Carlos Casas i Filipa Ramos: ¡°La natura ¨¦s estrangera a casa seva¡±

Un frare i un ase discuteixen sobre la suposada superioritat humana en un llibre que Anselm Turmeda va escriure el 1417 en catal¨¤, molt abans que els conceptes d¡¯especisme i canvi clim¨¤tic arribessin al nostre vocabulari. A partir del 20 d¡¯abril, a la Biennal d¡¯Art de Ven¨¨cia, els sons dels animals que Turmeda va descriure a La disputa de l¡¯ase ressonaran entre les parets de l¡¯antiga nau mar¨ªtima que acull Catalonia in Venice i dialogaran amb gravacions obtingudes d¡¯onze parcs naturals i espais protegits de casa nostra. Bestiari ¨¦s una instal¡¤laci¨® immersiva que combina imatge i so per oferir l¡¯adaptaci¨® contempor¨¤nia d¡¯un text antic que t¨¦ m¨¦s vig¨¨ncia que mai. Al darrere hi ha l¡¯artista i cineasta Carlos Casas i la comiss¨¤ria Filipa Ramos, que han estat seleccionats per l¡¯Institut Ramon Llull per representar l¡¯ecosistema art¨ªstic catal¨¤ en l¡¯exposici¨® d¡¯art m¨¦s antiga i prestigiosa del m¨®n.

Pregunta. Com hi arribeu, a La disputa de l¡¯ase?

Resposta Casas (CC). Va ser una sorpresa que va apar¨¨ixer en la recerca d¡¯un projecte anterior. La catapulta va ser un altre llibre, The Case of the Animals versus Man, escrit per la Brethren of Purity, la Germandat de la Puresa. Era una societat secreta de fil¨°sofs i pensadors de l¡¯actual S¨ªria, que van ser generadors de molta saviesa al m¨®n musulm¨¤ i que van acabar influint tamb¨¦ els textos cl¨¤ssics. Anselm Turmeda era mallorqu¨ª, per¨° despr¨¦s de convertir-se a l¡¯islam se¡¯n va anar a viure a Tunis. Si llegeixes La disputa de l¡¯ase, es fa evident que Turmeda, a part d¡¯haver llegit Ramon Llull, tamb¨¦ havia tingut acc¨¦s The Case of the Animals versus Man o algun llibre similar.

Resposta Ramos (FP). El sorprenent de tot aix¨° ¨¦s que, fa molts anys, el Carlos ja m¡¯havia parlat d¡¯aquest llibre, que havia inspirat Anselm Turmeda per escriure La disputa de l¡¯ase. ?s una d¡¯aquestes coses que curiosament tornen, i fa gr¨¤cia pensar que el que es veur¨¤ a Ven¨¨cia, en realitat, t¨¦ l¡¯origen en una conversa de fa temps.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que us va cridar m¨¦s l¡¯atenci¨®, de La disputa de l¡¯ase?

R (CC). Adonar-me que ¨¦s un dels primers llibres que es van escriure en catal¨¤, va ser una revelaci¨®. I llegir-lo encara ho va ser m¨¦s: el text tenia relaci¨® directa amb les meves investigacions art¨ªstiques. Parlo de la posici¨® humana en relaci¨® amb els animals, la predominan?a d¡¯unes esp¨¨cies per damunt de les altres i la possibilitat d¡¯un di¨¤leg entre l¡¯animalitat i la humanitat. Despr¨¦s, evidentment, Turmeda tracta altres temes. Hi ha una cr¨ªtica impl¨ªcita a la religi¨® que ressegueix tota l¡¯obra. Vaig creure que era perfecte, el text. A vegades passen aquestes coses, tot apareix perfectament alineat, i va ser un senyal per triar el projecte endavant.

P. Qu¨¨ ens diu de la cultura i la literatura catalanes, que tinguem textos del 1400 que aborden aquestes problem¨¤tiques?

