Cinc pel¡¤l¨ªcules per con¨¨ixer el cinema de Ventura Pons

Va comen?ar al teatre, per¨° despr¨¦s de dirigir una vintena d¡¯obres, quan tenia 32 anys, es va estrenar a la gran pantalla amb Oca?a, retrat intermitent. Una pel¡¤l¨ªcula amb la qual marcava un perfil transgressor en l¡¯inici de l¡¯Espanya postfranquista, i que el portaria per uns marges que no deixaria mai, encara que m¨¦s propers a la com¨¨dia. El realitzador i productor Ventura Pons, que ha mort aquest dilluns als 78 anys, ha anat sempre a la seva, entregat a la seva passi¨® d¡¯explicar la vida a trav¨¦s de la c¨¤mera, posant-ho tot de la seva part. Ferm defensor de la seva cultura i la seva llengua, amb la productora Els Films de la Rambla s¡¯ha convertit en el director que m¨¦s pel¡¤l¨ªcules ha rodat en catal¨¤ i en un dels cineastes m¨¦s internacionals, habitual en festivals europeus com Canes, Toronto o Berl¨ªn. La seva filmografia el retrata com un artista amb moltes inquietuds i formes, per¨° amb una ess¨¨ncia personal i intransferible.

Oca?a, retrat intermitent (1977)

¡°En l¡¯¨²nic que crec ¨¦s en les persones. No crec que perqu¨¨ vagis amb un home o amb una dona t¡¯hagin de posar un cartell¡±. Aquest argument de Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a, que encara cal posar sobre la taula sovint i alguns ni tan sols comparteixen, era una de les declaracions que feia l¡¯artista a la pel¡¤l¨ªcula documental Oca?a, retrat intermitent, estrenada el 1977. Personatge ic¨°nic de finals dels setanta, habitual de la Rambla i la pla?a Reial -on un bar porta el seu nom- Oca?a va tenir una vida curta -va morir als 36 anys- i marcada per la seva llibertat sexual i el transvestisme. Ventura Pons no es queda nom¨¦s en la superf¨ªcie m¨¦s folkl¨°rica, sin¨® que aprofundeix en la seva visi¨® del m¨®n i retrata la Barcelona de l¡¯¨¨poca, viscuda per una persona que va fugir d¡¯un poble d¡¯Andalusia per poder viure com era.

Qu¨¨ t¡¯hi jugues, Mari Pili? (1991)

I si anem al llit amb el primer home que ens pregunti el nom? Aquesta ¨¦s la juguesca que fan la Mari Pili i les seves amigues Sole i Marta en una esbojarrada com¨¨dia que es va convertir en un ¨¨xit de TV3. Merc¨¨ Lleix¨¤, N¨²ria Hosta i Blanca P¨¤mpols s¨®n les tres protagonistes, que comparteixen pis a Barcelona, la ciutat de Ventura Pons i escenari permanent de la seva filmografia. Per¨° a m¨¦s de la seva bona interpretaci¨®, l¡¯actuaci¨® de molts secundaris de luxe, com Amparo Moreno, Lloll Bertran, Mingo Rafos, Pep Munn¨¦, Fernando Guill¨¦n o Marc Mart¨ªnez, posa tota la sal que cal perqu¨¨ la pel¡¤l¨ªcula resulti realment c¨°mica. Ventura Pons va confiar aqu¨ª en Joan Barbero com a guionista, en aquell moment un jove del Prat amb qui tamb¨¦ va treballar a Aquesta nit o mai i que despr¨¦s ha fet una reconeguda carrera.

El perqu¨¨ de tot plegat (1994)

Gran admirador de la literatura catalana, bona part de la filmografia de Ventura Pons respon a adaptacions de textos com El perqu¨¨ de tot plegat, t¨ªtol hom¨°nim de l¡¯obra de Quim Monz¨®. El director porta a la pantalla quinze relats que intenten aprofundir en l¡¯¨¤nima humana. Temes com la voluntat, la competici¨®, la passi¨®, el desig, l¡¯ego, la gelosia o el dubte s¨®n escodrinyats en un fris sobre all¨° hum¨¤ que es va endur dos Goya. El repartiment ¨¦s descomunal: Llu¨ªs Homar, Anna Lizar¨¢n, Vicenta N¡¯Dongo, Jordi Boixaderas, Abel Folk, Rosa Novell, Rossy de Palma, Pere Arquillu¨¦, Ramon Madaula o Pepe Rubianes, per citar-ne alguns.

Actrius (1997)

Si una cosa tenia Ventura Pons era la capacitat de seduir el bo i millor de la interpretaci¨® a Catalunya. La pel¡¤l¨ªcula Actrius, adaptaci¨® de l¡¯obra teatral E.R., de Josep Maria Benet i Jornet, n¡¯¨¦s un altre exemplar. N¨²ria Espert, Rosa Maria Sard¨¤ i Anna Lizaran interpreten tres grans actrius en una pe?a que es podria qualificar de metateatre, acompanyades d¡¯una jove Mer?¨¨ Pons. Com podria passar a la realitat mateixa, una estudiant d¡¯art dram¨¤tic entrevista tres grans actrius per preparar un paper en qu¨¨ s¡¯ha de posar el vestit d¡¯una antiga i reconeguda actriu. Arrissant la ficci¨®, Ventura Pons aconsegueix unes interpretacions memorables en un dels drames m¨¦s aplaudits del director.

Anita no perd el tren (2001)

El cinema Capri va ser el pa de cada dia durant trenta anys de l¡¯Anita, la taquillera que estava rere la finestreta venent entrades, que interpreta Rosa Maria Sard¨¤ en aquesta com¨¨dia on torna a homenatjar l¡¯art dram¨¤tic. Quan l¡¯acomiaden per tirar el local a terra i construir un espai multisales, l¡¯Anita s¡¯enfonsa a la butaca. Per aix¨° segueix anant cada dia al descampat on hi havia el seu lloc de treball, i el que semblava una trag¨¨dia es converteix en una nova oportunitat quan s¡¯enamora d¡¯un obrer, amb la granota de Jos¨¦ Coronado. Altre cop Ventura Pons pren un text de la literatura catalana, en aquest cas Bones obres, de Llu¨ªs-Anton Baulenas, per portar-lo a la pantalla. La seva mirada sempre amb i pel cinema.