L¡¯er¨°tica de l¡¯artista s¨¨nior

¡°Sapigueu que segueixo creant, aix¨ª que seguir¨¦ incomodant. Perqu¨¨ mai, mai, mai ¨¦s prou si volem un m¨®n millor¡±. Amb aquestes paraules va acabar el discurs d¡¯Eul¨¤lia Grau en la setzena edici¨® de la Nit del Galerisme, celebrada dimarts passat al Macba. Era la seva manera d¡¯agrair el Premi Honor¨ªfic a la Traject¨°ria-Fundaci¨® Banc Sabadell que li atorgava el GAC, l¡¯associaci¨® de Galeries d¡¯Art de Catalunya, i que l¡¯artista de Terrassa va compartir ex aequo amb la galerista reusenca Pepa Quinteiro. Com s¡¯empassa que una dona de 77 anys ¡ªels fa avui mateix¡ª segueixi creant? Per qu¨¨ caldria remarcar-ho? La realitat ¨¦s que Grau mai ha deixat de crear, per¨° durant molt temps la seva obra ha rom¨¤s oblidada, apartada, desconsiderada. La seva i la de tantes altres dones artistes que als setanta van al?ar la veu contra les injust¨ªcies des d¡¯un sector ¡ªel de l¡¯art¡ª que tampoc els ho va posar f¨¤cil. Precisament amb totes elles va voler compartir aquest premi GAC.

L¡¯eclosi¨® de Grau i les seves estimulants serigrafies etnogr¨¤fiques de gran format ha coincidit en espai i temps amb la d¡¯altres artistes, com l¡¯ampostina Mari Chord¨¤, que l¡¯any passat va rebre la Creu de Sant Jordi. Per¨° els reconeixements a la resignificaci¨® del cos femen¨ª i la maternitat que Chord¨¤ ha practicat desacomplexadament no s¡¯acaben aqu¨ª: al MAM de Tarragona ¡ªdirigit per Manel Margalef, un altre ebrenc¡ª li estan preparant una retrospectiva que desembarcar¨¤ al Macba. Pas mal per a una pintora de 81 anys encara en actiu que tamb¨¦ ha destacat en la seva faceta de poeta i activista. Pas mal tampoc per a Grau, que de la m¨¤ de la galeria parisenca Vallois aviat exposar¨¤ a Nova York. Aquest estiu tamb¨¦ participar¨¤ en exposicions col¡¤lectives a Caen (Fran?a) i Bottrop (Alemanya) mentre a Barcelona la Galeria Mayoral porta la seva obra a fires internacionals. La just¨ªcia ¡ªm¨¦s o menys po¨¨tica¡ª no sempre ¨¦s puntual.

Aix¨° ho sap molt b¨¦ Yayoi Kusama, aquella nena japonesa de casa bona a qui les flors li parlaven i la perseguien escales amunt. Les al¡¤lucinacions infantils li van fer veure el m¨®n des d¡¯una altra perspectiva, i la seva creativitat va explotar en la bulliciosa escena novaiorquesa dels seixanta. Body art d¡¯alt voltatge sexual, jocs de miralls infinits i la lit¨²rgia dels cercles cobrint qualsevol objecte van conformar una est¨¨tica pr¨°pia que col¡¤legues com Andy Warhol van imitar. I ¨¦s que la primera d¡¯empaperar una estan?a amb la mateixa imatge repetida milers de vegades no va ser ell, sin¨® ella. Warhol ha entrat en els annals de l¡¯art contemporani. A Kusama, en canvi, li ha costat molt m¨¦s. All¨° que d¨¨iem de la just¨ªcia i la seva puntualitat.

Amb 94 anys, aquesta dona menuda i extravagant s¡¯ha convertit en una de les artistes vives m¨¦s cotitzades i les seves exposicions roden per grans capitals. Ara mateix la Tate Modern de Londres acull dues instal¡¤lacions de la s¨¨rie Infinity Mirror Rooms que es queden curtes. I ¨¦s que, quan penetres en l¡¯univers de llums i miralls de Kusama sempre en vols m¨¦s. Per aix¨° s¡¯agraeix que Louis Vuitton hagi convertit la medi¨¤tica col¡¤laboraci¨® amb l¡¯artista japonesa en un experi¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de la moda: els seus cercles de colors decoren car¨ªssimes bosses de pell, per¨° tamb¨¦ vesteixen de cap a peus dues de les boutiques m¨¦s emblem¨¤tiques de la firma de luxe francesa: la de New Bond Street de Londres i la dels Champs Elys¨¦es de Par¨ªs. Entrar-hi ¨¦s submergir-se en un m¨®n de carabasses, peixos i flors gegants mentre l¡¯artista hi interactua a trav¨¦s d¡¯una pantalla gegant. No hi ha millor manera de definir la psicod¨¨lia.

L¡¯efecte Kusama cal celebrar-lo perqu¨¨ ajuda a posar en primera l¨ªnia dones artistes d¡¯edat avan?ada. Un degoteig que no cessa ¡ªaqu¨ª i arreu¡ª i que t¨¦ amb l¡¯artista cubana Carmen Herrera, que va morir l¡¯any passat a l¡¯edat de 106 anys, un altre cas paradigm¨¤tic. Instal¡¤lada a Nova York des dels anys cinquanta, va consagrar la seva vida a la pintura. La fama li va arribar inesperadament el 2004, als 89 anys, gr¨¤cies a una petita exposici¨® col¡¤lectiva que va posar la seva geometria abstracta minimalista en el radar primer de col¡¤leccionistes i, despr¨¦s, de museus d¡¯art. Tot un xoc per a alg¨² que havia sobreviscut d¨¨cades gr¨¤cies al sou de professor del seu marit. ¡°Pintar ¨¦s una compulsi¨® que em dona plaer¡±, va assegurar Herrera. Segurament la mateixa sensaci¨® que senten Kusama, Grau, Chord¨¤ o qualsevol altra dona artista ¡ªque m¨¦s enll¨¤ del reconeixement i la seva edat¡ª encara tenen moltes coses a dir.