La Gr¨¤cia del V¨ªctor

Probablement, el V¨ªctor Nubla no es deu dir V¨ªctor Nubla, per¨° seria groller demanar-li. De fet, tant ¨¦s, perqu¨¨ V¨ªctor Nubla ¨¦s un nom extraordinari. V¨ªctor Nubla (Barcelona, 1956) ¨¦s un m¨²sic improvisador i amant de tot el que sigui m¨ªnimament experimental i lliure. Per¨°, a m¨¦s a m¨¦s, Nubla ¨¦s agent cultural, conferenciant, organitzador del festival LEM que comen?a aquests dies, creador de Gr¨¤cia Territori Sonor, l'associaci¨® que impulsa les m¨¦s diverses activitats art¨ªstiques vinculades amb la poesia, la improvisaci¨® musical, la tutela de nous artistes i una infinitat d'activitats.

El V¨ªctor tamb¨¦ ¨¦s escriptor, amb una llarga llista d'obres curtes que, si b¨¦ no arriben a la quantitat de discos editats amb Macromassa —el seu grup de sempre i el primer que va publicar material autoeditat a Espanya—, s¨ª que s¨®n una mostra d'una activitat imparable. Per si no fos prou, ¨¦s col.leccionista de peces de puzle trobades al carrer, tamb¨¦ va fer una col¡¤lecci¨® de llumins basant-se en l'atzar i la monstruositat; per¨°, per damunt de tot, ¨¦s un ciutad¨¤ de Gr¨¤cia, on ha viscut sempre i d'on gaireb¨¦ nom¨¦s en surt per fer concerts o confer¨¨ncies. Gr¨¤cia ¨¦s la seva ciutat, i li dedica tot el temps mentre va teixint una xarxa d'amistats. Un seguit de persones en parlen en aquestes p¨¤gines. Una altra manera de con¨¨ixer-lo.

Joan Ramon Guzm¨¢n (1951). Grafista, director d'art, portadista, president de Gr¨¤cia Territori Sonor, amic:"El vaig con¨¨ixer al primer concert de Macromassa el 1976, al M¨¤gic, ¨¦rem 25 a la sala. Era, i encara ho ¨¦s, una nova proposta, un paio amb un clarinet i un altre amb un audiogenerador apartant-se de la m¨²sica convencional. Era, i ho continua sent, postindustrial, improvisador, punk, tot plegat for?a experimental i amb molt sentit de l'humor.

Durant molt de temps, vaig portar la imatge de Gr¨¤cia Territori Sonor, per¨°, des de fa quatre anys, ¨¦s ell qui la porta. ?s una imatge molt conseg¨¹ent amb el contingut, i t¨¦ coses del surrealisme, dadaisme, situacionisme i molta psicod¨¨lia.

La seva obra liter¨¤ria complementa la seva m¨²sica. Molts m¨²sics com Lloren? Barber, Cage i Stockhausen han escrit, i crec que ¨¦s una manera de prendre dist¨¤ncia sobre ells mateixos. Fent m¨²sica m¨¦s o menys experimental ¨¦s f¨¤cil d'acabar pontificant, aix¨ª que l'escriptura amb humor t'ajuda a no creure gaire seriosament en tu mateix.

No t¨¦ carnet ni de moto ni de cotxe, per¨° li agraden les carreres de cotxes. Per influ¨¨ncia paterna, sens dubte. No surt mai de Gr¨¤cia i, quan ho fa, ¨¦s per anar a un altre lloc de la ciutat i afirma: 'me'n vaig a Barcelona'.

?s un bon cuiner. Onda Pla: cuina senzilla, planxa, arrossos, etc."

Rafael Duyos (1958). Dissenyador de software musical i constructor del primer sintetitzador gracienc, anomenat Duy.

"An¨¤vem a la mateixa escola. El primer que recordo d'ell ¨¦s un dia que jo duia un jersei amb cremallera oberta: me la va tancar tot dient-me: "Tanca't la bragueta". Va ser el nostre primer contacte.