R (CC). Hi ha idees que ens semblen molt modernes, per¨° no ho s¨®n. Per mi ¨¦s important fer valer que, als temps de Turmeda, ja hi havia alg¨² amb aquesta voluntat de comunicaci¨®, que buscava explorar els punts de contacte amb les altres esp¨¨cies, des del respecte i la modernitat. ?s un llibre que, si el llegeixes avui, en el context actual, no ¨¦s tan diferent de tota la literatura que ha anat sorgint sobre la q¨¹esti¨® interesp¨¨cie i la reivindicaci¨® dels drets dels animals, que tamb¨¦ ¨¦s present en la majoria de centres d¡¯art contemporani actualment.

P. Quin inter¨¨s art¨ªstic tenia, per a vosaltres, el text? Quin fil vau estirar, per convertir La disputa de l¡¯ase en una obra d¡¯art?

R (CC). Tota la q¨¹esti¨® relativa al so, que ¨¦s un dels pilars fonamentals del meu treball art¨ªstic. El protagonista de La disputa de l¡¯ase es desperta en un locus amoenus, un bosc frond¨®s i id¨ªl¡¤lic, i, de cop i volta, t¨¦ la capacitat d¡¯entendre els animals. Desapareix el llenguatge i, per tant, no hi ha frontera, ent¨¦n el so que emeten els animals com un flux que brolla, sense intromissions. El punt clau del text, per mi, ¨¦s el plantejament del so com aquesta lingua franca entre nosaltres i les altres esp¨¨cies. Aquest ¨¦s el lligam que em connecta amb aquest text que es va escriure el 1417: el fet que el so ¨¦s la llengua per comunicar-nos amb la resta del m¨®n. No nom¨¦s amb els animals, sin¨® amb l¡¯entorn, amb la terra, amb diferents elements naturals. En la meva pr¨¤ctica, el so m¡¯ha donat aquesta possibilitat.

P. Com es comunica amb nosaltres, la natura, a trav¨¦s del so?

R (CC). Una de les grans fascinacions que he tingut sempre ¨¦s l¡¯ecologia sonora. ?s la capacitat de desenvolupar tecnologies de captaci¨® de so per estudiar la relaci¨® de l¡¯¨¦sser hum¨¤ amb la natura. Sigui amb micr¨°fons normals, micr¨°fons de captaci¨® d¡¯ones de r¨¤dio o hidr¨°fons, que ens permeten gravar sons sota aigua i accedir a un altre nivell del coneixement, a noves informacions sobre la natura.

La clau de ¡®La disputa de l¡¯ase¡¯ ¨¦s el plantejament del so com la ¡®lingua franca¡¯ entre nosaltres i les altres esp¨¨cies

P. Me¡¯n pot posar un exemple?

R (CC). Quan vam comen?ar a treballar amb hidr¨°fons, fa m¨¦s de trenta anys, eren uns artefactes gaireb¨¦ militars que es col¡¤locaven sota l¡¯aigua per diversos motius. Per¨° ens van permetre captar els sons de les balenes. Aix¨° va canviar la manera com percebem i ens relacionem amb aquests animals, fins al punt de fer possible que aquesta esp¨¨cie pugui ser protegida. Les balenes es van fer sentir i all¨° va ser un moment de comunicaci¨® entre la seva esp¨¨cie i la nostra. Llegir aquests moments de la hist¨°ria ¨¦s important per al meu treball art¨ªstic. M¡¯interessa fer servir el so com a punt de contacte entre l¡¯espectador i la natura, perqu¨¨ interactu?n des d¡¯un altre angle, a trav¨¦s de les sensacions que ens provoquen les freq¨¹¨¨ncies sonores.

P. Qu¨¨ pot arribar a suscitar, el so, al nostre cos?

R (CC). Una de les experi¨¨ncies m¨¦s incre?bles que he tingut treballant amb elefants ¨¦s comprendre realment com entenen i fan servir el so d¡¯una manera diferent. ?s com si et llancessin directament unes freq¨¹¨¨ncies molt baixes que et provoquen una reacci¨® concreta en el cos. ?s una cosa que estem acostumats a sentir amb la m¨²sica, per¨° no li donem import¨¤ncia. La m¨²sica produeix unes vibracions que ens creen una sensaci¨®, i els elefants fan exactament el mateix amb un cert tipus de freq¨¹¨¨ncies. Creen aquesta esp¨¨cie de circularitat, de connexi¨®, entre nosaltres i ells. Aquest ¨¦s possiblement un dels exemples m¨¦s clars del valor del so en l¡¯actualitat.

