Ingrid Guardiola: ¡°Si Musk creu que la tecnologia gaudeix d¡¯omnipot¨¨ncia, per qu¨¨ anar de la m¨¤ de Donald Trump?¡±

Hi ha capritxos algor¨ªtmics i n¡¯hi ha dels de tota la vida. Conversar amb Ingrid Guardiola sobre el seu darrer assaig ¨¦s dels segons. L¡¯ull i la navalla, publicat el 2018, era instructiu i agut; La servitud dels protocols (Arc¨¤dia) ¨¦s un assaig cr¨ªtic amb els processos d¡¯automatitzaci¨® vinculats als dispositius tecnol¨°gics. La lectura m¡¯agafa en plena recerca amateur sobre els dumbphones. Es tracta d¡¯aquests tel¨¨fons m¨°bils, d¡¯aparici¨® relativament recent, que nom¨¦s fan les funcions pr¨¨vies a les dels smartphones. El meu ¨¦s un problema pr¨¤ctic. Els smartphones, m¨¦s enll¨¤ de les seves innumerables virtuts, inoculen una addicci¨® a l¡¯scroll infinit. Al seu nou i excel¡¤lent assaig, Guardiola associa l¡¯scroll infinit a aquella cosa que no representa res per¨° que produeix, aquella cosa que no vol dir res per¨° que funciona. ?s ¡°l¡¯all¨°¡± de qu¨¨ parlaven Guattari i Deleuze. Les hores que perdo dedicades a ¡°l¡¯all¨°¡± les podria aprofitar millor si tingu¨¦s un dumbphone. Heus aqu¨ª el capritx de tota la vida: un llibre que arriba m¨¤gicament a les teves mans no quan m¨¦s el vols, sin¨® quan m¨¦s el necessites.

Per¨° estic fantasiant, em dic. Un dumbphone et transforma en una persona socialment inadaptada (i no en el sentit revolucionari de la paraula) perqu¨¨ la resta del m¨®n amb qui et relaciones fa servir smartphones. Pregunto a Ingrid Guardiola si l¡¯smartphone i el seu univers d¡¯algoritmes i protocols s¨®n inevitables. ¡°Certament crec que ¨¦s inevitable i que assumir-ho ens pot ajudar a entendre millor les eines i a refer el contracte social¡±, respon. La servitud dels protocols acaba amb una crida a recuperar la idea del contracte social, la vig¨¨ncia del qual ha quedat esquerdada per la imposici¨® de la tecnologia digital per dur a terme tant tasques banals com tasques decisives. ¡°Per posar-te un exemple, ets professor universitari i has de posar les notes. Per obrir les actes necessites una doble verificaci¨® que passa pel teu m¨°bil, havent-te descarregat pr¨¨viament una aplicaci¨® de Google o de Microsoft. Sense aix¨°, no pots aprovar els teus alumnes. Ning¨² t¡¯ho ha consultat, aix¨°, donen per fet que ha de ser aix¨ª¡±. La temuda identitat digital ¨²nica ja ¨¦s a punt de ser, doncs, una realitat. ¡°Haver unificat tots els aspectes de la nostra vida a la tecnologia digital connectada ¨Di ara intel¡¤ligent¨D t¨¦ uns efectes psicosom¨¤tics i tamb¨¦ psicosocials, perqu¨¨ fa que mesclem l¡¯esfera privada, l¡¯esfera p¨²blica, la laboral i l¡¯oci en un mateix espai, i fa que no sapiguem gestionar aquests diferents ¨¤mbits. Crec que hi podria haver eines que ens ajudessin a saber-los distingir¡±.