Com que als setanta un moog costava uns diners que no tenia, vaig construir el meu propi sintetitzador. Em demanava coses ben estranyes, audiogeneradores, no li interessaven aparells amb teclats sin¨® amb botons; no parlava de notes musicals, sin¨® de sons, de timbre. Em pensava que era boig. El vaig entendre al cap de 30 anys. El V¨ªctor va dissenyar el que va ser el logo de la meva empresa durant molt de temps, i tamb¨¦ va tenir la idea que l'empresa es digu¨¦s Duy. Gr¨¤cies a ell, la meva firma ¨¦s de les poques que tenen un domini a internet amb nom¨¦s tres lletres: duy.com.

La seva m¨²sica t¨¦ un gran sentit audiovisual, genera estructures i ambients molt suggestius.

No li interessa ser un m¨¦s, vol ser ell mateix."

Juan Crek (1956). M¨²sic, ¨¦s el 50% de Macromassa, amic:

"El vaig con¨¨ixer als 6 anys, al col¡¤legi La Salle de Gr¨¤cia. Ens van unir les f¨ªlies musicals (so Canterbury, Soft Machine, Henry Cow i King Crimson). Ten¨ªem en com¨² ser molt de barri. Sempre he pensat que els saxons formen els seus grups per afinitats de barri, mentre que els llatins acostumen a ser m¨¦s mercenaris. Tots dos sempre vam estar units pel barri. Ens vam fer un m¨®n a mida amb Poe, Philip K Dick, etc.

Als setanta, Gr¨¤cia era un poble. D'aqu¨ª ve el localisme de Nubla.

El V¨ªctor ni va n¨¦ixer m¨²sic ni ha decidit de ser-ho. No ho deu saber ni ell mateix, per¨° crec que va n¨¦ixer m¨²sic i va decidir no ser-ho per tornar a ser m¨²sic.

Macromassa va n¨¦ixer en un viatge en autoestop en qu¨¨ ens vam quedar sense diners. An¨¤vem cap al poble dels seus pares, a Salinas del Manzano (Cuenca). Vam passar dos dies sense dormir i envoltats de naturalesa. All¨¤ vam decidir que crear¨ªem un grup que emul¨¦s tot el contrari de la natura: els sons de la ciutat, en particular del metro. Vam fer una mena de grup punk format per dues persones que no sab¨ªem tocar.

F¨¨iem servir els aparells musicals constru?ts per Rafael Duyos perqu¨¨, com que ¨¦rem un grup que imitava sons, no ens interessaven les notes, sin¨® els sons, aix¨° que ara se'n diu textures.

Penso que el nostre dadaisme ja ve de l'escola, vam tenir uns professors amb un humor ir¨°nic, una mica d¨¨spota. Els nostres pares tamb¨¦ s¨®n molt ir¨°nics.

La idea que l'estudi ¨¦s un instrument ¨¦s una de les grans idees del V¨ªctor. M¨²sica, escriptura, organitzaci¨® d'actes culturals... tot ¨¦s el mateix, tot ¨¦s V¨ªctor Nubla."

Katy Phipps (1965). Artista pl¨¤stica, s¨°cia de la galeria Eat Meat, exdona:

"Crec que va estudiar disseny perqu¨¨ als anys setanta l'escola Elisava era una de les poques escoles de mentalitat oberta de Barcelona. Era una manera d'estudiar hist¨°ria de l'art i de trobar resposta a totes les seves inquietuds. Hi va aprendre tots els ismes que l'han influ?t: dadaisme, brutalisme, surrealisme, situacionisme... ?s dels que agafa una mica de tot arreu per construir un discurs molt personal.

