Escletxes de llum i mem¨°ria contra el franquisme al Born

El franquisme ¨¦s, encara, un fantasma esglaiador, una petjada negra present en molts racons. A Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme, la nova exposici¨® del Born Centre de Cultura i Mem¨°ria (Born CCM), dinou autors i autores contempor¨¤nies plantegen, en diferents formats i llenguatges ¡ªpintura, fotografia, videoart, instal¡¤laci¨®, relat oral¡ª, m¨²ltiples mirades al voltant de la repressi¨® f¨ªsica i mental de la dictadura. Una repressi¨® omnipresent que, segons la tesi de Nora Ancarola i Amanda Cuesta, comiss¨¤ries de la mostra, va acaparar les realitats i els imaginaris biopol¨ªtics de milions de persones, tancades a la gran garjola de Franco.

Fugint de les grans paraules i la monumentalitat, Un altre fi ¨¦s un relat de resist¨¨ncies col¡¤lectives, un teixit de mem¨°ries que demana estar atent i tenir temps per davant. I ofereix molt: per comen?ar, un passeig in¨¨dit per tots els indrets visitables del Born, un itinerari on et vas ¡°trobant¡± amb propostes d¡¯autores com Concha Jerez, que omple les emblem¨¤tiques columnes met¨¤l¡¤liques de l¡¯antic mercat d¡¯una escriptura incomprensible per transmetre la idea d¡¯autocensura. O detalls quotidians ¡ªuna corbata, un cordill, una carta¡ª, transformats en objectes d¡¯amor, rescatats per familiars d¡¯afusellats en fosses comunes, objectes ubicats a les passarel¡¤les del centre en l¡¯obra de Mar¨ªa Amparo Gomar Vidal. O peces de reproducci¨® d¡¯escaiola disseminades pel jaciment arqueol¨°gic ¡ªen un di¨¤leg mut de mem¨°ries¡ª, imitant detalls d¡¯un antic palau de passat colonialista, en proposta de Pep Agut.

Rebel¡¤lia silenciada

L¡¯exposici¨®, que ¨¦s gratu?ta i es pot visitar fins al 16 d¡¯abril, ¡°vol donar a con¨¨ixer la rebel¡¤lia silenciada durant el franquisme i, tamb¨¦, la mem¨°ria col¡¤lectiva i la seva transmissi¨® intergeneracional¡±, explica Nora Ancarola. Artista ella mateixa, Ancarola subratlla que el motor de l¡¯exposici¨® ¨¦s ¡°donar pinzellades d¡¯escletxes i marges de resist¨¨ncia i den¨²ncia¡± que van existir sota el franquisme, una capacitat espec¨ªfica, aquesta de les escletxes, en qu¨¨ tamb¨¦ ¡°es desenvolupa molt b¨¦ l¡¯art contemporani¡±. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯espai obert, el centre tamb¨¦ obre les seves sales per acollir propostes com la de Francesc Torres i els seus immensos retrats de maquis, o les minipintures de Marco Noris sobre diferents racons i rutes del Pirineu utilitzades per amagar-se, fugir o entrar a la gran garjola franquista. O els v¨ªdeos de Mar¨ªa Ruido donant pistes sobre un misteri com¨² i, com tants d¡¯altres, invisible: el passat migrant i treballador fora de les fronteres de milers de fam¨ªlies.

Un rastre present

Les ¡°pinzellades¡± d¡¯Un altre fi van m¨¦s enll¨¤ del temps d¡¯abans. ?s un rastre que arriba fins ara mateix. Per exemple, l¡¯obra de Marcelo Exp¨®sito planteja l¡¯enigma de la Constituci¨® de 1978 ¡ªun petit llibret d¡¯unes poques p¨¤gines¡ª, que va ser un nou espai legal ¡°pensat per ser temporal, per¨° que encara perviu¡±, diu Ancarola.

¡°Ara s¡¯est¨¤ comen?ant a trencar el relat hegem¨°nic sobre qu¨¨ s¡¯anomena Transici¨®, que considero m¨¦s adient anomenar postfranquisme, i encara hi ha molt per parlar i investigar¡±, reflexiona Amanda Cuesta. Un dels criteris a l¡¯hora d¡¯escollir obres i artistes va ser precisament seleccionar els que tocaven temes que ¡°encara s¨®n problem¨¤tics¡±, com ara ¡°la incapacitat d¡¯abordar el passat colonial, o la perviv¨¨ncia evident de la repressi¨® de les dones o dels col¡¤lectius LGTBI¡±, explica Cuesta.

D¡¯aqu¨ª la idea de les dues comiss¨¤ries de parlar de LA RESTA del t¨ªtol de l¡¯exposici¨®: el que no ¨¦s pronunciat per¨° est¨¨ present en petites escletxes i t¡¯acaba interpel¡¤lant. Un tros d¡¯hist¨°ria quotidiana de moltes fam¨ªlies, una hist¨°ria, la del franquisme, no tan llunyana i que encara perviu a casa de tots. ¡°No ens enganyem. Encara hi ha ferida, hi ha dolor. I aix¨ª ser¨¤ fins que es repari¡±, conclou Cuesta.