Peius, home singular

La cosa m¨¦s admirable del llibre que s¡¯acaba de publicar amb mon¨°legs de Pompeu Gener (1848-1920) ¨¦s l¡¯estudi i les notes que hi ha posat Anton Maria Espadaler, a qui anomenar¨ªem savant catalan si el terme no hagu¨¦s acabat en mans ¡ªi a la targeta de presentaci¨®¡ª de Gener, ¨¤lies Peius: Pompeu Gener, Mon¨°legs humor¨ªstics i extravagants, introducci¨® i notes d¡¯Anton M. Espadaler (Martorell, Adesiara, 2023).

Gener ¨¦s un escriptor del darrer quart del segle XIX i primer quart del XX que no va escriure res de transcend¨¨ncia, encara que ell mateix preuava com una obra d¡¯alta saviesa un llibre que va fer fortuna a Fran?a, La Mort et le diable, del qual se¡¯n va fer una traducci¨® al castell¨¤, rebentada al seu moment per Men¨¦ndez y Pelayo. Tot plegat la mar de normal: normal que agrad¨¦s als francesos, i normal que el pol¨ªgraf de la muntanya deix¨¦s l¡¯autor com un drap brut. Al cap i a la fi, com va escriure un dels traductors catalans de Les flors del mal de Baudelaire, el mal no ha estat mai una cosa ben vista pels lectors catalans, o no ho era quan Baudelaire escampava la seva fama pertot. Aqu¨ª predominava un seny auster, eclesi¨¤stic a les comarques carlistes de Catalunya, benpensant, pudor¨®s i discret.

A Fran?a, doncs, Pompeu Gener va fruir d¡¯un cr¨¨dit relatiu, atorgat, com sol passar, per la solidaritat d¡¯una capelleta de la qual ell mateix formava part ¡ªels hidr¨°pates, aix¨ª anomenats perqu¨¨ es reunien en un local en qu¨¨ abans s¡¯havia tractat la hidropatia. Estudiant la cultura liter¨¤ria dels ¨²ltims decennis del segle XIX franc¨¨s, hom s¡¯adona que els cenacles literaris hi eren plens de persones estramb¨°tiques, hereus directes o indirectes dels poetes del coin de table que va pintar Fantin-Latour, amics de la gresca, la disbauxa culta, Rabelais, l¡¯opi, la promiscu?tat i aquelles diverses formes de satanisme que van portar Collin de Plancy a escriure el seu Dictionnaire infernal tan aviat com el 1825.

No cal ¡ªEspadaler, home culte, hi arrufa el nas¡ª pensar que tant el llibre diab¨°lic de Gener com el seu meritori Literaturas malsanas. Ensayos de patolog¨ªa literaria contempor¨¢nea (1894) ¡ªun bon llibre per entendre la producci¨® liter¨¤ria del fi de segle franc¨¨s¡ª ho devien tot a l¡¯obra de Max Nordau, D¨¦generescence, que no es va traduir al franc¨¨s fins l¡¯any 1894: massa tard perqu¨¨ pogu¨¦s inspirar aquella boh¨¨mia estripada a qu¨¨ va pert¨¤nyer Peius, molt acompanyat a Par¨ªs ¡ªa Barcelona quasi gens. No s¡¯ha d¡¯oblidar que aquells anys van con¨¨ixer llibres encara m¨¦s eloq¨¹ents i escandalosos que el de Nordau, de la mateixa corda, com ara La Chanson des gueux, de Jean Richepin (1876), Les N¨¦vroses, de Maurice Rollinat (1883), Le Vice supr¨ºme, de Jos¨¦phin P¨¦ladan (1884), Les D¨¦liquescences, d¡¯Ador¨¦ Floupette (1885), i el m¨¦s tard¨¤, per¨° navegant en la mateixa barca, Le Jardin des supplices, d¡¯Octave Mirbeau (1899). Par¨ªs va ser uns quants decennis ple d¡¯ocultisme, tradici¨® herm¨¨tica, satanisme, lux¨²ria, m¨¤gia, alcohol i espiritisme.

Voltat d¡¯aquest personal, no resulta estrany que Pompeu Gener escriv¨ªs els llibres que va escriure, ni que es preocup¨¦s gaire pel rigor cient¨ªfic de la seva obra, encara que ell es ?feia dir ¡°positivista¡±. Per aix¨° va fer una confer¨¨ncia sobre ?dip rei, al Teatre ?ntim d¡¯Adri¨¤ Gual, inventant-se trag¨¨dies que S¨°focles no va escriure mai. (De fet, n¡¯hi ha tantes de perdudes, que alg¨² podria inventar-ne m¨¦s d¡¯una, com va fer Macpherson amb el fam¨®s Ossian rom¨¤ntic.) Rubi¨® i Lluch hi era, i va sortir-ne esborronat. Potser havia estat una provocaci¨® de Peius, que ¨¦s una de les armes dels decadentistes finiseculars, despr¨¦s brandada per dadaistes i surrealistes.

Si hi ha un contrapunt a aquesta part de l¡¯obra de Peius, aquest s¡¯ha de trobar en el llibre que hem esmentat a l¡¯inici, ¨¦s a dir, en els mon¨°legs humor¨ªstics i els mon¨°legs extravagants que cont¨¦ l¡¯edici¨® d¡¯Espadaler, ¨°ptima en tots els sentits. Ni aix¨° va tenir gaire ¨¨xit al seu temps, i al final Peius no va trobar confort ni tan sols a la ciutat de Par¨ªs: ¡°Jo a Par¨ªs? Qu¨¨ hi he d¡¯anar-hi, / ni d¡¯escriure un llibre sol! / Si sols soc un visionari, / un xiflat, un temerari, / fill d¡¯un trist apotecari / del carrer de Petritxol.¡± (Coses d¡¯en Peius. Obra p¨°stuma.)

Els exc¨¨ntrics i els ¨¦ssers singulars van tenir el seu temps a Catalunya, i al capdavall aquest humor estripat va anar a menys i es va dissoldre ¡ªDal¨ª en va ser hereu; Capri encara va fer i enregistrar mon¨°legs. I, despr¨¦s de les ¨²ltimes rareses dels modernistes, el Noucents va tornar a solc, aproximadament, el nostre geni peculiar. Seny i rauxa, alternats cada tant a casa nostra.