¨¤rem fer unes primeres notes de premsa i les va portar al consolat americ¨¤ i al franc¨¨s. Les va treure a la caputxa. Llavors encara vest¨ªem h¨¤bit", recorda amb un somr¨ªs entremaliat en Joan Botam.

Vist que amb el governador no es podia seguir parlant, Botam no va anar al Govern civil en sortir del Bisbat. Es va dirigir a la casa d'en Jordi Maragall, "que tenia grip i estava al llit", evoca.

"Li vaig explicar com estaven les coses i li vaig dir que el governador no acceptava la proposta dels estudiants. Ell coneixia un oficial del ministeri de Governaci¨® i va dir que el trucaria per a que parl¨¦s amb el ministre, que era Camilo Alonso Vega. Per¨° era divendres i el ministre havia sortit cap el Consell de Ministres i no hi va poder parlar".

Els camins del senyor son inescrutables i Joan Botam que, evidentment no va ser al Consell de Ministres, sap qu¨¨ va passar i ho sap per un fill de l'almirall Luis Carrero Blanco, que ho va explicar a un amic del caputx¨ª. "El general li va demanar: '?Qu¨¦ pasa con los Capuchinos de Barcelona? Quiero que esto acabe cuanto antes'. El ministre nom¨¦s va respondre 'S¨ª, se?or'. I va sortir per donar les ordres". De manera que la gesti¨® d'en Jordi Maragall va quedar en no r¨¦s.

"Quan jo vaig arribar al Convent els policies ja havien entrat, tustant la porta i amb males maneres", explica amb un deix de tristesa. Incl¨²s recorda que un frare, "que era molt conservador", quan va veure la policia va tractar d'aturar-los recordant que vulneraven el concordat.

"Quan vaig arribar a casa en Creix encara hi era. Tamb¨¦ hi havia gent dins. L'Espriu era a l'infermeria perqu¨¨ tenia febre".