"Em pregunto si hi ha prou p¨²blic"

Fotografies d'un paisatge des de l'interior d'un vehicle, acotacions, dibuixos de llocs i d'itineraris, coordenades, br¨²ixoles, estructures met¨¤l.liques que marquen recorreguts, v¨ªdeos del cam¨ª pel desert... No pot negar que el tema de l'exposici¨® ¨¦s el viatge, la natura, el despla?ament. Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) inaugura avui l'exposici¨® 600 km a la galeria Estany-De la Mota, que, a partir d'ara, el representar¨¤. ?s tot un esdeveniment perqu¨¨ feia molt temps que d'Aguilar nom¨¦s en sab¨ªem per la faceta de gestor cultural, tant en la seva etapa com a president de l'Associaci¨® d'Artistes Visuals (AAVC) com, des de fa quatre anys, com a director de la Fundaci¨® Sunyol.

Pregunta. Feia molt temps que no exposava a Barcelona...

Resposta. S¨ª. La darrera va ¨¦sser l'any 1997 a la pen¨²ltima exposici¨® que va fer la galeria Carles Poy abans de plegar.

P. I per qu¨¨?

R. No ho s¨¦, aix¨° ho hauries de demanar a les galeries de Barcelona. Jo sempre he estat actiu. Exposava a la resta d'Espanya, en galeries de Madrid i Santiago, en espais institucionals... per¨° aqu¨ª no.

Li passa a d'altres artistes. Si fas un rep¨¤s de la meva generaci¨® veus que hi ha dificultats perqu¨¨ la gent exposi. Potser a Barcelona no hi ha una estructura tan s¨°lida com sembla.

P. A l'exposici¨® mostra obra realitzada els darrers sis anys. Qu¨¨ ha canviat des d'aquella ¨²ltima mostra barcelonina?

R. En aquell moment ja s'apuntava el gir que he fet a la meva obra i comen?ava a utilitzar fotografies i dibuixos. Sempre ha estat la natura el fil conductor del meu treball, per¨° llavors, quan veies l'obra, xocava perqu¨¨ era herm¨¨tica, amb estructures de ferro molt tancades. Era un concepte molt anal¨ªtic. Ara tot ¨¦s m¨¦s concret. Els dibuixos s¨®n m¨¦s un quadern de notes, tenen un aspecte m¨¦s narratiu. I els v¨ªdeos, que fa temps que treballo encara que fins ara no m'havia atrevit a exposar-los, tamb¨¦ ajuden a donar-li aquesta mirada m¨¦s directa. Queda m¨¦s evident la relaci¨® amb el viatge, amb el fet f¨ªsic real. Veig que, des de fa uns anys, estic m¨¦s desmaterialitzat. I aix¨° ha estat fruit d'un proc¨¦s de reflexi¨® personal, perqu¨¨ era una etapa exhaurida en qu¨¨ sentia que ja no podia especular m¨¦s amb l'abstracci¨® i, al mateix temps, va coincidir amb tota una s¨¨rie de viatges que vaig fer al desert. All¨¤ veus que el volum evident ¨¦s innecessari quan l'atmosfera est¨¤ carregada de comunicaci¨®. No ¨¦s que hagi abandonat l'escultura, per¨°, entesa com a objecte, per a mi ¨¦s menys necess¨¤ria.

P. La creaci¨® del Consell de les Arts va culminar la feina feta a l'Associaci¨® d'Artistes?

R. Podria pensar-se que, en una situaci¨® normalitzada institucionalment, l'associaci¨® no semblaria tan necess¨¤ria. Per¨°, d'altra banda, sembla que el consell no est¨¤ complint les expectatives. ?s molt burocr¨¤tic i tal vegada s'hauria d'alleugerir m¨¦s. Potser li hem de donar temps, ¨¦s una q¨¹esti¨® que est¨¤ sobre la taula. Per¨°, ¨¦s clar que l'associaci¨® encara ens fa falta.

P. Est¨¤ content de la seva feina a la Fundaci¨® Sunyol?

R. M'ha perm¨¨s aplicar el vessant te¨°ric de la meva feina. M'agrada la feina d'escultor, per¨° tamb¨¦ tot all¨° que envolta el m¨®n de l'art, inclosa la gesti¨® i la teoria. Estic content. Penso que la nostra funci¨® no ¨¦s omplir cap buit, per¨° gr¨¤cies a la col.lecci¨® i al programa hem pogut anar recuperant gent que penso que s¨®n necessaris i que feia temps que no apareixien en escena.

P. Com veu el sector de l'art?

R. Tinc una certa crisi. Em q¨¹estiono si a Barcelona no estem en un moment inflacionista, si estem produint m¨¦s activitat de la que podem absorbir. ?s un tema important i complicat. Barcelona ¨¦s molt din¨¤mica creativament, per¨° la pregunta ¨¦s si la societat civil ¨¦s capa? d'absorbir, a trav¨¦s de les seves col.leccions i adquisicions, o fins i tot de la seva assist¨¨ncia i suport, el que est¨¤ passant. La pregunta que em faig ¨¦s aquesta: hi ha prou p¨²blic?