?s una persona molt mental i cerebral, sempre sap qu¨¨ fa i les raons per qu¨¨ ho fa. ?s rom¨¤ntic, creu en l'associacionisme, en l'acci¨® de c¨¨l¡¤lules petites, en l'autogesti¨®. Marca el seu propi cam¨ª. La gent l'idolatra, i despr¨¦s alguns el baixen del pedestal. No ¨¦s culpa del V¨ªctor, m¨¦s aviat de les persones que actuen aix¨ª. D¨®na molt i rep molt. No ¨¦s una ONG. Jo crec que, m¨¦s que ser m¨²sic, ¨¦s una persona que ha volgut ser m¨²sic.

En l'escriptura fa servir el pensament lateral, ¨¦s barroc i laber¨ªntic. ?s molt original. T¨¦ un llenguatge escrit que ¨¦s un bistur¨ª.I, com a grafista, t¨¦ una personalitat molt marcada i un punt vintage per¨° fent servir t¨¨cniques modernes. ?s molt contemporani. Recorda potser algunes obres del Max Ernst de Los Siete Elementos Capitales.

El cas ¨¦s que et sentis inc¨°mode, com si intu?ssis que hi ha alguna cosa que no encaixa, que s'escapa de la normalitat, d'all¨° previsible. Recordo que, llegint Dal¨ª i els seus conceptes sobre localisme i universalisme, em va dir que pensava com ell sobre aquests temes."

Manuel de Val (1956). Artista pl¨¤stic i conceptual, col¡¤leccionista de reproduccions de la Mona Lisa, amic:

"?s un artista que es mou en els marges, tot i estar perfectament integrat al barri. ?s rom¨¤ntic, sensible i la imatge que t¨¦ (ulleres negres d'estil John Lennon, roba negra i mal afaitat) no n'explica la tendresa. Sempre et recomana un llibre, un disc, un lloc per fer el vermut. Fa una acci¨® social encomiable.

De la meva obra li interessen el sentit de l'humor, la ironia, la transgressi¨® i els meus heter¨°nims. (De Val produeix molta obra sota noms ficticis com ara Cesc Galindo, Gary Stockton, etc.). T¨¦ una capacitat incre?ble per connectar els temes m¨¦s diversos enlla?ant-los en un discurs coherent, cosa que ¨¦s una mostra indubtable d'intel¡¤lig¨¨ncia. Algun dia li faran una est¨¤tua al barri. De mida natural i per subscripci¨® popular."

Sebasti¨¤ Jovani (1977). Escriptor. Nubla ¨¦s un personatge de la seva novel.la Emulsi¨® de ferro. Treballa a Gr¨¤cia Territori Sonor, amic.

"El vaig con¨¨ixer cap al 2004, quan jo treballava de cambrer a Can Juanito, que ara ¨¦s tancat. Ell arribava tard, amb la cuina gaireb¨¦ tancada, menjava, marxava molt tard i no deixava mai propina. En puc destacar que el primer contacte amb ell no resulta f¨¤cil ja que observa molt abans d'actuar.

?s com un agent doble: coneix l'administraci¨®, en rep subvencions per¨° no perd la legitimitat per criticar-la (el festival LEM que organitza GTS rep un 50% de subvenci¨® de l'administraci¨®).

Des que va comen?ar Gr¨¤cia Territori Sonor al 1996, ha col¡¤laborat amb tota mena d'administracions locals, auton¨°miques i estatals: socialistes, tripartit, populars i convergents. Els canvis pol¨ªtics no li fan por i l'objectiu ¨¦s molt clar: popularitzar el context de la m¨²sica experimental.

El que m¨¦s li molesta de la seva relaci¨® amb l'administraci¨® ¨¦s haver de repetir el mateix cada vegada que canvia el responsable de torn: repetir que GPS va n¨¦ixer al 1996 en el marc del Simposi Europeu de M¨²sica Experimental; explicar el localisme i l'universalisme —dues cares de la mateixa moneda—; la import¨¤ncia del teixit cultural i de la promoci¨® en un territori de les m¨²siques experimentals... Penso que ¨¦s cansat explicar un projecte que ja est¨¤ legitimat per anys de pr¨¤ctica i de resultats al carrer.

