Bany de cultura i periodisme en el 40¨¨ aniversari de ¡®Quadern¡¯ a Barcelona

Barcelona no est¨¤ en decad¨¨ncia, sin¨® que continua sent un laboratori cultural de refer¨¨ncia, tenint en compte les intervencions de tres responsables d¡¯institucions culturals de la ciutat, el Macba, el Centre de Cultura Contempor¨¤nia (CCCB) i el Liceu, l¡¯editora de Club Editor i dos periodistes de la casa que rastregen l¡¯activitat cultural dia rere dia. Tots sis han estat protagonistes de dues taules rodones moderades aquest dijous per la directora d¡¯EL PA?S, Pepa Bueno, i Jordi Amat, coordinador del suplement cultural Quadern, que aquesta setmana celebra el 40¨¨ aniversari. L¡¯acte, emmarcat dins de la Biennal de Pensament, s¡¯ha fet a la biblioteca Jaume Fuster i ha reunit alguns dels millors exponents de la cultura catalana. Com ha apuntat Bueno, nom¨¦s aquest esdeveniment cultural, que ha portat a la capital catalana Svetlana Aleksi¨¦vitx o ha reunit gaireb¨¦ un miler d¡¯adolescents en una pla?a amb la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, demostren el bon pols creatiu de la ciutat.

Amb l¡¯alcaldessa Ada Colau a primera fila, a m¨¦s d¡¯altres representants pol¨ªtics com Jaume Collboni, primer tinent d¡¯alcalde, o Ernest Maragall, president del grup d¡¯Esquerra a l¡¯Ajuntament de Barcelona, Pepa Bueno, que abans s¡¯havia reunit amb un grup de subscriptors, ha obert el primer debat demanant als participants que demostressin aquest m¨²scul cultural en tonificaci¨®. Valent¨ª Oviedo, director general del Liceu, ha posat tot l¡¯¨¨mfasi en la recent estrena de La gata perduda, una ¨°pera feta amb els ve?ns del Raval a trav¨¦s de les seves entitats, com un primer pas de la instituci¨® per superar la desconnexi¨® amb el seu barri, un dels m¨¦s desafavorits de la ciutat.

Judit Carrera, del CCCB, s¡¯ha referit a l¡¯exposici¨® dedicada a Francesc Tosquelles, per reivindicar la recuperaci¨® del llegat cultural interromput per la Guerra Civil i el franquisme, ja que era un psiquiatre de refer¨¨ncia i pioner a Fran?a, desconegut a casa seva, que va saber veure els valors de l¡¯art com a ter¨¤pia per a les malalties mentals i la necessitat de transformar les institucions psiqui¨¤triques des de dins. Aix¨ª ¨¦s la feina que fa Carrera al capdavant del CCCB, seguint el mandat de Tosquelles de la ¡°utopia pragm¨¤tica¡±, en les seves paraules. Tamb¨¦ Elvira Dyangani, del Macba, ha aprofitat aquest concepte per defensar que ¡°¨¦s fonamental que les institucions creixin amb la comunitat¡±, ja sigui la m¨¦s propera, com ¨¦s el barri del Raval, o una part del sector art¨ªstic que s¡¯havia vist excl¨°s d¡¯aquest centre de l¡¯art contemporani. Despr¨¦s d¡¯un any al capdavant, Dyangani ha afirmat que el seu comprom¨ªs ¨¦s escoltar la gent que els envolta, els ve?ns, els artistes, els productors¡­ ¡°per canviar el museu amb la veu de tots¡±.

El Raval tamb¨¦ ha tingut molt de protagonisme en el segon debat, moderat per Jordi Amat, que ha posat en valor les biblioteques p¨²bliques com a espais d¡¯acc¨¦s universal a la cultura dels darrers 40 anys. Jacinto Ant¨®n, periodista cultural d¡¯EL PA?S des de l¡¯inici de la redacci¨® de Catalunya, tamb¨¦ el 1982, ha fet broma sobre el cinisme i el pessimisme de l¡¯ofici. Per¨° en to optimista, ha descrit un recorregut per tota la cultura que ofereix el barri, m¨¦s enll¨¤ del Macba o el CCCB, passant per la Universitat de Barcelona, el Teatre Romea, La Filmoteca o fins i tot la sala Apolo, i ha destacat el paper de la llibreria La Central del Raval.

Una guia per la vivacitat de la cultura, sortejant els marges, que Noelia Ram¨ªrez s¡¯ha encarregat de defensar, especialment perqu¨¨ als anomenats marges o perif¨¨ria hi viuen la majoria de les persones, a les quals moltes els va canviar la vida l¡¯acc¨¦s a la cultura, a trav¨¦s de les biblioteques per¨° encara m¨¦s d¡¯internet, un lloc on van trobar la capacitat de tenir ag¨¨ncia, com han demostrat Estopa, Alizzz o Rosal¨ªa. A ella li semblen interessants les veus que trenquen el c¨¤non cultural, que ¨¦s precisament all¨° que Maria Bohigas recupera.

L¡¯editora va comprar a Planeta el 2005 Club Editor, l¡¯editorial fundada pel seu avi, Joan Sales, i Xavier Benguerel el 1959. Per a ella els cl¨¤ssics s¨®n aquells que sobreviuen al pas del temps, s¨®n aquells predecessors que els escriptors que comencen llegeixen i tenen de refer¨¨ncia. Una seq¨¹¨¨ncia que es va trencar durant algunes generacions perqu¨¨ l¡¯escola tamb¨¦ ha oblidat la tradici¨® liter¨¤ria catalana. Tot i aix¨ª, el m¨®n editorial l¡¯est¨¤ recuperant i s¡¯ha atrevit a parlar fins i tot d¡¯¨¨poca d¡¯inflaci¨®. Per¨° ha assumit que ¡°val m¨¦s aix¨° que l¡¯etapa anterior¡±. Quadern, que es publica cada diumenge amb EL PA?S, ¨¦s un dels observadors de l¡¯activitat liter¨¤ria catalana.