Jordi Llovet, president

Quan fa mig any va morir Xavier Rubert de Vent¨®s, Jordi Llovet va escriure aqu¨ª que Rubert era un representant de ¡°l¡¯humanisme c¨ªvic¡±. Aquell comiat a l¡¯amic era tamb¨¦ una mena d¡¯autoretrat. Llovet, comprom¨¨s des de fa d¨¨cades en la transmissi¨® del coneixement human¨ªstic, ha fet i fa cada diumenge m¨¦s s¨¤via la seva ciutat: Barcelona. L¡¯ha fet m¨¦s cosmopolita connectant-la a la cultura occidental m¨¦s exigent. Editant, traduint, divulgant. No ¨¦s d¡¯estranyar que el Patronat de l¡¯Institut d¡¯Humanitats, dirigit per Jaume Casals, hagi designat Llovet -catedr¨¤tic jubilat de la Universitat de Barcelona- com a president d¡¯una instituci¨® de la qual en va ser cofundador l¡¯any 1987 amb Rubert i Josep Ramoneda.

L¡¯Institut d¡¯Humanitats, que celebra els seus prestigiosos cicles de confer¨¨ncies al Centre de Cultura Contempor¨¤nia, ¨¦s una realitat que neix en un determinat moment -la plenitud del maragallisme a l¡¯Ajuntament de Barcelona- i que entronca amb una tradici¨® local de reflexi¨® i coneixement que s¡¯havia reconstitu?t durant la Transici¨®: l¡¯Escola de Filosofia de Barcelona. La baula entre la tradici¨® republicana i el nou humanisme c¨ªvic l¡¯establiren pensadors com Jordi Maragall -el fill del poeta, el pare de l¡¯alcalde- o Josep Calsamiglia. El seu hereu, l¡¯escollit, va ser Rubert de Vent¨®s. All¨¤, entre d¡¯altres, ja hi era aquest savi i enjogassat, connectat d¡¯entrada amb l¡¯estructuralisme franc¨¨s (el del seu assaig premiat Por una est¨¦tica ego¨ªsta), que va fascinar generacions a la Facultat de Filologia des del moment que va comen?ar a impartir lli?ons d¡¯est¨¨tica i fins a les darreres sobre hermen¨¨utica.

El magnetisme del seu personatge i les seves classes -sempre Flaubert; Kafka, present- encaminava molts estudiants cap els cursos de literatura universal que ell mateix dirigia a l¡¯Institut d¡¯Humanitats. Eren una mena d¡¯estudis universitaris paral¡¤lels. Amb el posat d¡¯un Nabokov que hagu¨¦s impartit les seves classes a un campus nordameric¨¤, Llovet comen?ava invariablement la sessi¨® amb un ¡°amics i amigues¡±. Tot seguit presentava al ponent. Ja fos F¨¦lix de Az¨²a o Fernando Savater, Victoria Cirlot o Jordi Ball¨®. Era el goig de la saviesa que traspassa l¡¯acad¨¨mia i penetrava a la societat i que encara perviu a l¡¯Institut d¡¯Humanitats. Ara, amb honor, el presidir¨¤ el nostre Jordi Llovet.