Qu¨¨ ¨¦s la diversi¨® als museus de la Barcelona tur¨ªstica?

¡°Free wifi inside¡±. La primera vegada que sento aquesta frase no hi paro atenci¨®. La diu una hostessa somrient vestida amb una granota com de ficci¨® carcer¨¤ria, per¨° aquest ¨¦s negra i no taronja. N¡¯ha de tenir vint i pocs. ?s amable amb la petita cua de qu¨¨ formo part, per¨° remarca cada paraula amb intenci¨® i amb pauses, com si es comuniqu¨¦s amb un nad¨® una mica sord. Soc l¡¯¨²nica que entrar¨¤ sola al White Rabbit, l¡¯off museum que va obrir al maig a l¡¯antic Boulevard Rosa del passeig de Gr¨¤cia. El meu torn est¨¤ entre una dona i el seu fill d¡¯uns deu anys que no es comuniquen entre si per¨° que es dirigeixen en angl¨¨s a l¡¯organitzaci¨®, i un grupet de quatre turistes asi¨¤tics que s¨ª que escolten atents i porten el mateix model de sabatilles cares, unes que abans nom¨¦s feien servir els runners professionals, per¨° com que ara aquesta marca s¡¯ha associat amb Loewe i Zendaya ¨¦s la seva imatge, ¨¦s l¡¯¨²ltima plaga entre els viatgers que ens visiten. ?s festiu local, no hi ha soroll de tr¨¤nsit i la resta de Barcelona sembla adormida. L¡¯eix del luxe barcelon¨ª no ho est¨¤, d¡¯adormit. Per aqu¨ª deambulen centenars de turistes que, despr¨¦s de visitar la Pedrera o la Casa Batll¨®, no saben cap on mirar, amb la majoria de comer?os tancats. Una bona opci¨® ¨¦s endinsar-se en aquest portal groc amb neons parpellejants que porten al retrat d¡¯un pet¨® entre Cristiano Ronaldo vestit del Reial Madrid i Messi amb l¡¯uniforme del Bar?a mentre l¡¯un subjecta una rosa i l¡¯altre, un llibre. ?s Pet¨®, una pintura de l¡¯artista TVBoy que reprodueix la pintada que va apar¨¨ixer el Sant Jordi del 2017 en una fa?ana d¡¯aquesta mateixa avinguda i que van esborrar al cap de pocs dies. Tamb¨¦ ¨¦s la primera obra en aquest local, el manifest del qual defensa que ¨¦s el primer dels 40 museus de Barcelona en qu¨¨ ¡°no complim amb la definici¨® tradicional de la paraula, ni amb les seves l¨°giques i rituals¡±.

En traspassar aquest espai, si alguna cosa queda clara ¨¦s que la diversi¨® ¨¦s una m¨¤xima sagramental. ¡°No demanem als nostres visitants que facin silenci. O que no toquin res. No som un repositori de grans noms morts fa anys. No us direm com fer les fotos. Nom¨¦s et demanarem una cosa: que et diverteixis¡±, diu el conill blanc d¡¯Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles (d¡¯aqu¨ª el nom en angl¨¨s) en la declaraci¨® d¡¯intencions. Imitant el llenguatge persuasiu i col¡¤loquial digital, l¡¯animal interpel¡¤la el visitant amb el mateix to de la publicitat segmentada d¡¯Instagram: ¡°Diverteix-te coneixent un altre costat de la cultura catalana. Diverteix-te ficant el cap en un capgr¨°s, tocant un caganer gegant, ballant com si estiguessis a Razzmatazz. Perqu¨¨ no tot l¡¯art ha de ser contemplatiu. Per aix¨°, diverteix-te en un museu. Diverteix-te on no toca¡±. Llegeixo aix¨° i penso que ¨¦s dif¨ªcil sentir alguna cosa quan et coaccionen, per¨° ho intento mentre em despla?o per deu sales que em prometen, a trav¨¦s del so d¡¯uns cascos, ensenyar-me ¡°la Barcelona que els turistes no veuen¡±.