P. Com connecta, tota aquesta investigaci¨®, amb Bestiari, la pe?a que representar¨¤ Catalunya a Ven¨¨cia?

R (CC). El projecte per a la Biennal, en realitat, t¨¦ tres nivells que ¨¦s important que s¡¯entenguin. El primer ¨¦s una adaptaci¨® de La disputa de l¡¯ase, totalment contempor¨¤nia i abstracta, fent servir el so. El segon vol captar l¡¯estat dels parcs naturals de Catalunya, tamb¨¦ a trav¨¦s del so. Amb un sistema d¡¯especialitzaci¨®, uns micr¨°fons que s¨®n l¡¯¨²ltima tecnologia per gravar ambients, hem documentat la qualitat sonora dels nostres parcs.

P. Com ha estat el treball que hi ha al darrere de les gravacions?

R (CC). Hem col¡¤laborat directament amb totes les institucions que treballen per preservar la natura. Des dels que s¨®n a dalt de la pir¨¤mide fins als treballadors dels parcs naturals, hem vist la quantitat de dedicaci¨®, amor, passi¨® que hi ha all¨¤. El di¨¤leg amb ells ha sigut interessant, els hem demanat qu¨¨ pensen, quins indrets calia documentar tant s¨ª com no¡­ Hem topat amb esp¨¨cies que no es veien des de fa molt de temps. Hem capturat sons que s¨®n gaireb¨¦ mitol¨°gics, com la tramuntana del cap de Creus, i d¡¯altres que tenen a veure amb els canvis ambientals, com alguns ocells migratoris que han modificat les seves rutes, o les cotorres invasores que ara viuen a Sant Gervasi. Les gravacions s¨®n documents de valor, que ens expliquen com s¨®n els nostres indrets m¨¦s rics sonorament. Els hem de fer valer perqu¨¨ no es perdin. El projecte ¨¦s tamb¨¦ una tasca de salvaguarda per protegir-los.

P. Per salvar els sons de Catalunya?

R (CC). S¨ª, per a mi era important la dimensi¨® de patrimoni del projecte, que fos un sistema de documentaci¨®. Que duri tota la hist¨°ria, que quedi en mans de Catalunya i que sigui un punt on tornar perqu¨¨ deixi const¨¤ncia de l¡¯estat dels parcs naturals el 2023 i 2024. Que les noves generacions entenguin el que s¡¯ha fet malament o potser el que s¡¯est¨¤ fent b¨¦.

P. I el tercer nivell del Bestiari, quin ¨¦s?

R (CC). Aquest prov¨¦ de la meva passi¨® pel so. Volia presentar el so com un element capa? d¡¯alterar el sistema fisiol¨°gic hum¨¤. Amb les ¨²ltimes tecnologies de reproducci¨® de so, he volgut comparar la manera d¡¯entendre el m¨®n dels animals amb la de les persones. A la instal¡¤laci¨® hi trobar¨¤s set altaveus que representen set esp¨¨cies diferents. Algunes s¨®n aut¨°ctones de Catalunya, per¨° d¡¯altres formen part de l¡¯imaginari d¡¯un bestiari medieval o provenen del text de Turmeda. D¡¯altres m¡¯interessen especialment perqu¨¨ fan servir un sistema de difusi¨® de freq¨¹¨¨ncies per comunicar-se. La meva idea ¨¦s que l¡¯espectador, quan entri en aquest espai, sigui com el protagonista de La disputa de l¡¯ase, que ¨¦s jutjat per aquestes diferents esp¨¨cies d¡¯animals i hi estableix un di¨¤leg.

P. Tamb¨¦ hi apareix la veu de la Marina Herlop.

R (FR). Des d¡¯un principi vam imaginar que, despr¨¦s de tota aquesta experi¨¨ncia de l¡¯espectador amb els entorns i amb els animals, seria interessant tornar a la veu humana, per posar de manifest que la veu tamb¨¦ forma part d¡¯aquesta capacitat de connexi¨®. Vam pensar que la Marina hi encaixava perfectament, per la seva recerca, per les seves maneres de compondre i tamb¨¦ per la seva meravellosa veu. Li vam demanar que fes aquests moments d¡¯experimentaci¨® amb aquesta llengua quasi primordial, que imagin¨¦s una veu que podria dialogar amb totes les esp¨¨cies del Bestiari i hi intent¨¦s establir aquests contactes.