Com a escriptor, ¨¦s humor¨ªstic sense ser burleta, ¨¦s rigor¨®s sense ser fred, fa pensar una mica en els dad¨¤. M'agraden els girs de les seves hist¨°ries, la seva manera d'escriure tot all¨° que fonamenta en l'observaci¨®. T¨¦ un punt Perec, un dels seus escriptors favorits.

De tota manera, el V¨ªctor Nubla que m¨¦s m'interessa ¨¦s el conversador. ?s brillant, intel¡¤ligent, afinat i prec¨ªs. I t¨¦ molt de sentit de l'humor. I, a la feina, ¨¦s met¨°dic i organitzat fins a extrems absoluts."

Sergi Jord¨¤ (1961). Doctor en inform¨¤tica i comunicaci¨® digital, creador del React Table, m¨²sic:

"El vaig con¨¨ixer al 1978, a les portes de l'antiga escola de m¨²sica del Zeleste, a Plater¨ªa, a les 17 h. Ho recordo molt b¨¦. Li vaig demanar si estudiava all¨¤. Em va respondre: 'Jo no estudio, publico discos'. Va ser un p¨¨l arrogant.

El que m¨¦s m'atreu d'ell ¨¦s el seu cap, no crec que sigui un gran instrumentista. La seva m¨²sica t¨¦ un to na?f molt accentuat.

No li interessa la tecnologia de manera especial, i a mi tampoc. No ha fet servir la React Table. Una vegada la va veure funcionar i nom¨¦s em va dir: 'No est¨¤ malament'.

La seva literatura ¨¦s molt personal, est¨¤ marcada per una hiperl¨°gica que porta al surrealisme m¨¦s estricte. Em recorda els escriptors cient¨ªfics, no perqu¨¨ parli de ci¨¨ncia, sin¨® per la seva aproximaci¨® a l'objecte de la seva escriptura.

Quan vaig anar a viure a Madrid, vaig poder connectar dos grups experimentals. Cl¨®nicos (on jo tocava) i Macromassa. Va ser una hero?citat en temps no digitals.

Estem treballant en un projecte conjunt que es basa a fer m¨²sica ambient per a espais tancats que canvia en relaci¨® amb el tr¨¤nsit i el moviment del p¨²blic."

Sim¨® Calvo (1963). Director art¨ªstic de l'ag¨¨ncia de comunicaci¨® Avalanche, amic.

"Trobo que la imatge que dissenya el V¨ªctor per al LEM ¨¦s molt personal, poc t¨ªpica i en conson¨¤ncia amb el contingut del festival. M'agraden molt els dibuixos com d'enciclop¨¨dia antiga.

D'ell em commou l'entusiasme, el constant proc¨¦s de creaci¨® i difusi¨®, l'energia inesgotable.

Hi tinc una relaci¨® com les d'abans. No quedo, me'l trobo pel barri. ?s un conversador extraordinari i inesgotable i dels pocs que no ha perdut el costum d'explicar acudits."

Toni Moranta (1963). Artista pl¨¤stic, amic.

"El conec des del 1994. Coincid¨ªem a l'Heliog¨¤bal escoltant m¨²sica. ?s un personatge de barri, un veritable agitador cultural, un ve¨ª en el sentit m¨¦s ampli de la paraula. No se'l considera el 'rar', sin¨® com un activista cultural, un difusor d'idees i activitats.

Acostuma a venir al meu estudi a escoltar jazz i a conversar. El que m¨¦s li agrada de la meva producci¨® ¨¦s una reproducci¨® del Jard¨ª de les Del¨ªcies on he connectat el cel i l'infern amb una locomotora on hi diu Santa Fe. L'obra es titula Papam¨®vil. Treballo amb foc i amb posid¨°nies que el mar i els corrents converteixen en boles el¡¤l¨ªptiques. Com el V¨ªctor, treballo amb l'atzar."

Lucy Tcherno (1985). M¨¤nager de Macromassa i responsable de producci¨® de Gr¨¤cia Territori Sonor:

?s el cap m¨¦s singular que he tingut en la meva vida.