Dislocacions

James Joyce es va autoexiliar de Dubl¨ªn perqu¨¨ se sentia incapa? de ser un "subjecte que parla" sota les imposicions de les lleis colonials angleses. Es va inventar un neologisme, dislocuci¨®, per indicar la dislocaci¨® en la parla, una experi¨¨ncia que va narrar a Retrat de l'artista adolescent, on deixa que Stephen Dedalus (el seu alter ego) exclami: "El llenguatge en el qual parlem va ser abans d'ells que meu! La meva ¨¤nima s'esquin?a en l'ombra del seu llenguatge". Joyce aplaca el seu desassossec a trav¨¦s de la "violaci¨® del llenguatge civilitzat". Finnegans Wake -la seva hist¨°ria de repressi¨®- ¨¦s una subversi¨® juganera de l'angl¨¨s escrita a trav¨¦s de l'oralitat irlandesa. L'arma de repressi¨® i viol¨¨ncia -el llenguatge- es torna contra si mateixa.

Malgrat la seva vida n¨°mada per Europa, Joyce mai va deixar d'escriure sobre el concepte de llar: "Tota la meva obra versa sobre Dubl¨ªn, perqu¨¨ si puc arribar al cor de la meva ciutat aleshores podr¨¦ arribar al cor de totes les ciutats del m¨®n". Pert¨¤nyer a un lloc significava per a ell la sortida d'un lloc sense esperan?a de retorn, a no ser a trav¨¦s d'una mem¨°ria ambivalent i una refundaci¨® del llenguatge.

Viol¨¨ncia i llar s¨®n termes que mai haurien d'apar¨¨ixer entrella?ats, tot i que gr¨¤cies a la modernitat i a les imatges que subministra l'artista poden cobrar-se la seva abra?ada m¨¦s ¨ªntima. Resulta curi¨®s veure com els m¨¨todes (est¨¨tics) dels desposse?ts han anat viatjant d'una manera quasi natural a l'espai dels dominadors. Potser sigui un altre de tants efectes negatius -encara sense analitzar- del Vell Sistema que es va reciclant, i que ha assolit el seu paroxisme amb la guerra d'Iraq. La s¨¨rie de fotografies que Xavier Ribas (Barcelona, 1960) exposa a la galeria ProjecteSD, titulada N¨°mades (2008), uneix per a l'art visual aquestes dues idees, la de la viol¨¨ncia, aquesta vegada exercida sobre el territori urb¨¤, i la llar, com a objectiu de la intoler¨¤ncia. Si l'artista adolescent de Joyce infringia, a trav¨¦s de l'heterogl¨°ssia, totes les regles de la gramaticalitat d'una llengua que no sentia com a seva, en el cas de Ribas s¨®n un grup d'immigrants d'origen roman¨¨s els qui apareixen com a v¨ªctimes invisibles de la viol¨¨ncia legitimada del colon, una destrucci¨® autoinfligida pels propietaris -la immobili¨¤ria Necso-Acciona- per garantir el control de la seva propietat.

El terrain vague de les ciutats i la seva problem¨¤tica social ¨¦s sempre present en l'obra de Ribas (una s¨¨rie anterior, Mud, es va exposar fa unes setmanes al Macba, dins l'exposici¨® Arxiu Universal: la condici¨® del document i la utopia fotogr¨¤fica moderna). Ara, el paisatge que veiem es compon d'una quadr¨ªcula de 33 fotografies en blanc i negre; ¨¦s la reordenaci¨® que fa Ribas de les restes del solar destru?t per la immobili¨¤ria, al carrer Santander de Barcelona, per evitar que segu¨ªs habitat per seixanta fam¨ªlies gitanes. La superf¨ªcie amb trossos de formig¨® aixecats per les grues s¨®n el testimoni d'un despla?ament i funciona com un "mur horitzontal" per protegir l'espai, un m¨¨tode dissuasiu que demostra el valor econ¨°mic de la viol¨¨ncia i la destrucci¨® aplicada a l'espai. La s¨¨rie es completa amb dues fotografies en color del cel fotografiat en el moment mateix de retratar les ru?nes de ciment, un text de l'artista i una impressi¨® en paper fotogr¨¤fic d'una imatge extreta de Google que ens situa, en una visi¨® a¨¨ria, en el solar en q¨¹esti¨®.

En la seva primera mostra individual a Barcelona, Juan Carlos Bracho (C¨¢diz, 1970) proposa, com Ribas, una reflexi¨® sobre document i imatge, en aquest cas vinculada al ritual del dibuixant. Instal¡¤lacions, fotografies, llibres d'artista i v¨ªdeos mostren la pr¨¤ctica del dibuix generada per acumulaci¨® i esfor?, a base de ratlles o tra?os de colors primaris, una provocaci¨® a la mirada de l'espectador i una funci¨® teatralitzada del proc¨¦s que acaba fossilitzada en un cub blanc -una escultura a escala 1:1- a l'¨²ltima sala de la galeria, com una ironia de l'artista que disloca els territoris i regles que imposa el "medi".

N¨°mades. Xavier Ribas. Galeria ProjecteSD. Passatge Mercader, 8, baixos 1. Barcelona. Fins a l'11 d'abril.

Magnificient Obsession. Juan Carlos Bracho. Galeria Carles Tach¨¦. Consell de Cent, 290. Barcelona. Fins al 30 de mar?