P. Com heu obtingut els sons dels animals que no s¨®n aut¨°ctons de Catalunya, com per exemple el de l¡¯elefant?

R (CC). Aix¨° ha estat gr¨¤cies a Chris Watson, el gravador de sons naturals m¨¦s important del m¨®n. T¨¦ un dels arxius sonors m¨¦s complets que existeixen, i ens va facilitar algunes gravacions per crear aquesta composici¨® amb altres animals que no s¨®n propis del territori catal¨¤, per¨° que aporten aquesta possibilitat d¡¯experimentar amb les freq¨¹¨¨ncies i les nostres reaccions fisiol¨°giques.

P. Quins s¨®n els set animals amb els quals interactuar¨¤ l¡¯espectador?

R (CC). Hi ha una serp, un dof¨ª mediterrani, un ase que vam gravar en un santuari de rucs catalans a la Catalunya central, les abelles, que s¨®n abelles gravades a Eivissa, ratpenats, elefants i la cotorra, una esp¨¨cie que ¨¦s invasora i que vam gravar a la zona alta de Barcelona.

R (FR). Els responsables dels parcs naturals estaven molt sorpresos que volgu¨¦ssim incloure cotorres dins el projecte, per¨° t¨¦ una explicaci¨®. El tema de la Biennal d¡¯enguany l¡¯ha plantejat el curador Adriano Pedrosa, amb el t¨ªtol Foreigners Everywhere, ¨¦s a dir, estrangers a tot arreu. Vol¨ªem q¨¹estionar la dimensi¨® de l¡¯estranger incloent-hi tot el que no ¨¦s hum¨¤, per no parlar-ne des d¡¯una dimensi¨® antropoc¨¨ntrica. En realitat, el m¨®n natural i la biodiversitat han estat sistem¨¤ticament marginalitzats, fins al punt que la natura es troba en situaci¨® de ser estrangera a casa seva. Tamb¨¦ vol¨ªem q¨¹estionar terminologies que potser en la comunitat cient¨ªfica estan molt naturalitzades, com ara la d¡¯esp¨¨cie invasora. Si ho penses, pol¨ªticament i discursiva, t¨¦ unes connotacions molt complexes. Qui ¨¦s l¡¯invasor? Qui ¨¦s l¡¯estranger? Fins i tot en la publicaci¨® que acompanya el projecte de Ven¨¨cia hi tenim un text preci¨®s de la Yayo Herrero, que escriu des del punt de vista de la cotorra per imaginar una coexist¨¨ncia diferent, un futur en qu¨¨ convivim millor.

R (CC). La instal¡¤laci¨® permet experimentar tot el rang de freq¨¹¨¨ncies auditives que pot oferir el regne animal, dels elefants als ratpenats, o, el que ve a ser el mateix, des de l¡¯ultras¨° fins a l¡¯infras¨°, que s¨®n nivells auditius imperceptibles per l¡¯o?da humana per¨° que se senten amb el cos, perqu¨¨ el cos accepta aquestes vibracions fisiol¨°gicament.

P. Parlem de la publicaci¨® que acompanya el projecte. Com la vau concebre?

R (FR). Hem demanat als diferents col¡¤laboradors que escriguin un text personal amb relaci¨® a cada animal que apareix a la instal¡¤laci¨®. Hi han participat persones de l¡¯escena liter¨¤ria i art¨ªstica de Barcelona, com Eva Baltasar, que parla de l¡¯elefant, Pilar Codony, que parla de l¡¯ase, o Chus Mart¨ªnez, dels dofins, o l¡¯Helena Vilalta, que escriu sobre els ratpenats. Tamb¨¦ hi han escrit persones que formen part de l¡¯avantguarda del pensament ecol¨°gic i de l¡¯art, com Emanuele Coccia, sobre les abelles, o Lucia Pietroiusti, a qui li ha tocat parlar de les serps. El resultat ¨¦s una publicaci¨® que explora les diferents afinitats que es poden tenir amb un animal. Els textos ofereixen una lectura des de la mem¨°ria, per¨° hem volgut representar el futur, i ho hem fet amb dibuixos de cada animal fets per infants. S¨®n preciosos, gaireb¨¦ abstractes.

