La Sibil¡¤la de Girona

Abans que l¡¯hivern passi de llarg, voldria recordar una postal sonora que va tenir lloc a Girona a finals de l¡¯any passat, avui sembla que fa un segle. Per¨° tot torna i, com que ho s¨¦, m¡¯avan?o al Nadal vinent m¨¦s que ning¨²: el desembre del 2024, la catedral de Girona obrir¨¤ altre cop les portes per anunciar la fi del m¨®n. I ho far¨¤ des de la boca d¡¯una joven¨ªssima sibil¡¤la, aix¨° si la seva amena?a/lament/reflexi¨® no s¡¯ha complert, que mai se sap (per all¨° de la font, el c¨¤ntir i les coses que al final es trenquen de tant anar-hi).

Per¨° si el m¨®n continua girant, podrem reviure aquesta postal sonora. Quan en sortim, mig acollonits (resum de la lletra: llum, foc, destrucci¨®) mig satisfets (el m¨®n no s¡¯acaba per m¨¦s judes que siguem), ens haurem recollit en comunitat (contradictio ad adjectio) i haurem gaudit d¡¯uns sons i una atmosfera ¨²nics. Potser perqu¨¨ les vibracions del cant dins la nau han fet tremolar aquest pit d¡¯hum¨¤ que necessita saber-se instrument de l¡¯esperan?a. O caixa de resson¨¤ncia de l¡¯esperan?a. Una llum verbal que veiem encarnada en la veu blanca d¡¯un nen que estremeix el p¨²blic per aquest contrast d¡¯una cosa tan grossa dita per un cos tan petit.

I s¨ª, l¡¯orgull giron¨ª pot botir-se m¨¦s: que tremoli Palma, perqu¨¨ a Girona tamb¨¦ hi ha una Sibil¡¤la particular, descongelada de l¡¯hivern de la hist¨°ria segons la lletra i la m¨²sica consignades a l¡¯Ordinarium sacramentorum secundum laudabilem ritum diocesis Gerundensis impr¨¨s el 1550. Ens l¡¯han duta els cantaires de la coral GiroNins, el planter de la Capella Polif¨°nica de Girona, dirigits per Mart¨ª Ferrer, l¡¯home del trajo que veureu d¡¯esquena fent anar la batuta.

Anar a la catedral, pujar les escales o estalviar-s¡¯ho entrant per la pla?a dels ap¨°stols a la nau immensa plena de gent ¨¦s, encara que no ho sembli, una expe?ri¨¨ncia de recolliment enfront de la vor¨¤gine de Nadal. Tamb¨¦ ¨¦s bonic pensar que s¡¯est¨¤ contraatacant al Nadal fren¨¨tic amb la pausa d¡¯aquesta proposta rescatada del passat. El Cant de la Sibil¡¤la havia estat un dels moments m¨¦s esperats de la nit de Nadal arreu de la Mediterr¨¤nia. Va passar que, amb el concili de Trento, el van hivernar, diguem-ne. I nom¨¦s en alguns temples de Mallorca i de l¡¯Alguer va continuar despert fins avui, que s¡¯ha tornat a sentir en diferents indrets dels Pa?sos Catalans. Tot plegat es deu a l¡¯esfor? del m¨®n coral per rescabalar aquest cant, per saber-lo tornar a la ciutadania. Va ajudar molt que el de Mallorca es declar¨¦s patrimoni cultural immaterial de la humanitat l¡¯any 2010. I ajuda tamb¨¦ la bona acollida que ha tingut.

Aviat far¨¤ quatre anys que es va recuperar la versi¨® gironina del cant. Quatre anys que els gironins tenim una bella postal sonora a la catedral o, com b¨¦ deia ?J. M. Fonalleras, una ¡°reverberaci¨® de segles, l¡¯angoixa intensa i mon¨°tona que no ¨¦s as¨¨ptica, tediosa o est¨¨ril, sin¨® que s¡¯imposa m¨¦s com una pregona reflexi¨® que no pas com un lament¡±.