La zona d¡¯inter¨¨s

Al centre d¡¯O?wi?cim, una ciutat provinciana cinquanta quil¨°metres a l¡¯oest de Crac¨°via, hi t¨¦ la botiga un venedor de kebabs. Quan vaig anar-hi el juny del 2018 em va semblar que aquest fet confirmava una veritat atro? i inefable; tan inefable que quan em vaig asseure amb la llibreta, tot esperant la inspiraci¨®, no va acudir cap paraula. La calor era opressiva i els turistes circulaven en una riuada incessant i desganada. Formar-ne part em feia sentir bruta i p¨¨rfida. La fixaci¨® pel kebab debia ser un intent de dignificar la visita amb algun tipus de revelaci¨®.

Als afores d¡¯O?wi?cim es conserva en excel¡¤lent condici¨® el camp d¡¯extermini nazi conegut pel nom germ¨¤nic de la ciutat, Auschwitz. Un historiador alemany ens va advertir que a dins hi trobar¨ªem vigilants amb segway, adolescents fent-se selfies i m¨¤quines expenedores de refrescos. Hav¨ªem de ser benvolents i generosos amb les baixeses de la gent, i acceptar que formaven part del negoci de mantenir viva la mem¨°ria del camp. La mem¨°ria, de fet, era tan viva que havia passat a formar part del mobiliari mental. Visitar Auschwitz era com visitar Nova York: tot hi resultava proper i familiar, tant part del nostre imaginari com el pont de Brooklyn. Nom¨¦s l¡¯entrada ja requeria un acte de voluntat tit¨¤nic per no treure el m¨°bil i fotografiar l¡¯arbeit macht frei.

?s possible que rond¨¦s per all¨¤ el cineasta brit¨¤nic Jonathan Glazer tot documentant-se per a La zona d¡¯inter¨¨s, pel¡¤l¨ªcula que filmaria anys despr¨¦s a la rodalia del camp i que aconsegueix subvertir aquesta familiaritat. La pel¡¤l¨ªcula segueix amb intenci¨® naturalista el pl¨¤cid dia a dia de la familia H?ss, que vivia en una casa amb jard¨ª adjacent a les barraques i els forns crematoris. El comandant Rudolf, la mestressa de casa Hedwig i els cinc fills aris reguen les plantes, prenen t¨¨ i fan xap-xap a la piscina mentre a l¡¯altra banda del mur funciona a tot drap la maquin¨¤ria d¡¯extermini, que no veiem per¨° sentim de fons en tot moment.

La discord¨¤ncia entre el que veiem i el que sabem que passa a l¡¯altra banda genera una tensi¨® gaireb¨¦ insuportable. Glazer, descendent de supervivents, sent una fascinaci¨® natural per la psicologia dels perpetradors, i retrata com un documentalista les seves viscissituds quotidianes. La mirada desapassionada del director pot resultar indigesta: Richard Brody, de la revista New Yorker, l¡¯ha titllat de ¡°forma extrema d¡¯Holokitsch¡±, i Manorhla Dargis, del New York Times, d¡¯¡±exerici de cinema-art buit i pretenci¨®s¡±.

A mi, la pel¡¤l¨ªcula de Glazer ¨¦s l¡¯¨²nica sobre el tema que m¡¯ha apropat a la dissociaci¨® pertorbadora que va ser la visita al camp. L¡¯Evelina, la polonesa d¡¯O?wi?cim que ens va fer de guia, l¡¯experimentava cada dia. Feia el tour dues vegades, al mat¨ª i a la tarda. Aquell mateix dia havia bregat amb uns estudiants d¡¯institut que fumaven i es feien fotos davant la paret de ma¨® on milers de presoners van morir afusellats. Els va intentar renyar, per¨° van respondre que no era culpa seva si ells seguien vius.