En poc menys d¡¯una hora de ruta visitar¨¦ Xivarri ¡ªuna instal¡¤laci¨® hipercolorista i al¡¤lucin¨°gena que pret¨¦n imitar els carrers guarnits de les festes de barri¡ª; recorrer¨¦ un passad¨ªs de capgrossos amb dilatacions i tatuatges facials que semblar¨¤ m¨¦s un retrat exagerat de gentrificadors irritants que no un simp¨¤tic acostament a les subcultures urbanes; contemplar¨¦ un caganer gegant, de diversos metres, o em convidaran a ballar m¨¤quina en una instal¡¤laci¨® narcisista en qu¨¨ em veur¨¦ multiplicada en pantalles, ant¨ªtesi de l¡¯experi¨¨ncia comunal de la cultura de club si l¡¯experimentes, com ¨¦s el meu cas, tota sola. La indispensable activitat 100% immersiva arribar¨¤ amb Esclat, una sala de miralls i projeccions on la IA conceptualitza els vitralls, el trencad¨ªs i les fonts de Montju?c; un recorregut amb ulleres de realitat virtual em relatar¨¤ la llegenda de sant Jordi amb un drac que sembla sortit de Joc de trons, i traspassar¨¦ la sala d¡¯art interactiu que diu emular el foc de les fogueres de Sant Joan per¨° que recorda sospitosament els instagramejables Infinity Mirrors de Yayoi Kusama, que tant s¡¯han replicat als nous museus de les capitals turistificades. Tot intenta ser tan divertit, tan diferent i tan existencial que als lavabos et conviden a ballar Stayin Alive amb llums de ne¨® quan prems un bot¨® d¡¯alarma, i la sortida no indica l¡¯Exit habitual. A pocs metres d¡¯un comptador gegant que registra els seguidors d¡¯Instagram en temps real (2.722), el White Rabbit t¡¯acomiada amb un Exist gegant penjat en lletres vermelles i maj¨²scules, no fos cas que durant aquest recorregut per 20 euros t¡¯haguessis oblidat de viure.

Des de l¡¯explosi¨® tur¨ªstica en la postpand¨¨mia, Barcelona ha vist cr¨¦ixer la seva oferta d¡¯oci experiencial

Gestionat per Amuseum, l¡¯empresa que l¡¯hereu dels propietaris de l¡¯antic Bulevard Rosa, Enrique Vives, ha creat per dinamitzar aquest espai, aquest local es publicita com a ¡°museu de l¡¯experi¨¨ncia¡±. No ¨¦s el primer d¡¯aquesta mena a Barcelona, per¨° s¨ª un dels que m¨¦s m¨¤rqueting de guerrilla est¨¤ invertint en les marquesines repartides pel centre de la ciutat per vendre¡¯s com una mena de rebel¡¤li¨® cool al consum cultural tradicional. Un dels seus anuncis est¨¤ penjat davant del Paradox Museum, una franqu¨ªcia internacional que ha obert a pla?a Urquinaona ¡ªn¡¯hi ha 30 m¨¦s repartides pel globus, el seu CEO ¨¦s d¡¯origen grec¡ª, i les hostesses tamb¨¦ vesteixen amb granotes de treball, nom¨¦s que aquests tenen estampat escaquer. Ser¨¤ aqu¨ª, rebuda per un altre comptador en temps real dels seguidors d¡¯Instagram (15.488 en aquell moment), on el ¡°free wifi inside¡± que una empleada em recorda cobrar¨¤ la import¨¤ncia que t¨¦. Sense internet no hi ha museu que valgui. Sense connexi¨® no es compartiran les fotos que has de fer a dins. Sense m¨°bil no val la pena entrar al Paradox, que tamb¨¦ costa 20 euros, on el meu recorregut ser¨¤ m¨¦s curt i r¨¤pid perqu¨¨ la majoria d¡¯atraccions s¨®n il¡¤lusions ¨°ptiques que exigeixen fotografiar-se, com a m¨ªnim, en parella (una persona s¡¯ha de col¡¤locar en un punt i l¡¯altra ha de fer la foto des d¡¯una posici¨® marcada per v¨ªdeos explicatius).