Les plataformes socials et fan creure que la teva opini¨® ¨¦s important; aquesta ¨¦s una idea molt del m¨¤rqueting

El concepte que relliga tot el llibre de Guardiola ¨¦s el de protocol. ?s un concepte ampli, per¨° sempre vinculat a les relacions socials i pol¨ªtiques. Jordi Pujol, per exemple, deia que els protocols s¨®n la pl¨¤stica de la pol¨ªtica. Llegint Guardiola em ve al cap que en el m¨®n offline els protocols s¨®n ambivalents. A vegades s¨®n mecanismes de control social dels ciutadans, perqu¨¨ ens imposen determinades maneres d¡¯accedir a certs b¨¦ns socials. Per¨°, a la vegada, tamb¨¦ serveixen com a mecanismes per protegir els ciutadans dels excessos de control social. Un policia, per desenfundar l¡¯arma, ha de complir una s¨¨rie de protocols. Per¨° aquesta ambival¨¨ncia sembla desapar¨¨ixer en el m¨®n online. No hi ha pr¨¤cticament protocols digitals que serveixin per protegir els ciutadans dels excessos del control social, que ja ¨¦s posthobbesi¨¤, en el sentit que l¡¯autoritat, a la nostra vida online, ¨¦s en mans d¡¯organismes privats. Guardiola, preocupada per la incid¨¨ncia dels processos tecnol¨°gics i socials d¡¯automatitzaci¨®, est¨¤ tan fascinada pels protocols com els fil¨°sofs del dret ho estem per les normes. ¡°Els protocols no deixen de ser un conjunt de normes, i estan molt vinculats al context que els ha generat. Hist¨°ricament els protocols tenien m¨¦s a veure amb les cerim¨°nies i amb certs rituals socials, i avui en dia s¡¯han tecnificat. I aix¨° ha fet que perdessin la seva capacitat d¡¯aglutinant social. El protocol donava les pautes per donar sentit a una poblaci¨® concreta en un moment determinat. Aquestes cerim¨°nies desapareixen, es transformen i, quan passen a aquesta dimensi¨® t¨¨cnica, ¨¦s molt dif¨ªcil separar els usos socials que permeten convertir aquell protocol en un ritual, i per tant en una experi¨¨ncia col¡¤lectiva, del seu paper com a eines o dispositius de control. Els protocols fan la mateixa funci¨® que feia un radar: captava la posici¨® i la velocitat d¡¯un senyal en l¡¯espai i registrava moviments; ara registren dades digitals¡±. Qu¨¨ poden fer les eines que tradicionalment havien mirat de protegir als ciutadans, com el dret, d¡¯aquests radars virtuals? Guardiola es revela com una realista moderada: ¡°Pel que fa al marc legal, en efecte sempre tenim la sensaci¨® d¡¯estar pescant amb les mans. Per¨° s¨ª que hi ha dos contextos molt diferenciats: el m¨®n anglosax¨® i el m¨®n europeu. Aquest darrer, amb la GDPR (Reglament General de Protecci¨® de Dades) del 2018, protegeix m¨¦s la privacitat de les dades de l¡¯individu. Hi ha un marc legal que no respondr¨¤ a la totalitat de les necessitats jur¨ªdiques del moment, perqu¨¨ hi haur¨¤ noves eines, nous usos, nous impactes, que faran que segurament quedem desprotegits moment¨¤niament del problema que tenim¡±.

Despr¨¦s de m¨¦s de vora quinze anys a ple rendiment, potser ja estem en condicions de fer una avaluaci¨® de les xarxes socials i de la manera com han modulat l¡¯esfera p¨²blica. A La servitud dels protocols, Guardiola en fa un balan? m¨¦s aviat cr¨ªtic. ¡°Una cosa interessant de la conversa organitzada algor¨ªtmicament¡±, rebla en el nostre di¨¤leg, ¡°¨¦s que les plataformes socials et fan creure que la teva opini¨® ¨¦s important. Aquesta ¨¦s una idea molt del m¨¤rqueting. Tot i que, segurament, en enquestes de valoraci¨® de producte a la manera antiga, a peu de carrer, et demanaven fer l¡¯enquesta per¨° no et feien creure que tu ho valies, que eres molt important i que gr¨¤cies a tu l¡¯empresa aniria molt millor. Era una q¨¹esti¨® molt m¨¦s banal i pragm¨¤tica. Ara l¡¯estudi no s¡¯explicita: es diu ¡®plataformes socials¡¯. I et fan creure que ¨¦s un lloc d¡¯empoderament i on pots articular-te com a subjecte¡±.

