Oda a les mestres

¡°Trobo a faltar la Paola¡±, em va dir la Nora, de quatre anys, setmanes enrere, quan encara quedaven pocs dies perqu¨¨ comenc¨¦s el nou curs escolar. Amb els pares atabalats per la feina, els ¨²ltims dies d¡¯agost s¨®n avorrits. ¡°Ho sento¡±, vaig dir-li. ¡°No ¨¦s aix¨°¡±, replic¨¤ de seguida, ¡°trobo a faltar a la Paola perqu¨¨ me l¡¯estimo, perqu¨¨ amb ella faig coses importants¡±.

Nom¨¦s en la seva segona accepci¨®, el diccionari relaciona la figura del mestre amb l¡¯educaci¨® dels m¨¦s petits. Aquesta subordinaci¨® del diccionari, que en les seves definicions del mot mestre privilegia l¡¯accepci¨® que fa refer¨¨ncia a la ¡°persona que ensenya una ci¨¨ncia, un art, un ofici¡±, ¨¦s prou eloq¨¹ent i ens diu molt de la consideraci¨® social que donem a les mestres. I d¡¯aqu¨ª en endavant parlar¨¦ en femen¨ª, perqu¨¨ l¡¯educaci¨® infantil ¨¦s un sector altament feminitzat: fins a quasi la meitat del segle XX, magisteri va ser l¡¯¨²nica sortida laboral per a les dones que volien estudiar. Es considerava que la cura ¡ªno es parlava d¡¯ensenyament¡ª dels m¨¦s petits estava naturalment reservada a les dones; la mestra era una mare que cuidava els fills dels altres. La mestra, llegim a les actes del Congreso Nacional Pedag¨®gico de 1882, havia de mostrar ¡°un afecte sense igual per als nens, una dol?or de car¨¤cter que no es troba generalment en l¡¯home¡±.

Aquest argument va arrelar amb for?a, i prova d¡¯aix¨° ¨¦s que, en termes proporcionals, encara avui la pres¨¨ncia de nois a les aules de magisteri i d¡¯homes en les llars d¡¯infants ¨¦s ¨ªnfima. Aquest arraconament de l¡¯educaci¨® infantil a l¡¯¨¤mbit de les cures i de l¡¯afecte ha portat tamb¨¦ a arraconar la segona accepci¨® del diccionari en favor de la primera i de la tercera: els mestres s¨®n ells. Els mestres s¨®n aquells que ensenyen una ci¨¨ncia, un art; aquells que, amb autoritat, exerceixen influ¨¨ncia i tenen deixebles. La literatura i l¡¯art en general han posat al centre la figura del mestre: quadres com L¡¯escola d¡¯Atenes, La lli?¨® d¡¯anatomia o La classe de dansa i obres liter¨¤ries com els di¨¤legs de Plat¨® ¡ªtots els seus di¨¤legs posen el mestre al centre¡ª, o les firmades per Henry James, Philip Roth o Geor?ge Steiner amb el seu assaig Lli?ons dels mestres, reafirmen el concepte de mestre vinculat a l¡¯ensenyament superior, elevat, intel¡¤lectualment i socialment reconegut, sempre vehiculat per la figura masculina del docent, del professor, d¡¯aquell que instrueix i, com b¨¦ observa Steiner, deixa una empremta, no sempre positiva, en el seu deixeble.

On s¨®n les mestres? On ¨¦s el reconeixement per aquell aprenentatge primerenc, aquell que ve acompanyat per la descoberta del m¨®n, per la curiositat i la innoc¨¨ncia que, com digu¨¦ Giovanni Pascoli, fa de la mirada del nen una mirada po¨¨tica.