Mentre recorri aquest local entre una fam¨ªlia d¡¯italians concentrad¨ªssima en cada tasca, una parella d¡¯alemanys silenciosos que nom¨¦s es fan fotos i un grup d¡¯amigues angleses que es fotografien excitades en una sala de miralls com les de fira de tota la vida, recordo, just en quedar-me sense bateria al m¨°bil, all¨° que Bo Burnham explicava a la seva especial Inside per a Netflix (2021): ¡°El m¨®n exterior, el m¨®n no digital, ¨¦s simplement un espai teatral en qu¨¨ un escenifica i grava contingut per a l¡¯espai digital, molt m¨¦s real, molt m¨¦s vital. Un nom¨¦s s¡¯ha de relacionar amb el m¨®n exterior com ho faria amb una mina de carb¨®. Vesteix-te, reuneix el que sigui necessari i torna a la superf¨ªcie¡±. Surto del Paradox abans del previst, accelerant el pas en les il¡¤lusions finals i sense parar-me a experimentar-les. Em sento in¨²til i m¨¦s sola que mai: sense acompanyant i sense m¨°bil, no tinc carb¨® per portar a les meves xarxes despr¨¦s de l¡¯excursi¨®. Si no ho puc fotografiar ni compartir-ho, de qu¨¨ em serveix ser-hi?

En sintonia amb l¡¯explosi¨® tur¨ªstica a la postpand¨¨mia, Barcelona ha vist cr¨¦ixer de manera exponencial la seva oferta d¡¯oci experiencial. Solen ser espais ben situats, c¨¨ntrics, juntament amb altres atraccions tur¨ªstiques o en zones properes a les parades del Bus Tur¨ªstic. A aquests nous museus de la turistificaci¨® en tenen prou amb alguna cosa a ensenyar per poder anomenar-se aix¨ª. Preguntats per quines caracter¨ªstiques ha de tenir un local per publicitar-se com a ¡°museu¡±, fonts de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona indiquen que ¡°el terme museu ¨¦s facultatiu¡±, i que perqu¨¨ tinguin el reconeixement com a tal simplement han de tenir una col¡¤lecci¨®. A la capital catalana un edifici que no t¨¦ col¡¤lecci¨® no pot ser considerat museu, per¨° una col¡¤lecci¨® sense edifici s¨ª que ho pot ser. Per aix¨° aquesta invasi¨® sobtada.

M¨¦s enll¨¤ de la proliferaci¨® de les sales art¨ªstiques immersives, com Ideal o el Moco Museum, i que els grans museus ja facin picades d¡¯ullet a elements instagramejables en la seva posada en escena com a efecte crida ¡ªpossiblement, la cortina m¨¦s compartida a stories en els ¨²ltims anys ha sigut la que es va penjar a la retrospectiva de F¨¦lix Rodriguez Torres al Macba¡ª, la invasi¨® d¡¯experi¨¨ncies d¡¯oci que demanen ser mediatitzades es fa palesa fent un google r¨¤pid a Trip Advisor. A la seva llista dels millors museus de la ciutat, a m¨¦s del MNAC (posici¨® 2) i del CosmoCaixa (tercera), es recomanen el museu dedicat a la pel¡¤l¨ªcula Alien (set¨¨) o el Museu de les Il¡¤lusions (38), local que est¨¤ una posici¨® per sobre del CCCB (39). Aquest r¨¤nquing no compta amb les activitats temporals immersives que van passant per la ciutat, com el Bubble Planet (que inclou una piscina de bombolles gegant on banyar-se), el laberint de Tim Burton (que va estar a pla?a Espanya amb ple total a 34 euros l¡¯entrada) o el Balloon Museum Pop Air (que ara ocupa el Palau Vict¨°ria Eug¨¨nia de pla?a Espanya fins al 15 de setembre despr¨¦s de passar per Madrid o Roma). Cada obra, 17 en total, gr¨¤cies a la interacci¨® amb l¡¯espectador, crea nous espais de socialitzaci¨® f¨ªsica, digital i cultural. ¡°Les persones s¨®n el centre d¡¯una estimulaci¨® constant per veure, sentir i viure a trav¨¦s i gr¨¤cies a l¡¯art inflable¡±, expliquen a la presentaci¨®. Les sensacions i el xoc de la interacci¨® presencial i virtual, una vegada m¨¦s, usats com a reclam per entendre el lleure en el nostre temps lliure.