Estiro del fil de la subjectivitat i dic a Guardiola que les plataformes socials han vehiculat un t¨ªmid pas de la cultura de la culpa cap a la cultura de la vergonya. Tots els qui hem participat en algun moment a les xarxes socials hem sentit aquesta pressi¨® de conformar-nos amb alguna opini¨® malgrat que ten¨ªem forts dubtes de subscriure-la per por de ser avergonyits. Fins a l¡¯adveniment de les xarxes socials est¨¤vem acostumats a regular els nostres comportaments i les nostres opinions d¡¯acord amb una cultura de la culpa (ja fos en un sentit cristi¨¤ o en un sentit laic). I, de sobte, ens trobem exposats a una eina ¨Dles plataformes socials¨D que fa la culpa m¨¦s irrellevant, perqu¨¨ els mecanismes reguladors de l¡¯opini¨® i el comportament ja no depenen tant d¡¯una introspecci¨® individual sin¨® d¡¯una s¨¨rie d¡¯inputs que venen donats per les opinions dels altres. Guardiola no est¨¤ del tot conven?uda de la meva atropellada reconstrucci¨® de la hist¨°ria recent de les emocions que regulen els nostre comportament: ¡°No hem depassat la culpa en el sentit que vivim en una societat del rendiment i la producci¨®, que implica superar-nos constantment, estar tota l¡¯estona competint, participar del c¨¤stig dif¨²s de les xarxes socials, i aix¨° ens posa en un context de competitivitat, m¨¨triques i objectius, en un progr¨¦s de pot¨¨ncia de la m¨¤quina, que fa que, si no assolim aquestes fites, ens sentim culpables. No ¨¦s una culpa metaf¨ªsica, tampoc psicoanal¨ªtica, tot i que hi ha un treball psicosom¨¤tic. Per¨° ¨¦s culpa, sens cap mena de dubte¡±.

Alguns dels passatges m¨¦s brillants de La servitud dels protocols tenen a veure amb la cr¨ªtica a ¡°l¡¯autosufici¨¨ncia de la m¨¤quina¡±, ¨¦s a dir, la idea que la tecnologia ¨¦s sobirana. Els propietaris de les big tech de Sillicon Valley insisteixen que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial ens salvar¨¤ del canvi clim¨¤tic, ens permetr¨¤ dedicar-nos al lleure perqu¨¨ ens absoldr¨¤ de treballar o resoldr¨¤ bona part de les malalties. ¡°El tecnofetitxisme ven¡±, conclou, amb certa resignaci¨®, Guardiola. Hi fico cullerada: hist¨°ricament, per¨°, tot el temps que hem guanyat per a l¡¯oci i per al lleure, per exemple, ha estat fruit de la lluita pels drets laborals. El desenvolupament de la tecnologia ¨¦s una condici¨® per tenir m¨¦s oci, per¨° no n¡¯¨¦s la causa. El discurs d¡¯aquestes figures de Sillicon Valley duu intr¨ªnseca una mena d¡¯omnipot¨¨ncia, perqu¨¨ creuen que el desenvolupament de la tecnologia ser¨¤ la causa de tots aquests milloraments en les nostres vides, i no la seva condici¨® de possibilitat. Tot s¨®n problemes t¨¨cnics, a Sillicon Valley, suggereixo. En el fons, per¨°, no s¡¯ho acaben de creure, com b¨¦ assenyala Guardiola en un cop de lucidesa irrefutable: ¡°Si Musk creu que la tecnologia gaudeix d¡¯aquesta omnipot¨¨ncia, per qu¨¨ anar de la m¨¤ de Donald Trump?¡±.

La servitud dels protocols

Ingrid Guardiola
Arc¨¤dia
376 p¨¤gines. 25 euros