La nostra banda sonora

A finals del 2023, l¡¯excel¡¤lent divulgador musical ¡ªper¨° p¨¨ssim novel¡¤lista¡ª Ramon Gener estrenava un nou format televisiu en qu¨¨, amb l¡¯ajuda d¡¯un c¨°mplice grup d¡¯adolescents, escorxava peces exitoses del can?oner contemporani internacional com a excusa per entendre¡¯n els fascinants mecanismes interns, per penetrar en les din¨¤miques personals i socials de l¡¯¨¨poca i per aprofundir en l¡¯impacte ¨ªntim i col¡¤lectiu exercit per la m¨²sica. Aix¨° no ¨¦s una can?¨® funcionava, i no seria estrany que pogu¨¦s tenir continu?tat pr¨°ximament.

La f¨®rmula de l¡¯¨¨xit pot semblar senzilla: identificar una necessitat, triar amb encert els elements per articular la reposta i iniciar una espiral de creixement. Salvant les dist¨¤ncies, aquest podria ser el resum del fenomen de la ¡ªaleshores anomenada¡ª Nova Can?¨®: l¡¯article fundacional de Llu¨ªs Serrahima (amb Josep Benet entre bambolines) el gener del 1959, demanant a Germinabit (el precedent de Serra d¡¯Or) un moviment de m¨²sica en catal¨¤, una nova generaci¨® de cantants nascuda als anys quaranta articulada a l¡¯entorn dels Setze Jutges, i el sorgiment d¡¯un mercat propi (amb ressons a la resta d¡¯Espanya) amb una ind¨²stria discogr¨¤fica incipient, un circuit d¡¯actuacions, uns comentaristes propicis i la generaci¨® d¡¯un efecte ¡°bola de neu¡± gr¨¤cies a la sincronia amb la milit¨¤ncia antifranquista.

Aquest relat mecaniscista ¨¦s impugnat pel periodista Antoni Batista (Barcelona 1952). Profund coneixedor dels protagonistes, coetani de molts dels esdeveniments decisius ¡ª¡±he anat deixant entrar el periodisme de la viv¨¨ncia¡±¡ª i mel¨°man conf¨¦s, no amaga una clara voluntat de reinterpretaci¨® d¡¯un ¡°miracle¡± que ell mateix rebateja com la Nostra Can?¨®. Tres s¨®n les impugna?cions principals. En primer lloc, hi ha una millor contextualitzaci¨®, tot situant el fenomen en relaci¨® amb influ¨¨ncies que, externament, van m¨¦s enll¨¤ de la chanson fran?aise i inclouen el folk, el rock o el blues, mentre que, internament, recull altres ecos sovint menystinguts, com el flamenc, la rumba, les bandes o la mateixa experimentaci¨®.

En segon lloc, lligat amb aquesta vindicaci¨® de la diversitat, Batista recorda com l¡¯impuls inicial dels Setze Jutges tamb¨¦ tenia la seva torna en un pensament benpensant incapa? d¡¯assumir certes transgressions o derivades. D¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia de recuperar els espais alternatius simultanis i posteriors, aix¨ª com les carreres singulars i les evolucions particulars, ja que, entre altres raons, s¨®n les que m¨¦s b¨¦ van connectar amb un p¨²blic m¨¦s popular i, alhora, m¨¦s massiu. Els ¡°recitals¡± r¨¤pidament es van escapar al format cl¨¤ssic i van conquerir nous escenaris, harmonies i formats: l¡¯impuls inicial burg¨¨s ¡°no vol dir que el missatge sigui necess¨¤?riament dels seus valors¡±, ni tampoc la milit¨¤ncia, on m¨¦s aviat trobem simpatia del comunisme, el nacionalisme d¡¯esquerres i el socialisme.

I finalment hi ha el redescobriment de la qualitat art¨ªstica, com a compositors i creadors. Crida l¡¯atenci¨® que l¡¯etiqueta ¡°cantants de protesta¡± acab¨¦s sent l¡¯excusa perqu¨¨ la naixent democr¨¤cia, de gustos homogenis i d¨°cils, amortitz¨¦s aquella generaci¨®. La recent retirada de la tr¨ªada Llach, Raimon i Serrat ¡ªnom¨¦s Maria del Mar Bonet segueix activa¡ª potser ¨¦s l¡¯oportunitat de recuperar-ne el llegat i fer-los, encara que amb retard, just¨ªcia.

La nostra Can?¨® ?

Antoni Batista?
P¨°rtic
240 p¨¤gines. 18,90 euros