Bolonya i les "minories"

Arran la desocupaci¨®, per part dels Mossos d'Esquadra, d'un estol d'estudiants que pretenien tancar-se, la setmana passada, en unes depend¨¨ncies de la Universitat Pompeu Fabra, van oir-se veus de diverses autoritats de l'estament universitari i "secular" de la ciutat en el sentit que aquells estudiants nom¨¦s representaven una minoria, i que, com a tal, no podia atorgar-se'ls una veu que no ostentaven ni en la mesura que eren molt pocs, ni en la mesura que no eren estudiants que vagin passar per unes eleccions oficials al claustre de les facultats i en el govern de la universitat.

Quant a aquesta q¨¹esti¨®, hi ha una s¨¨rie de reflexions que han de ser comentades. El fet que dues colles de trenta o quaranta estudiants -els qui ocupen l'edifici de la UB, i, en l'altre cas, els qui volien tancar-se a les depend¨¨ncies de la UPF- puguin ser considerades una minoria no exclou que, justament aquestes minories, estiguin posse?des d'un grau de preocupaci¨® i d'una clarivid¨¨ncia que, en general, s'ha demostrat que eren molt dignes de respecte. Quan determinades autoritats acad¨¨miques i ministerials van fer servir aquest argument oblidaven que els estudiants considerats leg¨ªtimament "representatius" s¨®n estudiants elegits per un percentatge de la classe discent que oscil¡¤la entre el 3 i el 5% de tota la massa d'estudiants de les universitats espanyoles, les catalanes tamb¨¦. Aquests estudiants s¨®n, per dret estatutari, els representants de la classe estudiantil, per¨° el seu poder de convocat¨°ria ¨¦s tan petit, que, autom¨¤ticament, passen a ser tan representatius de la massa estudiantil com els 30 o 40 nois i noies que a diverses universitats de Catalunya i de tota Espanya duen a terme campanyes potser aparatoses, per¨° intel¡¤lectualment molt ben fonamentades per aturar, ni que sigui amb una morat¨°ria, el ja tan conegut Pla de Bolonya d'equiparaci¨® dels t¨ªtols universitaris de la Uni¨® Europea.

"Sempre ser¨¤ millor dialogar amb els estudiants que bastonejar-los"

La democr¨¤cia ¨¦s, com deia Winston Churchill, un sistema imperfecte de govern, per¨° ¨¦s tamb¨¦, sens dubte, millor que qualsevol altre. Ara b¨¦: els ideals fundacionals de les democr¨¤cies occidentals -comen?ant per la dels Estats Units (1776) i continuant pels de la Revoluci¨® Francesa (1789)- poden ser perfectament posats en dubte en pa?sos en qu¨¨ o b¨¦ l'abstenci¨® dels votants assoleix ¨ªndexs d'alarma, com ¨¦s el cas d'Espanya en la major part de les ¨²ltimes cites electorals, o b¨¦ en qu¨¨ l'ascens als c¨¤rrecs representatius no es fa -i aix¨° passa ja fa temps- d'acord amb una opini¨® enraonada, sin¨® d'acord amb el moviment i les estrat¨¨gies plutocr¨¤tiques de les forces pol¨ªtiques amb m¨¦s projecci¨®, major capacitat de propaganda i m¨¦s elevats ingressos econ¨°mics per destinar a la campanya electoral. Els qui no volen jugar aquest joc s¨®n considerats, massa a la valenta, "sospitosos habituals", "¨¤crates" i "desmenjats". Vet aqu¨ª un problema molt gran de les democr¨¤cies occidentals dels nostres dies, nom¨¦s relativament neutralitzat en convocat¨°ries amb un ¨ªndex de poblaci¨® votant exigu: per exemple, a les eleccions municipals a llocs amb no m¨¦s de tres o quatre mil habitants, en qu¨¨ tothom es coneix. En llocs de gran aglomeraci¨® de poblaci¨®, com ¨¦s el cas de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona, i en institucions gegantines (dins els par¨¤metres corresponents), com ara una gran universitat, no es pot dir de cap de les maneres que els ¨²nics representants de l'opini¨® general siguin els c¨¤rrecs elegits a les urnes, perqu¨¨ un 3 o un 5% de votants ¨¦s, per llei de proporci¨®, escassament representatiu, encara que sigui leg¨ªtim. D'altra banda, tampoc no es pot dir que uns estudiants tancats en una universitat p¨²blica, com en el cas de la UB, siguin representants de no res i de ning¨², i menys encara quan una delegaci¨® d'aquests mateixos estudiants, com els que van reunir-se amb el rector de la UB el passat 12 de febrer, presenten davant les autoritats arguments de molt de pes, molt reflexius, i quan, al damunt, escenifiquen davant de molts testimonis -Miquel Caminal, l'ex-rector de la UPF, Josep Ferrer, Manuel Cruz o Paco Fern¨¢ndez Buey, tots ells universitaris de gran prestigi- una capacitat de di¨¤leg amb les esmentades autoritats que despertaria l'enveja de m¨¦s d'un Parlament dels Estats que configuren la Uni¨® Europea.

Aquestes "minories" no s¨®n, comptat i debatut, res m¨¦s que la conseq¨¹¨¨ncia de les defici¨¨ncies de les democr¨¤cies parlament¨¤ries dels nostres dies. S¨®n, per dir-ho en termes de Shakespeare, "we few, we happy few, we band of brothers" (Enric V, IV, 3), posant, com cal, una atenci¨® molt delicada a la paraula "germandat", que ¨¦s, al capdavall, all¨° que significava universitas a tots els pa?sos romanitzats des de la fundaci¨®, precisament, de la Universitat de Bolonya al segle XII.

Utilitzar la for?a per fer callar les raons no sembla precisament una bona t¨¤ctica democr¨¤tica. Utilitzar, per contra, el di¨¤leg per mirar d'entendre les raons que mouen una colla d'estudiants a persistir en una tancada inevitablement inc¨°moda i arriscada en tots els sentits ¨¦s, possiblement, la millor manera de comen?ar a resoldre un problema de grans i mal dissimulades dimensions. Escoltar aquestes "minories" pot resultar, al final, una cosa favorable per resoldre una q¨¹esti¨® que afecta l'enorme "majoria" del nostre estudiantat, que ¨¦s sovint, lamentablement, una majoria despolititzada, ap¨¤tica i somnolent.