Un edifici que no t¨¦ col¡¤lecci¨® no pot ser considerat museu, per¨° una col¡¤lecci¨® sense edifici, s¨ª

Quan el 1998 B. Joseph Pine II i James H. Gilmore van encunyar el concepte ¡°economia de l¡¯experi¨¨ncia¡± en un article que van publicar a Harvard Business Review, probablement no s¡¯imaginaven el pes que les xarxes socials tindrien en el futur immediat d¡¯aquest negoci. En aquest text, plantejaven que ¡°si els productes naturals s¨®n esgotables, els b¨¦ns s¨®n tangibles i els serveis intangibles, les experi¨¨ncies s¨®n memorables¡±, i que aquesta darrera seria la forma m¨¦s evolucionada del valor econ¨°mic. Aquesta concepci¨® capitalista ¨¦s la que ha evolucionat m¨¦s b¨¦: avui el temps s¨®n diners i els records s¨®n els millors souvenirs per mercantilitzar. Ho apunta Jenny Odell al recent ?Reconquista tu tiempo! (Ariel, 2024): l¡¯economia de l¡¯experi¨¨ncia en la cultura de xarxes ¡°ha convertit el m¨®n mateix, vint-i-quatre hores al dia, en un empori en 3D de fons en 2D¡±. O el que ¨¦s el mateix: sembla que ja no sabem gaudir del nostre temps no remunerat, ja sigui en un concert o en una galeria d¡¯art, si no treballem per a la mina del nostre tel¨¨fon.

Analitzant el cas del museu del gelat que va congregar cues a la seva ciutat natal (San Francisco), Odell rescata en el seu assaig l¡¯adjectiu japon¨¨s insta-bae, una combinaci¨® de les paraules Instagram i haeru (¡®brillar¡¯), un concepte que vindria a significar ¡°una cosa que funciona b¨¦ a Instagram¡±. Si alguna cosa comparteixen tant l¡¯Ice Cream Museum com el White Rabbit o el Paradox ¨¦s pert¨¤nyer al mercadeig del capital d¡¯insta-bae qualificant-lo d¡¯art. ¡°Qualsevol amb una c¨¤mera i la mentalitat adequada ¡ªel tarann¨¤ cobej¨®s que assenyala Susan Sontag¡ª pot tractar qualsevol gelateria com si fos un museu. En el context de l¡¯economia de l¡¯experi¨¨ncia, Instagram, categoritzat com a ¡®social¡¯, s¡¯entendria millor com una app de compres, un mercat per posar en oferta i explorar les adquisicions, ja sigui a trav¨¦s d¡¯anuncis reals o de les vides posades en imatges de les nostres amistats¡±, recorda Odell. En aquest context, t¨¦ sentit que, m¨¦s que voler comprar un record a la botiga del museu a la sortida, en tinguem prou enduent-nos una foto insta-bae al rodet. Sense free wifi a l¡¯interior no hi ha diversi¨®.