Susana Solano: acomodar el misteri d¡¯una escultora

Vint-i-cinc anys despr¨¦s de l¡¯exposici¨® que li dedicava el MACBA el 1999, els Espais Volart de la Fundaci¨® Vila Casas acullen la segona retrospectiva de l¡¯obra de Susana Solano (Barcelona, 1946). An¨°nims, que es pot visitar fins a mitjan juliol, aplega quaranta anys d¡¯exploracions i consecucions mat¨¨riques. Es tracta d¡¯una selecci¨® fonamentalment escult¨°rica, amanida amb algunes fotografies i pinzellades d¡¯una de les artistes catalanes contempor¨¤nies amb m¨¦s volada internacional, l¡¯obra de la qual alberguen, avui, alguns dels museus m¨¦s importants del m¨®n.

Ferro, plom, acer, alumini (v¨ªmet i fusta, en menor mesura). L¡¯escala de grisos predomina en aquestes escultures, algunes de mida quasi monumental. Si algunes peces plasmen elements de cultures i tradicions altres que van captivar Solano durant els seus viatges, un bon nombre evoquen elements paisatg¨ªstics o construccions arquitect¨°niques. En termes generals, ¨¦s la geografia de la mem¨°ria personal, que fecunda i modela els materials, en alguns casos de manera m¨¦s figurativa, en la majoria, m¨¦s abstracta, per¨° habitualment amb formes s¨°bries. Malgrat haver begut del minimalisme, Solano es desent¨¦n dels ideals de puresa d¡¯aquest moviment, suggereix Enrique Juncosa, comissari de la mostra. L¡¯expressivitat, el potencial simb¨°lic i les reverberacions l¨ªriques que traspuen de la mat¨¨ria impregnen aquesta obra.

A trav¨¦s del motiu freq¨¹ent de la cavitat i les obertures, moltes d¡¯aquestes escultures semblen voler fer un lloc a l¡¯abs¨¨ncia, agermanar-se amb el buit. Les estructures tancades, al seu torn, celen espais, emmurallen el silenci, atien una dial¨¨ctica entre el perceptible i l¡¯inescrutable. Hi trobem g¨¤bies obertes de grans dimensions (Senza uccelli, 1987); o el que sembla la persiana met¨¤l¡¤lica d¡¯una botiga, emmarcada i estirada a terra (Donizetti, 1989), que dir¨ªeu que conquereix i inaugura un espai diferent (l¡¯escultura ha baixat del pedestal que projectava les seves gr¨¤cies al cel per aprofundir, en horitzontal, el misteri del subs¨°l?); el t¨ªtol de l¡¯obra Maca-ell / Maco-ella ¨¦s tan herm¨¨tic com aquesta gran caixa tancada que no deixa permear-hi l¡¯esguard.

Les escultures de Solano s¡¯acoblen a l¡¯espai que les acull: es repengen a les parets i s¡¯adormen a terra, s¡¯hi aboquen, se n¡¯aixequen. Malgrat el misteri que solen encloure, podem sotjar-les de prop (de vegades fins demanen que ens ajupim). No ¨¦s, doncs, un secret cr¨ªptic, el d¡¯aquestes obres, sin¨® un enigma afable, que sembla voler ser desentrellat. En aquest sentit, fa l¡¯efecte que algunes de les fotografies exposades humanitzen el misteri de la creaci¨®: a Mem¨°ria (1992-1993) una s¨¨rie de retrats de caps d¡¯est¨¤tues de marbre de la Piazza di Spagna, de gran rigor i insondable expressi¨®, es contraposen amb retrats airosos de la mare de l¡¯artista. Negro sobre blanco (1994) ¨¦s un estudi formal de composici¨® que, en comptes d¡¯un subjecte hier¨¤tic, pren per model el cap d¡¯un gos de mirada ben¨¨vola. La fotografia Salim¡¯s Paper (2000), en dos plans diferenciats, es fa escultura i baixa literalment a terra.

An¨°nims bateja una s¨¨rie de petites escultures de creaci¨® recent (2021-2022). Es tracta de blocs de fusta d¡¯aparen?a variada, alguns d¡¯ells amb petits afegits met¨¤l¡¤lics, que recorden maquetes o jocs infantils. Mostren escales que no duen enlloc, portes impenetrables i finestres tapiades, passamans d¡¯escales de piscina que es precipiten a l¡¯abisme. Semblen un manifest tan enjogassat com transcendent de les potencialitats de l¡¯escultura per comunicar amb espais metaf¨ªsics. Una d¡¯aquestes escultures ¨¦s un bloc de fusta amb un esvoranc al mig que cont¨¦ un feix de branquillons disposats a la manera d¡¯un foc encara per encendre. Dir¨ªeu que convoca tot el misteri de l¡¯obra de Solano, un misteri c¨¤lid, que, posant la mat¨¨ria al nostre abast, demana ser il¡¤luminat.