Ventura Pons: tena? i apassionat home de cine i teatre

Hi ha dues coses a destacar especialment en la figura de Ventura Pons (que ha mort als 78 anys). La primera, el seu comprom¨ªs amb la llengua catalana: era una persona que es va entossudir a fer teatre i cinema en catal¨¤. I segona, la seva confian?a en l¡¯autoria de casa: deia ¡°per qu¨¨ anar a buscar hist¨°ries fora quan aqu¨ª hi ha tant de talent?¡±.

Va portar al cinema narrativa i teatre nostres. En el segon cas, les obres de Josep Maria Benet i Jornet, de Llu?ssa Cunill¨¦, de Josep Maria Mir¨®, o les meves. Al marge d¡¯altres consideracions art¨ªstiques, cal valorar aquest nivell de confian?a, que es troba en tan pocs directors, que solen mirar amb recel la creaci¨® liter¨¤ria d¡¯aqu¨ª.

Hi havia tamb¨¦ en ell una altra cosa molt bona, que no es considerava autor, sin¨® contador d¡¯hist¨°ries fetes per altres. Va portar al cinema tres de les meves obres, Car¨ªcies, Morir o no i Forasters. I sempre ho va fer de manera molt fidel, fins i tot extremadament fidel. Creia molt en nosaltres i aix¨° sempre li ho agrairem.

El caracteritzava tamb¨¦ la seva tenacitat: durant una ¨¨poca feia fins a una pel¡¤l¨ªcula per any, com Woody Allen. No vaig mantenir l¡¯amistat profunda amb ell que vaig tenir amb Benet i Jornet ¡ªde fet, vaig arribar a Ventura Pons per Papitu¡ª, per¨° ens ten¨ªem molta confian?a. Era un apassionat del cinema i del teatre; anava a veure-ho tot, assistia a totes les estrenes, tenia una gran curiositat per tot l¡¯art. La seva mort ¨¦s part del drama de la desaparici¨® de tota una generaci¨® de talents, i com la d¡¯uns altres dels seus coetanis a m¨¦s d¡¯entristir-nos ens empobreix. Cal no oblidar el treball de Ventura Pons en la pantalla amb actrius de teatre com Rosa Maria Sard¨¤, Anna Lizaran, Laura Conejero, Merc¨¨ Pons, Carme Elias o Vicky Pe?a, una altra labor, acompanyar-les en el seu pas al cinema, que cal agrair-li.