P. S¡¯ha fet servir la paraula immersiu, que est¨¤ a l¡¯ordre del dia, per referir-se al projecte de la Biennal. En quin sentit ser¨¤ una experi¨¨ncia immersiva visitar-lo?

R (FR). Vol¨ªem relacionar el projecte amb tota la tradici¨® d¡¯ambients, que ¨¦s un concepte clau en hist¨°ria de l¡¯art, i que difereix una mica de la idea d¡¯instal¡¤laci¨® art¨ªstica. ?s un projecte immersiu en el sentit que t¨¦ una dimensi¨® espacial i temporal pr¨°pia, que per nosaltres s¡¯activa a partir de la idea de somni. Si entres en l¡¯espai de Catalunya a Ven¨¨cia, veur¨¤s que t¨¦ una arquitectura ¨²nica, sense parets que el divideixin. Nosaltres no hi hem posat cap paret, n¡¯hem potenciat l¡¯obscuritat, i hi hem afegit altaveus diversos amb una dimensi¨® gaireb¨¦ escult¨°rica, s¨®n com si fossin t¨°tems. Els altaveus et guien i et porten d¡¯un lloc a l¡¯altre, entre sons que gaireb¨¦ mai has sentit i que, com deia el Carlos, potser sentir¨¤s a trav¨¦s de la panxa o altres parts del cos.

R (CC): La q¨¹esti¨® immersiva, que potser ¨¦s una paraula de la qual s¡¯abusa ara mateix, nosaltres l¡¯entenem d¡¯una manera molt directa, quasi literalment. Vol¨ªem simular un moment hipnag¨°gic, el punt just entre el somni i la vig¨ªlia, que tamb¨¦ ens apareix al text de Turmeda. En aquest imp¨¤s entre el somni i la realitat, potser tenim acc¨¦s a una veritat que nom¨¦s es troba en aquest punt.

P. Creieu que estem m¨¦s entrenats a mirar que a escoltar?

R (FR). S¨ª, ¨¦s cultural. A m¨¦s, sense dubte, som criatures visuals. Culturalment, la visi¨® ¨¦s un sentit dominant, i a les ciutats ens hem acostumat a no escoltar tant, a suspendre l¡¯audici¨® perqu¨¨ hi ha molt¨ªssima contaminaci¨® ac¨²stica. Vivim en tensi¨® i anem amb els ulls molt oberts, perqu¨¨ no se¡¯ns passi res. Per¨° em costa entendre que el meu gos tingui un mapa de la ciutat on vivim que no sigui visual, com el meu, sin¨® olfactiu. Amb Bestiari tamb¨¦ volem convidar les persones a imaginar qu¨¨ significar tenir un altre cos i relacionar-se amb el m¨®n des d¡¯altres angles.

P. Cap on va el so de Catalunya? Quins sons emetrem, d¡¯aqu¨ª a uns anys? Haurem deixat de sentir coses que ara tenim normalitzades?

R (CC). Amb aquesta experi¨¨ncia hem viscut coses molt impactants de primera m¨¤, com ara la sequera, que est¨¤ produint un canvi en la manera de relacionar-nos entre esp¨¨cies, i aix¨° afectar¨¤ directament el so dels nostres boscos i parcs. Ser¨¤ un punt d¡¯inflexi¨®. Les gravacions que hem fet servir per a Bestiari, encara que potser s¨®n la dimensi¨® m¨¦s amagada del projecte, poden acabar sent la darrera prova que tindrem de la riquesa que han acollit alguns dels parcs naturals de casa nostra. Espero que les futures generacions facin ¨²s d¡¯aquest material, que sigui un punt de refer¨¨ncia per entendre qu¨¨ vam ser o el que podr¨ªem ser.