La mort de Walter Benjamin

Els historiadors solen explicar les guerres com un enfrontament entre pobles, mil¨ªcies i poders; per¨°, en el fons, totes les guerres tenen com a protagonistes persones molt concretes, homes, dones i nens amb ¨¤nima, de carn i ossos, i els seus drames s¨®n all¨° que constitueix la veritable dimensi¨® catastr¨°fica de tot conflicte b¨¨l¡¤lic. Avui ens ha semblat que pod¨ªem posar l'exemple d'un intel¡¤lectual europeu d'enorme categoria, jueu-alemany, narrador i assagista, i, segurament, el m¨¦s gran cr¨ªtic literari que vagi donar el molt trasbalsat segle passat: Walter Benjamin.

Benjamin se'n va anar d'Alemanya l'any 1933, just arran l'ascensi¨® del nacional-socialisme i de Hitler al poder; i, en vista de la situaci¨® al seu pa¨ªs natal, es va quedar a Par¨ªs, lloc en qu¨¨, b¨¤sicament, va redactar els seus assaigs sobre Baudelaire i va recollir milers de citacions per a la redacci¨® del que nom¨¦s s'ha pogut editar com a projecte: L'obra dels passatges . L'any 1939, quan va esclatar la guerra, Benjamin va ser tancat en el camp de concentraci¨® franc¨¨s de Clos Saint-Joseph, prop de Nevers, d'on va ser alliberat el mes de novembre del mateix any, malgrat el r¨¨gim col¡¤laboracionista i antisemita de Vichy. Va tornar a Par¨ªs i va comen?ar a redactar les famoses Tesis so bre la filosofia de la hist¨°ria (traducci¨® catalana a Ed. Gen¨¦rico, 2007), per¨° la persecuci¨® alemanya el va portar a fugir cap a la Fran?a Sud. Va estar a Lourdes el mes de juny, i despr¨¦s a Marsella, on va coincidir amb Arthur Koestler, que el sobreviuria una colla d'anys, i al qual va oferir la meitat de les 62 dosis de morfina que duia a sobre. Li va dir a Koestler, que degu¨¦ parlar-li del su?cidi com a ¨²ltima soluci¨®, aquestes paraules: "Quedi-se-les, per si un cas". L'altra meitat se la va quedar ell, perqu¨¨ la necessitava pels problemes de cor que arrossegava des de feia temps.

"No hi cap document de cultura que no ho sigui tamb¨¦ de la barb¨¤rie"

A Marsella va aconseguir, pels bons oficis de Max Horkheimer, un visat per traslladar-se als Estats Units -vegeu el film Casablanca-, lloc en qu¨¨ ja havia plantat seu l'Institut per a la Investigaci¨® Social, liderat per aquest mateix i Theodor W. Adorno. El mes de setembre de 1940 va passar a Banyuls-sur-Mer, amb la intenci¨® de travessar els Pirineus per l'anomenada ruta L¨ªster, que encara es pot rec¨®rrer. L'alcalde de Banyuls, socialista, el va ajudar en aquesta empresa, i tamb¨¦ va fer-ho la dona que ens ha deixat el document m¨¦s fiable sobre aquesta travessia: Lisa Fittko, que despr¨¦s va ajudar molta m¨¦s gent a passar a Espanya. La tarda del 24 de setembre, Lisa Fittko, Benjamin, la senyora Henny Gurland, el fill d'aquesta i, segons que diuen, tres dones fugitives m¨¦s, van fer una mena "d'assaig" de la travessia dels Pirineus. Van caminar cosa de quatre hores, fins a una clariana, encara lluny de la frontera franco-espanyola, per con¨¨ixer el terreny. La intenci¨® era tornar a Banyuls, i fer l'endem¨¤ l'excursi¨® definitiva. Per¨° Benjamin es va quedar, tot sol, en aquella clariana, sense roba d'abric ni aliments, sempre acompanyat de la misteriosa maleta de viatge, de color fosc, semblant a aquells maletins que abans feien servir els metges. Segons tots els testimonis, Benjamin hi duia un manuscrit que no volia que es perd¨¦s de cap de les maneres. L'endem¨¤, dia 25, la resta dels expedicionaris van tornar a reunir-se amb ell. Van passar treballs a fer la ruta, i van arribar el mateix dia 25 a Portbou, a entrada de nit: van estatjar-se tots a l'Hotel-Fonda de Francia, Benjamin en una habitaci¨® que donava a un pati interior, sense vistes, que encara podia visitar-se (previ pagament d'una propina generosa) fa uns quants anys: l'hotel va ser enderrocat en fa dos o tres, i ara s'al?a, al seu lloc, un bloc de pisos.

Els gendarmes espanyols van comunicar a tota la colla que, degut a una ordre -just del dia abans!- dels governs alemany i franc¨¨s, amb la conniv¨¨ncia del r¨¨gim franquista, tota persona que pass¨¦s a Espanya sense un visat de sortida de Fran?a, seria deportada immediatament, altra vegada, a territori franc¨¨s. En saber aix¨°, aquella mateixa nit probablement, potser l'endem¨¤ al mat¨ª, Benjamin es va prendre la morfina que duia, i va passar tot el dia 26 al llit de mort. El metge del poble, Ram¨®n Vila-Moreno, el va visitar fins a quatre vegades, i aquell mateix vespre va certificar, cap a les 22h., la mort de Benjamin. Segons l'informe judicial, Benjamin duia al malet¨ª fam¨®s, mai recuperat, sis fotografies-carnet, una radiografia, una pipa d'ambre, unes ulleres amb muntura de n¨ªquel amb l'estoig, unes quantes cartes i uns quants diaris vells. De manuscrit, no se'n va parlar mai. ?s possible que la senyora Gurland, la m¨¦s pr¨°xima a Benjamin, l'hagu¨¦s agafat pr¨¨viament, i que el destru¨ªs, tamb¨¦ possiblement, per evitar complicacions. Segons el parer de molts especialistes, podia tractar-se d'una c¨°pia augmentada de les Tesis de Filosofia de la Hist¨°ria, l'esborrany de les quals ens va pervenir gr¨¤cies a Georges Bataille, que l'havia guardat a la Biblioteca Nacional de Fran?a. Benjamin va ser enterrat com a cristi¨¤ -perqu¨¨ les autoritats van malentendre el seu nom, i van llegir Benjam¨ªn [ sic ]

Walter, en comptes de Walter Benjamin-, el dia 28, al cementiri de Portbou, en un n¨ªnxol llogat per cinc anys; despr¨¦s d'aquest lapse les seves restes van ser llan?ades en una fossa comuna. Al lloc on se suposa que descansen, hi ha una placa que cita un passatge de les Tesis esmentades: "No hi ha cap document de cultura que no ho sigui tamb¨¦ de la barb¨¤rie". ?s la discontinu?tat hist¨°rica que Benjamin hauria volgut veure, algun dia, superada.