¡äEls arbres¡¯, de Percival Everett: Els fruits estranys

Es pot escriure sobre linxaments racistes als Estats Units d¡¯Am¨¨rica i fer que el lector rigui malgrat tot?

Percival Everett ha escrit una tal novel¡¤la, c¨°mica, s¨ª, amb tanta mala bava com sentit de la just¨ªcia. T¨¦ un t¨ªtol entre parc i po¨¨tic, Els arbres, perqu¨¨ abans de llegir-la no endevinem si tenim a les mans una com¨¨dia o un drama. En tot cas, evocar els arbres al t¨ªtol ¨¦s un eufemisme ben tr¨¤gic: ha de recordar-nos all¨° que cantava Billie Holliday a Strange Fruit, i que tamb¨¦ era un eufemisme, una met¨¤fora terrible, per referir-se a un cos enforcat d¡¯un arbre.

Veiem primer de tot el que aquesta novel¡¤la magn¨ªfica deu al g¨¨nere c¨°mic. Per tal que la s¨¤tira nacional funcioni i sulfuri els votants de Trump, Everett se¡¯ns end¨² a Mississip¨ª, al poble de Money (s¨ª, surt a Goo?gle Maps), una ¨¤rea deprimida que (si m¨¦s no en la ficci¨®) ¨¦s plena de p¨²rria blanca de missa, cervesa i televisi¨®. Everett en fa una bona caricatura, tot i que demostra una certa clem¨¨ncia amb el personatge del x¨¨rif; un pobre home sempre a la defensiva, hiperconscient dels defectes dels seus conve?ns i de la imatge lamentable que transmeten als saberuts de les ciutats septentrionals... Per contrastar amb aquesta colla de rednecks (batejats amb els noms m¨¦s originals que hom pot trobar al sud de la l¨ªnia Mason-Dixon), hi ha els personatges negres, tots amb estudis o una certa educaci¨®. Alg¨² dir¨¤ que el maniqueisme ¨¦s tramp¨®s; en realitat, ¨¦s un acudit a costa d¡¯anys i panys de literatura amb Jim Crows i negres toixos plens de supersticions. ?s una inversi¨® de l¡¯estereotip. Fer humor va d¡¯aix¨°: capgirar la norma. Per aix¨° funciona tan b¨¦ l¡¯escena hilarant de la junta del Ku Klux Klan i les seves demandes de regeneraci¨® democr¨¤tica... L¡¯humor (atenci¨® al discurs de Trump, cap al final) marca bona part de la novel¡¤la, malgrat la trama criminal que la impulsa.

El m¨¦s esgarrif¨®s ¨¦s copsar que el racisme no ¨¦s un afer del sud sin¨® un assumpte, lletg¨ªssim, que taca tota la geografia

Quina mena de crim ho posa tot en marxa? Un de ben teatral: un home cauc¨¤sic apareix a la vora del cos d¡¯un afroameric¨¤ (al blanc li han arrencat els testicles i el cad¨¤ver del negre els aferra, rigorosament, amb la m¨¤ dreta). ?s nom¨¦s el primer d¡¯una llarga s¨¨rie d¡¯assassinats que, amb el mateix modus operandi, la policia local no ¨¦s capa? de resoldre. Als blancs de Money els entra el cangueli, ¨¦s clar. L¡¯MBI (l¡¯FBI de l¡¯estat de Mississipi) hi destina dos agents especials, negres, perqu¨¨ en treguin l¡¯entrellat. L¡¯FBI (el de tota la vida) hi envia la seva agent, tamb¨¦ negra. La narraci¨® est¨¤ en mans del di¨¤leg trepidant, avan?a amb la urg¨¨ncia d¡¯una novel¡¤la policial, amb el suport del sentit de l¡¯humor d¡¯Everett.

Per¨° les coses no s¨®n el que semblen: sembla una novel¡¤la divertid¨ªssima fins que, a la p¨¤gina 50, rebem el primer toc d¡¯atenci¨® en saber que el personatge de Mama Z (s¨ª, t¨¦ un nom de pel¡¤li sobre zombis vod¨², i ja ¨¦s la idea) porta un arxiu complet¨ªssim de tots els linxaments, des del 1913, des de l¡¯assassinat de son pare, de fet... Llegir la llista posa la pell de gallina. I si b¨¦ ¨¦s cert que la narraci¨® recupera la comicitat, el fons t¨¨tric, i el sentit de den¨²ncia que justifica el text, ja no ens abandonar¨¤.

Amb Els arbres, Everett comet un acte de just¨ªcia, perqu¨¨ acusa la persist¨¨ncia del racisme en la hist¨°ria dels EUA. Veu la viol¨¨ncia racista (els assassinats per part de la policia inclosos) com una guerra encoberta i sostinguda contra la poblaci¨®. El m¨¦s esgarrif¨®s d¡¯Els arbres ¨¦s copsar que el racisme no ¨¦s un afer del sud, sin¨® un assumpte, lletg¨ªssim, que taca tota la geografia. Conyetes a part, la novel¡¤la ¨¦s una lli?¨® d¡¯hist¨°ria (alguns hi llegim per primera vegada que la viol¨¨ncia racista tamb¨¦ va ser descarnada amb els asiodescendents)

Com a Male?ts malparits de Quentin Tarantino, on la ficci¨® satisf¨¤ la venjan?a de la comunitat jueva (Hollywood i el seu cinema ¨¦s presentat com una leg¨ªtima vendetta hebrea), aqu¨ª la ficci¨® ¨¦s una venjan?a (la literatura fa el que bonament pot) contra els crims comesos i els que encara es cometen.

Els arbres ¨¦s un altre pas de rosca en la tradici¨® liter¨¤ria del g¨°tic del sud, un gir m¨¦s ir¨°nic i, pol¨ªticament, m¨¦s incisiu. Amb les seves arts vod¨² ens encanta, de principi a fi, i ens interpel¡¤la quan entenem que la pregunta que Mama Z llan?a a la darrera l¨ªnia ¨¦s, en realitat, una pregunta al lector: directa i comprometedora.

Els arbres?

Percival Everett
Traducci¨® de Jordi Mart¨ªn Lloret
Angle
352 p¨¤gines. 21,90 euros