Els nous manaments

L¡¯actual crisi de valors ja ¨¦s un fet indiscutible: els mascles maten les dones, els estudiants no volen aprendre res, els homes s¡¯adeliten nom¨¦s a guanyar diners, molta gent roba tot el que pot, l¡¯adulteri ¨¦s mat¨¨ria quotidiana, ni D¨¦u ni els d¨¦us no signifiquen res per a quasi ning¨², ning¨² no es prepara com Montaigne per morir amb saviesa i dignament, etc¨¨tera. Per¨° la humanitat no sap viure sense valors i tampoc sense un horitz¨® de virtut.

Desaparegut ja fa temps all¨° que Kant anomenava ¡°l¡¯imperatiu categ¨°ric¡± ¡ªper exemple, ¡°No matar¨¤s¡±, que ¨¦s alhora un imperatiu kanti¨¤ i una llei derivada del dret natural¡ª, la gent s¡¯organitza el comportament moral de la manera que sap, que vol o que pot. Abans hi havia creients, agn¨°stics, ateus, heretges, teistes, gn¨°stics i politeistes: ara res d¡¯aix¨° no existeix. En comptes d¡¯anar al Sina¨ª ¡ªlloc d¡¯on van sorgir els manaments de les religions abrah¨¤miques¡ª, els uns van a Baqueira a passar-la b¨¦, els altres a les platges de la Costa Brava a passar-la igual, per¨° sense fred. Com que el dec¨¤leg de Mois¨¨s ni tan sols ¨¦s conegut de mem¨°ria per la poblaci¨®, home i dona procedeixen a la hip¨°stasi de nous valors, que han vingut a substituir els tradicionals, habitualment derivats del Primer Testament. De fet, aix¨° ha passat d¡¯en?¨¤ que Mois¨¨s va trencar les primeres taules de la Llei ¡ªescrites per Jahv¨¨¡ª, que segons la tradici¨® talm¨²dica contenien lleis molt clares, cosa que va obligar el protopare a escriure¡¯n unes altres, amb la seva m¨¤ d¡¯home, que van esdevenir per aix¨° opaques i imprecises per sempre m¨¦s. A Anglaterra van tenir la sort, diguem-ho aix¨ª, que un tip¨°graf empleat a la casa d¡¯un impressor es va equivocar una vegada mentre componia una B¨ªblia, i el llibre va sortir amb aquesta errata: ¡°Desitjar¨¤s la dona dels altres¡± (?xode, 20,14), sense el ¡°no¡± de l¡¯inici. Hi va haver molta gent que es va posar la mar de contenta.

En suma: ara les lleis de Mois¨¨s s¨®n aquestes altres, enumerades d¡¯acord amb el resum antic m¨¦s habitual: 1. Renegar¨¤s de D¨¦u i tots els Sants sempre que en tinguis ganes. 2. Dir¨¤s el nom de D¨¦u en va, perqu¨¨, total, fins i tot el Vatic¨¤ ha dit que no hi ha infern, i Spinoza i Hume, un pas m¨¦s enll¨¤, ens van dir que no hi ha immortalitat de l¡¯¨¤nima, menys encara resurrecci¨® de la carn. 3. No santificar¨¤s les festes, i anir¨¤s al S¨®nar a practicar bacanals paganes i prendre coca. 4. Riu-te del pare i de la mare, i, si estan malalts, els poses un cuidador, costi el que costi. 5. Matar¨¤s tantes dones com puguis i uns quants homes per escreix. 6. Fes les accions impures que et vingui de gust, sempre afegint-hi el t¨°pic: ¡°?s el meu cos, i en faig el que vull¡±. 7. Roba tot el que puguis. Si ets ric, no hi tindr¨¤s cap dificultat; si ets pobre, fes-ho amb engany i tra?doria. Per¨° roba, roba quan hi hagi carestia i encara que no n¡¯hi hagi. 8. No podr¨¤s testimoniar en fals si et crida com a testimoni un tribunal; per¨°, si no et crida, digues testimonis inventats i enginya tantes mentides com puguis; al cap i a la fi, tamb¨¦ ho fan els novel¡¤listes. 9. Si no pots cometre accions impures, almenys desferma la imaginaci¨® i tingues pensaments i desitjos d¡¯aquells que farien trontollar fins i tot la fe de sant Antoni eremita i Sime¨® dalt la columna. 10. Desitja els b¨¦ns del teu pro?sme. M¨¦s encara, arrabassa¡¯ls fent servir els mitjans m¨¦s escaients i m¨¦s segurs: ganivets, armes de foc, pistoles el¨¨ctriques. No cal que despr¨¦s els reparteixis entre els pobres, com un modern Robin Hood; res d¡¯aix¨°; te¡¯ls embutxaques, i a viure.

Pel que sembla, un s¨ªnode de bisbes her¨¨tics i ped¨°fils ha afegit uns quants manaments nous ¡ªarriben a la fabulosa quantitat de vint-i-set¡ª; per¨° el dec¨°rum ens estalvia d¡¯esmentar-los prolixament. Nom¨¦s d¡¯o?des hem sabut que pregonen l¡¯assassinat d¡¯un papa que no convingui als interessos financers del Vatic¨¤, apropiar-se per immatriculaci¨® indeguda propietats que no pertanyien a l¡¯Esgl¨¦sia, donar suport a partits pol¨ªtics d¡¯ultradreta, fer l¡¯ull gros davant tota mena d¡¯abusos, i coses aix¨ª.

Aquest, lectors amables, ¨¦s l¡¯¨²ltim article sobre temes vinculats a la religi¨® i la moralitat que fa el qu¨ªdam que us parla. Tornarem la setmana que ve a la literatura, que al capdavall no ha fet mai cap mal ni cap b¨¦ perenne a la humanitat. Com la m¨²sica cl¨¤ssica, distreu i consola tothom i permet que l¡¯exist¨¨ncia en el saeculum ¡ªels nostres anys de vida¡ª sigui m¨¦s passadora.