El medi ¨¦s el missatge

El gran ¨¨xit de l¡¯exposici¨® d¡¯ar?quitectura, disseny i urbanisme L¨ªnies dures ¨¦s haver-la fet a l¡¯antiga editorial Gustau Gili, futura seu de l¡¯ICUB. Qualsevol altra exposici¨® en aquest lloc estaria b¨¦, per¨° en aquesta es mostra l¡¯edifici emparentant-lo amb algunes de les millors obres d¡¯arquitectura d¡¯aquesta ciutat, tot aconseguint un efecte que en podr¨ªem dir, ¡°estereo?f¨°nic¡±. Estic conven?ut que l¡¯edifici, que exhibeix una conservaci¨® formidable, ¨¦s la joia de l¡¯exposici¨®; el dia de la la inauguraci¨® el p¨²blic es distribu?a ocupant els dos nivells del hall, al voltant del gran buit central a l¡¯empara de la fa?ana para-sol del pati, moblant i vestint l¡¯edifici com feia temps que no es veia.

En aquesta encertada reuni¨® del lloc i el contingut, el muntatge de l¡¯exposici¨® ¨¦s una mostra de simplicitat moderna que ens fa pensar especialment a les portes de la reforma de l¡¯edifici. La linealitat reiterativa marcada pels murs dels suports del material exposat no ¨¦s de gaire ajuda per a un espai com aquest. Per exemple, al Palau de la Virreina, actual seu de l¡¯ICUB, les exposicions s¡¯han de fraccionar per encaixar als ¨¤mbits determinats per les sales del palau; en canvi, aqu¨ª l¡¯exposici¨®, ¡°alliberada¡± de les sales, recorre a la rigidesa de la linealitat expositiva. De fet, ¨¦s la interpretaci¨® m¨¦s radical de la l¨ªnia, de les ¡°l¨ªnies dures¡± a les quals al¡¤ludeix el t¨ªtol de la mostra. Aquesta ¨¦s precisament la q¨¹esti¨® que cal repensar; tot i que ¨¦s correcta, es troba a faltar una actitud cr¨ªtica, oposada i bel¡¤ligerant amb aquesta linealitat, que ja nom¨¦s trobem a les estacions del metro i a les prestatgeries del Pryca o l¡¯Esclat. Observant l¡¯espai del hall, resulta entretingut adonar-se dels diferents graus de contrast: un, entre la disposici¨® lineal i regular dels suports negres de l¡¯exposici¨®, amb el material exposat, tan variat, fresc i desuniformitzat, tant en els formats (fotografies, pl¨¤nols, fulls mecanografiats, p¨¤gines de revistes, llibres), com en els temes (concursos d¡¯habitatge, escoles, restaurants, actes de congressos, edificis d¡¯oficines); i l¡¯altre, amb l¡¯elegant puntualitzaci¨® original de l¡¯espai central de l¡¯editorial, que per a cada rac¨® del vest¨ªbul reserva un exercici espacial i volum¨¨tric diferent, una escala de dos trams en angle en un, un balc¨® sinu¨®s en l¡¯altre, o una delicada escala de caragol al fons. ?s un espai no sistem¨¤tic en tots els sentits, fins i tot en els colors, que la ret¨°rica dels suports lineals no acaba d¡¯acompanyar.

?s impossible veure tot aix¨° i no pensar en el futur concurs d¡¯arquitectura per instal¡¤lar els nous usos de l¡¯ICUB i dels Serveis d¡¯Educaci¨® en aquesta antiga editorial. Quina sensibilitat mostrar¨¤ la resposta arquitect¨°nica dels concursants? Qu¨¨ escollir¨¤ el jurat? Sabr¨¤ distingir entre les propostes fetes per ra¨® de la nova finalitat i les que deixaran const¨¤ncia de l¡¯autoria? Imagino que darrere de solucions com la de l¡¯exposici¨® hi ha una idea actual al voltant de conceptes com claredat, simplificaci¨®, netedat... Seran aquestes les solucions que trobarem al concurs? Tant de bo l¡¯ICUB imposi algunes idees encertades sobre el que s¡¯ha de fer i sobre els membres del jurat. Els anglesos solien dir que les coses es podien fer de tres maneres: b¨¦, malament o com els militars. La forma expositiva triada per l¡¯exposici¨® sembla feta amb aquesta tercera f¨®rmula. Efic¨¤cia, economia de mitjans i simplicitat constructiva, i potser en un altre context no tindr¨ªem res a objectar, per¨° aqu¨ª en fa dubtar. Per¨° aqu¨ª? Un edifici modern potser no demana una manera moderna i simplificada i ¡°dura¡± d¡¯intervenir-hi, sin¨® afecte i sensibilitat. Qui defensa ara coses aix¨ª? El Col¡¤legi d¡¯Arquitectes ja sabem que no, despr¨¦s de l¡¯exemple de la reforma de la seva seu. Esperem que aqu¨ª no passi el mateix.

A la presentaci¨® el dia de la inauguraci¨® es va destacar que ara l¡¯edifici es recupera per a la ciutat perqu¨¨ ser¨¤ un edifici p¨²blic. Caldria recordar que ara per ara l¡¯edifici ha estat sempre un edifici privat, per¨° obert al p¨²blic. Tant de bo la propietat p¨²blica exhibeixi un esperit que pugui equiparar-se al d¡¯una fam¨ªlia com la que ha mantingut durant anys aquest edifici emblem¨¤tic, alg¨² que combini intel¡¤lig¨¨ncia pr¨¤ctica i afecte.