¡°Recordo que un dia, anant a pia?no amb l¡¯autob¨²s que agafava habitual?ment i que baixava pel carrer Muntaner, vaig veure una reixa forjada davant d¡¯una casa imponent on es podia llegir ¡®Escuela de puericultura¡¯. Recordo que all¨° em va impressionar i des de llavors sempre m¨¦s m¡¯hi vaig fixar i fins i tot m¡¯hi vaig imaginar a dins alguna vegada amb molts nens petits a coll¡±, recorda Anna Fancelli. Ella hauria pogut seguir el cam¨ª de son pare ¡ªde talent en tenia, i molt¡ª i dedicar-se al periodisme, per¨° ho va tenir sempre clar: volia ser mestra.

Han passat molts anys, per¨° el comprom¨ªs i la passi¨® per la professi¨® continuen sent els mateixos, fins i tot m¨¦s. Per a ella, ser mestra es resumeix amb la imatge de les petites mans d¡¯un nen entrella?ades amb les seves plantant maduixes: ¡°Dues mans que s¡¯acompanyen des del respecte, sabent-se necess¨¤ries les unes per a les altres, que s¡¯escolten i que teixeixen relacions¡±. Respecte i, per tant, amor, paraula que feia servir tamb¨¦ l¡¯historiador Jules Michelet per definir qu¨¨ era per a ell ensenyar: ¡°Sempre m¡¯he preocupat per no ensenyar m¨¦s que el que sabia... Els vaig transmetre les coses que despertaven la meva passi¨®, noves, animades, apassionades (i encantadores per a mi), sota l¡¯encant primer de l¡¯amor¡±. L¡¯amor ¨¦s respecte i ¨¦s, sobretot, confian?a. Confiar ¨¦s obrir-se a l¡¯altre sense por, sense prejudicis.

Quan la meva filla petita es llan?a als bra?os de la seva mestra Fabrizia i l¡¯abra?a, o quan, tot somrient sota el seu xumet busca les bromes de l¡¯Erm¨ªnia, expressa confian?a vers aquestes dones, vers l¡¯entorn, nou, diferent de casa, per¨° familiar i acollidor. Est¨¤ aprenent a obrir-se a un m¨®n, el nostre, on regnen, en canvi, la desconfian?a i la sospita. Desconfiem dels altres, desconfiem de les institucions, dels poders, de les autoritats... Desconfiem per por, per des?engany, per cinisme, per frustraci¨® i tamb¨¦ per desemparament. ¡°Sense confian?a res ¨¦s possible¡±, li diu la mare a Bluey, el gos pastor protagonista d¡¯una de les s¨¨ries m¨¦s vistes pels petits i que m¨¦s ens entusiasma als grans.

No es pot afegir gaire m¨¦s a les paraules de la mare gossa; sense confian?a res funciona, sense confian?a els lla?os socials es debiliten fins a trencar-se, sense confian?a aix¨° que anomenem ¡°democr¨¤cia¡± queda irremeiablement ferit, perqu¨¨ es trenquen tots els seus pilars. Les mestres ens recorden a tots, comen?ant pels pares, el valor essencial de la confian?a: amb elles aprenem que els fills no ens pertanyen. Com diria Jane Lazarre, a elles confiem els ¨¦ssers pels quals donar¨ªem la nostra vida per aix¨ª recuperar aquella vida que els fills s¡¯han emportat. Perqu¨¨ sense elles, sense aquelles vuit dones, jo no podria escriure aquest article.

¡°Qu¨¨ hi ha m¨¦s feminista que escriure un llibre sobre una mestra?¡±, es pregunta Lara Moreno a la introducci¨® d¡¯Historia de una maestra, de Josefina Aldecoa, ¡°un llibre sobre una mestra, en el pur significat d¡¯aquest somni: arribar on no hi ha res i cuidar, transmetre, educar, des del respecte, des de l¡¯empatia, per a la llibertat¡±. Hi ha alguna cosa m¨¦s necess¨¤ria que reivindicar i recon¨¨ixer aquesta tasca que han fet i fan les mestres? Perqu¨¨, amb els seus quatre anys, la Nora t¨¦ ra¨®: les mestres fan coses importants.