Els commiserables

No s¨¦ per qu¨¨ en diuen autoficci¨® quan n¡¯haur¨ªem de dir literatura de la commiseraci¨®: la tend¨¨ncia ¨¦s estar m¨¦s atents al patetisme ¡ªper pietat o pel consol de veure que sempre n¡¯hi ha que estan pitjor. Segons com es miri, un dia qualsevol pot ser especialment pat¨¨tic, molt llaminer de ficcionar. Qu¨¨ us sembla, lectors, si en conjurem un d¡¯aquests per connectar-nos en aquest sentiment?

Som-hi: sona el despertador (de la meva amiga). L¡¯ignora fins que recorda que la vida est¨¤ndard comporta la convenci¨® de sortir del llit. Engega la fam¨ªlia, aquella m¨¤quina que s¡¯atura si no li dona corda. Renta cares, prepara menjars, revisa motxilles, soluciona petits drames que s¡¯apaivaguen amb una crema, una tireta o un bruel, dep¨¨n del dia. Es posa l¡¯abric damunt el pijama, amb sort semblar¨¤ que va moderna. A l¡¯ascensor els nens li diuen que fa por, que sembla la senyora japonesa que surt del pou per matar-los d¡¯una manera horrible. I tenen ra¨®: el r¨ªmel d¡¯ahir ja ha desembocat ¡ªen un delta¡ª a la comissura dels llavis. ?s la senyora del pou, per¨° amb la c¨°rpora d¡¯una taula llitera que no passaria pel forat de cap pou, cosa que l¡¯alegra perqu¨¨, tot d¡¯una, ha pensat que ja li est¨¤ b¨¦. Millor fer pena que por. La pena t¡¯obre les portes a la commiseraci¨® i d¡¯aix¨° a l¡¯Oscar hi va tan poc! Digueu-li a Charlize Theron a Monster, que feia la cara d¡¯haver-se menjat Mickey Rourke. Digueu-li al nas post¨ªs de Kidman a Las Horas, no fos cas que pens¨¦ssim que es pot escriure com la Woolf amb el nas menudet de les persones equilibrades. Digueu-li al costellam de Christian Bale a El maquinista. O a Brendan Fraser, desaparegut a la jungla de l¡¯oblit fins que ha pogut reapar¨¨ixer en la forma suprema de la commiseraci¨® avui en dia: l¡¯obesitat m¨°rbida.

Arribats en aquest punt, la meva amiga no es pot treure del cap l¡¯emoci¨® m¨¦s ambivalent que ha experimentat mai al cinema. Va ser amb l¡¯escena de What¡¯s Eating Gilbert Grape, on Johnny Depp plorava la mort de la seva mare encaixada dins una casa en flames. Ning¨² recorda el nom d¡¯aquella actriu, potser pel fet que ella no era alg¨² que hagu¨¦s transformat ostensiblement el seu cos per a aquella pel¡¤l¨ªcula. Per¨°, en canvi, tothom aplaudeix la balena, el monstre, el cad¨¤ver del millor Batman del m¨®n, les belles Kidman o Theron quan deixen de ser el que se n¡¯espera. Conclusi¨®? Fer pena ¨¦s admirable. Aix¨ª que la meva amiga surt de l¡¯ascensor amb aquesta convicci¨®, oblidant el petit detall que ella no viu en cap pel¡¤l¨ªcula.

Havent deixat els nens a l¡¯escola, torna al cotxe sota la pluja. El municipal invisible ha tingut temps de posar-li una multa. La rebrega dins la guantera, l¡¯abocador. Contingut destacable: un entrep¨¤ fossilitzat, els papers del cotxe fusionant-s¡¯hi i una galeta de la sort. A ning¨² se li acudiria menjar-se-la, per¨° a ella s¨ª perqu¨¨ vol saber qu¨¨ diu el paperet de dins. Hi diu ¡°burro qui ho llegeixi¡± en xin¨¨s. Ella no ho sabr¨¤ llegir, per¨° vosaltres s¨ª: commiserables!