De la vida mon¨¤stica

Amb gran sentit de l¡¯oportunitat, l¡¯editorial Elba acaba de publicar un llibre sobre la vida mon¨¤stica occidental, amb un recull de passatges de les obres de monjos i monges molt reconeguts: Hugh Feiss, Sabidur¨ªa mon¨¤stica. Escritos sobre la vida contemplativa, pr¨°leg (tendenci¨®s) de Kathleen Norris, bona traducci¨® de Guillem Usandizaga (Barcelona, Elba, 2022).

Si hem dit que el llibre era molt oport¨² ¨¦s pel fet que, en aquests moments, la gent que t¨¦ l¡¯edat en qu¨¨ solia abra?ar-se la vida monacal comencen a fer una cosa enormement semblant: no ¨¦s habitual que entrin en un convent o un monestir, per¨° s¨ª que s¨®n habituals dues coses pr¨°pies de la vida mon¨¤stica: viuen en comunitat pel fet de no poder emancipar-se sols, i, vista la precarietat dels salaris per als catec¨²mens laborals, es conformen amb poca cosa, que ¨¦s com dir que es decanten per la ¡°vida contemplativa¡± ¡ªla vita activa no els ofereix gran cosa, avui¡ª, el retorn al medi natural i el conreu de l¡¯estudi, la lectura i, en alguns casos, d¡¯un hort. No solen ser assidus de les esgl¨¦sies, per¨° porten una mena de vida que, ara per for?a, s¡¯assembla a la dels benedictins i els franciscans. En suma: practiquen la vida del cenobita, paraula que ve del grec koinos, ¡°com¨²¡± i bios, ¡°vida¡±.

?s possible que els or¨ªgens de la vida mon¨¤stica hagin de buscar-se en les comunitats hebreoess¨¨nies dels segles II aC-I dC, a la qual podria haver estat vinculat Joan Baptista, per afiliar-se despr¨¦s a la secta jueva de nova planta, el cristianisme. M¨¦s endavant, cap als segles III i IV, cristians com Pacomi, Basili i Cassi¨¤ van fundar sengles ordes mon¨¤stics ¡ªamb llurs reglaments¡ª, prol¨ªfics a l¡¯edat mitjana gr¨¤cies a l¡¯enorme influ¨¨ncia de Benet, la ¡°regla¡± del qual presideix encara l¡¯ordre quotidi¨¤ dels montserratins: gent simp¨¤tica, com els monjos i monges del Cister (Poblet), tots dos molt diferents dels sorruts dominics, art¨ªfexs dels autos de fe de la Inquisici¨®. L¡¯¨²nica cosa que resulta estranya ¨¦s que mon¨¤stic derivi del grec monach¨®s, que vol dir ¡°sol¡± i ¡°¨²nic¡±.

Aix¨° potser s¡¯explica pel fet que a l¡¯inici d¡¯aquesta vida recollida dels monjos, el que va existir va ser una altra llei de gent fervorosa que, en realitat, s¨®n els m¨¦s atractius de tots els solitaris pietosos: els eremites (que vivien a l¡¯¡°erm¡±, en lloc des¨¨rtic), com sant Antoni ¡ªno deixeu de llegir un dia la seva vida, narrada per Atanasi, que trobareu en catal¨¤¡ª, els anacoretes (¡°els que viuen a part¡±), i, m¨¦s enlairats que tots, els estilites (de stylos, columna), com el fam¨®s Sime¨®, portat al cine amb molt de geni i una enorme c¨¤rrega d¡¯humor per Luis Bu?uel: els ¨²ltims, per no contaminar-se de la impietat que sempre ha generat l¡¯arreplec de persones desvagades (S¨®nar, Primavera Sound, etc.), s¡¯instal¡¤laven dalt d¡¯una columna, cada cop m¨¦s alta, i des de les altures predicaven i resaven, m¨¦s que no menjaven. El nostre llibre d¡¯avui tamb¨¦ els esmenta, i hauria estat b¨¦ que nom¨¦s parl¨¦s d¡¯ells, perqu¨¨ eremites, anacoretes i estilites s¨®n els que donen la veritable idea del que ¨¦s lliurar-se en cos i ¨¤nima a D¨¦u Nostru Senyor.

Per¨° Feiss recull al llibre citacions m¨¦s llargues de Benet, Anselm, Bernat de Claravall, Hug de Cluny, Hildegarda de Bingen, Gertrudis Magna i Thomas Merton, aquest de La Trapa, gent curiosa.

Reflexions de tota aquesta n¨°mina, tanmateix, haurien d¡¯anar sempre acompanyades dels replicants contra el monaquisme, i, en general, de les digressions dels anticlericals; primer, perqu¨¨ tota la hist¨°ria dels ordes cenob¨ªtics ha anat de bracet amb la hist¨°ria dels seus detractors, i, segon, perqu¨¨ entre aquells que Jacques Lacarri¨¨re va anomenar ¡°els ebris de D¨¦u¡± (Ed. Fayard) no tots s¨®n santes persones: hi ha hagut sediciosos, com Savonarola, i guerrers abrandats, com els templers, els de l¡¯orde de Calatrava, els teut¨°nics i els clarament anomenats ¡°portaglavi¡±, actius a Pr¨²ssia i al B¨¤ltic al segle XIII. Feiss, volunt¨¤riament, renuncia a parlar de la lluita contra la carn de monjos i monges (Boccaccio no creia que uns i altres fossin gaire resistents als plaers carn¨ªvors), quan, de fet, el celibat encara constitueix un dels grans problemes dels ordes de fonament cat¨°lic.

I si al lector li agafa una tirada anticlerical, per aquelles coses de la vida, sempre tindr¨¤ al seu abast uns quants dels poemes de la s¨¨rie dels Carmina Burana (¡°Soc l¡¯abat de la Cucanya / i el meu parer ¨¦s el mateix dels bevedors...¡±), el Fray Gerundio de Campazas, del pare Isla, i les invectives dels grans especialistes francesos, com ara Rutebeuf, Rabelais, La Fontaine (no les faules, sin¨® els contes llibertins) i Voltaire: Mangeons j¨¦suite!