Apunts de la casa morta

La zona. Apunts d'un

vigilant de camp

Sergei Dovl¨¤tov

Labreu edicions

228 p¨¤g. 17 euros

La precisi¨® i la brevetat que Puixkin demanava a la prosa s¨®n alguns dels elements de fons amb qu¨¨ Sergei Dovl¨¤tov va armar el seu estil, per¨° el que li ha atorgat influ¨¨ncia al seu pa¨ªs, des de les relectures del passat i l'obertura enfora produ?da a partir de mitjan dels anys vuitanta, ¨¦s el to sarc¨¤stic de confessi¨® ¨ªntima i biogr¨¤fica al voltant del predomini del que ¨¦s superflu i ordinari com a argument principal de la vida. En una cultura lletrada amb tend¨¨ncia a la solemnitat ¨¨pica o tr¨¤gica, a vegades fins i tot prof¨¨tica i apocal¨ªptica, la negaci¨® humor¨ªstica de la idea de profunditat i de qualsevol missi¨® de la literatura, feta amb l'exemple de l'experi¨¨ncia, suposa haver desbordat tota pretensi¨® de grandesa i haver invertit les funcions atribu?des a la intelligentsia russa.

Dovl¨¤tov (Ufa, 1941 - Nova York, 1990) va ser un dels molts emigrats del tercer desgel de la Uni¨® Sovi¨¨tica. D'aquell exili en va deixar const¨¤ncia, entre d'altres, a La maleta, al pen¨²ltim cap¨ªtol de la saga familiar Els nostres ("estranyes pallisses al quarter de la mil¨ªcia"), a les darreres p¨¤gines de la confrontaci¨® de Dovl¨¤tov-Salieri contra Mozart-Puixkin que ¨¦s en part El parc de Puixkin (acusacions de "parasitisme, insubordinaci¨® a l'autoritat..."), i d'una manera especial a La zona, en qu¨¨ els escassos detalls d'inadaptaci¨® i de nost¨¤lgia de l'escriptor instal¡¤lat als Estats Units, contats per carta a l'editor entre el febrer i el juny de 1982, apuntalen encara m¨¦s l'absurd de les perip¨¨cies narrades com a vigilant d'un camp de presoners i l'an¨¤lisi del significat vital, hist¨°ric i moral en qu¨¨ basen els petits fragments del conjunt.

La pres¨¨ncia en les lletres russes d'obres de gran c¨¤rrega ideol¨°gica com ara Arxip¨¨lag Gulag de Soljenitsin i de Relats de Kolima de Xal¨¤mov, d'una literatura "de presons" de llarga tradici¨®, sembla emp¨¨nyer Dovl¨¤tov a un escrutini per contrast del sentit de la seva obra i ¨¦s potser el que li permet oferir un retrat ¨²nic, m¨¦s enll¨¤ dels papers massa decantats del botx¨ª i la v¨ªctima, sobre el significat dels camps de reclusi¨® com a escenaris on es plasmen diverses formes de l'absurd de la vida quotidiana. Amb tot, la pretensi¨® d'haver assolit un punt de vista objectiu m¨¦s enll¨¤ de l'experi¨¨ncia de vigilant ¨¦s tan curiosa com la creen?a en el car¨¤cter representatiu de la visi¨® cr¨ªtica del deportat Xal¨¤mov o en la mirada en principi imparcial de Tk¨¦khov en la plasmaci¨® escrita del viatge a Sajalin, per¨° la defensa que Dovl¨¤tov en fa ¨¦s incisiva i convincent com a experi¨¨ncia personal en una circumst¨¤ncia concreta, i la barreja d'autobiografia i assaig epistolar amb an¨¨cdotes i contes de rerefons real -"Tots els noms, els esdeveniments i les dates s¨®n aut¨¨ntics. Nom¨¦s m'he inventat els detalls que no s¨®n rellevants"- esdev¨¦ una f¨®rmula feli?. La zona. Apunts d'un vigilant de camp ¨¦s una d'aquelles obres inclassificables que comen?a i acaba en ella mateixa, capa? de posar a prova una tradici¨® i de despla?ar-ne els camins a venir.