Les raons d'una reconstrucci¨®

La reconstrucci¨® del pavell¨® Mies a Montju?c t¨¦ una llarga hist¨°ria, sobretot en les etapes de proposta, petici¨®, divulgaci¨®, discussi¨® i tr¨¤mit. Podem dir que tot va comen?ar amb un article a la revista Destino l'any 1952 (A los 25 a?os de la obra maestra de la exposici¨®n del 29), que de seguida va originar diverses adhesions a Barcelona i Madrid i, fins i tot, l'organitzaci¨® de subscripcions populars —fallides, sense resultats concrets— per pagar-ne la reconstrucci¨®. Fins a la inauguraci¨®, ara fa 25 anys, hi va haver, doncs, un llarg par¨¨ntesi amb moltes oportunitats per mantenir discussions d'un cert abast te¨°ric, transcendint fins i tot el fet concret. Una primera discussi¨®, resolta molt aviat, se centrava en la qualitat i la transcend¨¨ncia hist¨°rica del monument. A Catalunya, gaireb¨¦ ja no quedaven arquitectes, artistes i intel¡¤lectuals que no reconeguessin el valor de l'arquitectura moderna i la significaci¨® d'una obra que va representar una anticipaci¨® cultural a finals dels anys 20. Aix¨ª, hi havia confirmaci¨® general o, almenys, ignor¨¤ncia passiva.

Per aquelles dates comen?a la pol¨¨mica sobre la continuaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia

L'edifici ¨¦s v¨¤lid perla seva autonomia intel¡¤lectual sense supeditacions funcionals

Una altra discussi¨® es basava en les raons que justificaven una reconstrucci¨®. Aquesta ja era m¨¦s complexa. Per aquelles mateixes dates, va comen?ar la pol¨¨mica for?a acarnissada sobre si era o no correcta la continuaci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia tal com s'estava proposant. ?rem uns quants que manten¨ªem clarament la difer¨¨ncia entre els dos temes: la Sagrada Fam¨ªlia era una barbaritat perqu¨¨ exigia una interpretaci¨® d'un projecte que no existia i que era impossible d'inventar pel car¨¤cter artesanal de les propostes projectuals i, sobretot, per les decisions de l'obra. En canvi, el projecte de Mies es podia completar molt f¨¤cilment a partir d'uns documents que definien clarament tota l'obra i tots els detalls, no nom¨¦s amb l'especificaci¨® gr¨¤fica, sin¨®, sobretot, amb els criteris unificadors de la l¨°gica constructiva, de la coher¨¨ncia sistem¨¤tica i de les teories serialitzadores del disseny. La discussi¨® va permetre plantejar clarament la difer¨¨ncia entre una actitud de disseny i una actitud de creaci¨® successiva, simult¨¤-niament escult¨°rica i artesanal. El pavell¨® era el resultat directe de traduir en materials concrets un document transmissor entre la idea i l'execuci¨®. ?s a dir, segons les exig¨¨ncies dels processos del disseny. Aquesta discussi¨® va ser clarificadora no nom¨¦s per avalar la construcci¨®, sin¨® per aclarir alguns conceptes sobre el canvi de la metodologia projectual en l'arquitectura de la irrupci¨® del racionalisme.

Un altre tema analitzat va ser el nou ¨²s que se li podia atribuir. Aix¨° anava lligat a les t¨ªmides ofertes que van presentar algunes empreses disposades a construir-lo. Recordo que l'oferta m¨¦s consistent, que despr¨¦s es va diluir i perdre entre altres esdeveniments, va ser la de l'Autom¨°bil Club de Catalunya, que pensava utilitzar-lo com un pavell¨® informatiu a la Diagonal. Les ofertes —ni aquesta ni d'altres— no van tirar endavant i molt aviat va prosperar la idea que no ens hav¨ªem de constr¨¨nyer a determinats usos, que el pavell¨® era en si mateix un monument que ni en el seu origen no tenia cap m¨¦s ¨²s que no fos el representatiu, la targeta de presentaci¨® d'un pa¨ªs potent com Alemanya, que utilitzava expositivament altres pavellons en els conjunts col¡¤lectius m¨¦s tipificats i menys personalitzats. Tal com despr¨¦s s'ha vist, la decisi¨® va ser encertada. ?s un monument v¨¤lid fonamentalment per la seva autonomia intel¡¤lectual sense supeditacions funcionals. I ha passat el que era d'esperar: la pr¨°pia identitat ha anat generant algunes funcions d'alta representaci¨®. ?s, podr¨ªem dir, un lloc de funcionalitat simb¨°lica.

L'empla?ament tamb¨¦ es va discutir. Per¨°, quan va apar¨¨ixer la idea de situar-lo en el mateix lloc que havia ocupat l'any 29, tothom ho va considerar un encert indiscutible. Aix¨° resolia molts punts de vista: la formulaci¨® documental com a base d'una operaci¨® cient¨ªfica i respectuosa; la possibilitat de valorar —com un collage tamb¨¦ respectu¨®s— la proposta de Mies de contraposar dos estils tan contradictoris com el racionalisme virginal i l'aiguabarreig vien¨¨s de Puig i Cadafalch; i la recreaci¨® d'un espai central al voltant de la font lluminosa que ja havia estat mutilat amb la construcci¨® d'un pavell¨® d'exposicions de l'INI.

Per cert, aquell espai, malgrat la seva qualitat presidencial, ha sofert moltes modificacions que, en comptes de ser corregides, han augmentat considerablement. Vegeu, sin¨®, la vergonya urban¨ªstica i arquitect¨°nica del que encara se'n diu pavell¨® d'It¨¤lia i que mant¨¦ en plena indignitat la Fira de Mostres.

Recordo molt b¨¦ el dia que vam fer el replantejament de l'obra. I recordo sobretot el moment en qu¨¨ una pala va topar contra un ferro i vam descobrir les restes d'algunes columnes met¨¤l¡¤liques encastades a terra: no era nom¨¦s la confirmaci¨® de l'empla?ament correcte, sin¨®, sobretot, el testimoni hist¨°ric i sentimental que est¨¤vem retrobant un missatge que no hav¨ªem d'haver perdut mai.