Mir¨®-Picasso: m¡¯agrada o no m¡¯agrada?

Diumenge passat va acabar Mir¨®-Picasso, l¡¯exposici¨® doble que tenia lloc a la Fundaci¨® Mir¨® i al Museu Picasso paral¡¤lelament. Hi vaig l¡¯¨²ltim dia a ¨²ltima hora. Tinc molta feina i poc temps, per¨° la vergonya de ser alg¨² que es dedica a la cultura en aquesta ciutat i no poder-ne parlar pot m¨¦s que jo. Despr¨¦s de veure-la et sentir¨¤s millor, penso, s¨¦ que preferiries mirar TikTok, per¨° aix¨° ¨¦s com menjar verdura, al principi fa pal per¨° despr¨¦s t¡¯agrada.

Mentre faig cua per comprar l¡¯entrada una nena explica a la seva mare que ha estudiat Mir¨® a l¡¯escola. Aquest ¨¦s el problema, penso, que les escoles de Catalunya han viciat tant Mir¨® que no puc desvincular la seva obra dels treballs de pl¨¤stica. Darrere meu un parell de modernes es pregunten si en algun moment es mencionar¨¤ que Picasso era un abusador. ?s veritat, ja no ho recordava!

Abans d¡¯enfrontar-me al primer quadre busco ¡°surrealisme¡± a Google, milers d¡¯entrades en blogs per alumnes de batxillerat em fan sentir rid¨ªcula. No entendr¨¤s res, hauries d¡¯haver vingut estudia?da de casa. Per¨° no perdo l¡¯esperan?a, intento valorar els primers quadres sota els par¨¤metres del moviment surrealista, sense perdre de vista que Picasso ¨¦s una figura controvertida i tenint en compte que Mir¨® era un pijo. Per¨° ja porto mitja exposici¨® i no s¨¦ si el que veig m¡¯agrada o no.

S¨¦ que el binarisme est¨¤ passat de moda, tamb¨¦ en l¡¯art, que el b¨¦ i el mal ja no volen dir res i que tenir una opini¨® radical sobre un fet art¨ªstic ¨¦s d¡¯ignorant. Que la reflexi¨® posterior a una experi¨¨ncia cultural consisteix en una equaci¨® perfecta que sumi opinions racionals, percepcions abstractes, sentiments inesperats i, sobretot, context; i que el resultat correcte sempre ser¨¤ subjectiu. Com si es tract¨¦s de la taula del zero, per molt que multipliquis la teva capacitat perceptiva per mil, per molt que obris els ulls, les orelles i l¡¯¨¤nima, el resultat ser¨¤ zero; buit, relatiu i gen¨¨ric.

Aix¨ª que, en un acte d¡¯emancipaci¨®, em proposo un joc a mi mateixa: veure l¡¯exposici¨® com si mir¨¦s Tik Tok. M¡¯agrada, no m¡¯agrada. Un scroll actiu i irrespectu¨®s per l¡¯obra d¡¯aquests genis, una visita guiada per la meva intu?ci¨®. Autoretrat I de Mir¨®, horrible, fa ganes de vomitar, next. Las meninas de Picasso, m¡¯encanta, bona vacil¡¤lada. Els quadres m¨¦s cubistes de Picasso m¡¯horroritzen, per¨° els gravats de Mir¨® estan guap¨ªssims!!! No llegeixo ni una cartel¡¤la, passo per alt els textos que separen l¡¯exposici¨® en parts i em sento com una nena fent una gamberrada.

Quina mala sort, m¡¯ha tocat formar part de la generaci¨® m¨¦s avorrida, penso, l¡¯equip de les nenes de la sobreinformaci¨®. Expertes a parlar d¡¯all¨° art¨ªstic des de la moral, prudents, relativistes i hipereducades. No perqu¨¨ no tinguem opinions, sin¨® perqu¨¨ ¡°qui som nosaltres per opinar?¡±. I, com els adolescents d¡¯avui, que prefereixen no tenir sexe a tenir una experi¨¨ncia sexual confosa, preferim el ¡°no s¨¦¡± a decidir i exposar-nos en el desacord. Consumim cultura com qui va a l¡¯esgl¨¦sia, qui som nosaltres per dubtar de D¨¦u? Qui soc jo per decidir si m¡¯agrada m¨¦s Picasso o Mir¨®?