El primer Benjamin

Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, que preuava m¨¦s l¡¯obra de Walter Benjamin (1892-1940) que la de Heidegger, com estimava m¨¦s la poesia de H?lderlin que la de Goethe i preferia Musil a Thomas Mann, va dir en els actes que van commemorar el cinquantenari del naixement i de la mort del fil¨°sof berlin¨¨s a Port?bou que Benjamin ¡°inaugurava un g¨¨nere cada vegada que es posava a escriure¡±. Si aix¨° es veur¨¤ clar en la seva Obra dels passatges, ja es veu clar¨ªssim en el seu primer llibre de narracions-reflexions afor¨ªstiques ¡ªdiguem-ho aix¨ª¡ª, editat ara en catal¨¤: Walter Benjamin, Carrer de sentit ¨²nic, traducci¨® d¡¯Anna Soler Horta (Barcelona, Fl?neur, 2023).

Vet aqu¨ª una casa editora que porta als lectors una s¨¨rie de llibres molt cuidats en la tipografia, bells en la coberta i, especialment, molt ben triats, habitualment, entre el millor de l¡¯assaig europeu de la primera meitat del segle XX. ?s un per¨ªode d¡¯intel¡¤lig¨¨ncies i obres fulgurants, entre les quals Fl?neur ha donat als lectors catalans, en edici¨® biling¨¹e, coses i autors tan categ¨°rics com aquest Benjamin, per¨° abans Monsieur Teste, de Val¨¦ry, les Ele?gies de Duino, de Rilke, i llibres de Sebald, Joseph Roth, Jab¨¨s, Blanchot, Canetti, Borges o Elizabeth Bishop. Segons manifestacions dels editors mateixos, l¡¯editorial fa la viu-viu, i ning¨² no s¡¯hi guanya una vida ub¨¨rrima: els lectors hi guanyen saber i exquisidesa; ells, honor. La seva tasca, ¨ªmprobe, fa pensar en all¨° que Albert Manent, quan treballava per a la promoci¨® de les publicacions en catal¨¤, va dir a una diputaci¨® que el va anar a veure en demanda d¡¯ajuda per poder editar la revista Saber, de la qual se¡¯n van publicar menys de vint n¨²meros a la primeria dels anys 1980: ¡°Aquesta revista est¨¤ molt b¨¦, per¨° ¨¦s massa bona per a Catalunya¡±, va dir. I no va donar ni una pesseta. I aix¨ª, amb aquesta tend¨¨ncia a una mediocritat que ni tan sols ¨¦s daurada com la d¡¯Horaci o Fray Luis, avan?a (?) el pa¨ªs, ara no solament petit, sin¨® empetitit a causa de tanta ¡°pr¨°pia identitat¡±. Arriba un moment, en aquest tipus de processos d¡¯inflaci¨® patri¨°tica mal gestionada, que la identitat s¡¯agermana amb la idio?tesa. Fl?neur ¨¦s l¡¯editorial que es troba a l¡¯altre cap d¡¯aquesta malaguanyada tend¨¨ncia.

Benjamin va escriure aquestes proses extraordin¨¤ries ¡ªi molt dif¨ªcils de traduir, tasca que Anna Soler hauria fet del tot b¨¦ si hagu¨¦s triat ¡°enganxar cartells¡± en comptes d¡¯¡°afixar-los¡±, per exemple¡ª quan vivia a Berl¨ªn; van ser publicades l¡¯any 1928. Carrer de sentit ¨²nic presenta, in nuce, alguna de les caracter¨ªstiques de tota la producci¨® ulterior de Benjamin. L¡¯autor havia llegit Le Paysan de Paris, de Louis Aragon, i n¡¯havia quedat impressionat. Per ell i per Andr¨¦ Breton, fact¨°tum dels surrealistes, Benjamin va comen?ar a practicar una filosofia en qu¨¨ ¡ªcom formularia en el tractat sobre el barroc alemany¡ª es proposava de substituir ¡°la cadena de la deducci¨® per l¡¯art de destriar els motius¡±, aquells motius que, en cada moment de la hist¨°ria, conformen la clau per entendre dial¨¨cticament la realitat: una pr¨¤ctica que t¨¦ a veure amb el marxisme, per¨° de biaix, com tot el que es pugui trobar en Benjamin d¡¯her¨¨ncia te¨°rica. En aquell moment, Benjamin va considerar el surrealisme com ¡°l¡¯¨²ltima instant¨¤nia de la intel¡¤lig¨¨ncia europea¡± ¡ªm¨¦s gr¨¤cies a ell mateix, amb les seves primeres aportacions amb un procediment al qual no trigaria a renunciar, que gr¨¤cies als membres m¨¦s assenyalats del moviment¡ª, i en va deixar la millor prova en aquestes proses mig afor¨ªstiques, en part en la l¨ªnia del pensament fragmentari alemany de tot el segle XIX, una mica en la l¨ªnia d¡¯Aragon i Breton, per¨° sobretot ja en la l¨ªnia del que ser¨¤ m¨¦s propi del seu pensament: una mirada aparentment distreta sobre qualsevol fet, objecte o situaci¨® reals, i l¡¯elevaci¨® doble o triple, oscil¡¤lant, des d¡¯aquesta objectivitat, fins al lloc de la poesia i la filosofia, de vegades tamb¨¦ la teologia.

El lector trobar¨¤ en aquest llibre imprescindible de Benjamin excursos (i incursos, que ¨¦s el m¨¦s propi de l¡¯acu?tat de l¡¯autor) sobre les cases ¡°pandem¨°nium¡± de la burgesia de l¡¯¨¨poca, les banderes, l¡¯art de la conversaci¨®, les obres p¨²bliques, articles de papereria i estris d¡¯escriure, els ¡°articles de fantasia¡± ¡ªaix¨° era el que venien a la botiga del pare de Kafka¡ª, les antiguitats, records de viatges, joguines, ¡°Locals per llogar¡±, filat¨¨lia, ¡°Articles de merceria¡±, ¡°Botiga de disfresses¡±, o ¡°Cerveseria¡±.

Per¨° en cap d¡¯aquests textos ¡ªque nom¨¦s tenen un lluny¨¤ correlatiu en les ¡°mitologies¡± de Roland Barthes¡ª Benjamin no perd el temps en la narraci¨® d¡¯all¨° que ha copsat d¡¯una llambregada: de sobte el passatge parla d¡¯una altra cosa, o agafant-se amb un fil molt prim en aquests objectes o impressions, eleva el cop d¡¯ull al que pot ser considerat primera formulaci¨® de la seva teoria de la hist¨°ria, la que va desenvolupar al final de la seva vida. Va ser l¡¯¨²nic llibre no estrictament assag¨ªstic que va publicar en vida, per¨° tota la seva obra, com sabem, recorrer¨¤ per sempre, fins al Passagenwerk, les impressions que ofereix la ciutat com a gran emblema de la civilitzaci¨®, la cultura, la societat i l¡¯economia capitalistes.