Cl¨¤ssics que nom¨¦s conserven el t¨ªtol

La brama diu que si els cl¨¤ssics continuen sent cl¨¤ssics ¨¦s perqu¨¨ ho aguanten tot. Biaixos diversos, tergiversacions, actualitzacions, regressions, mastegots, glorificacions... La literatura n¡¯ha donat proves a bastament. James Joyce va fer seva l¡¯Odissea d¡¯Homer amb Ulisses, Julian Barnes va convertir Un cor simple en El lloro de Flaubert, i Carlota Gurt, Solitud de V¨ªctor Catal¨¤ en Sola... El teatre, per¨°, juga a un altre joc. I avui dia ¨¦s gaireb¨¦ impossible asseure¡¯s en una platea a veure Hamlet i veure Hamlet de deb¨°. A tot estirar, contemplar¨¤s una versi¨® retallada de l¡¯original.

A Hamlet 0.2, Sergi Belbel i Enric Cambray ja ens explicaven que el segon acte de la trag¨¨dia de Shakespeare ¨¦s el m¨¦s retallat, perqu¨¨ ¨¦s de transici¨®. Normalment dura poc i els directors se solen saltar moltes escenes. Fa anys que aix¨° ¨¦s moneda corrent. Un exemple ¨¦s la versi¨® que Julio Manrique va fer de Les tres germanes de Tx¨¦khov al Lliure: va col¡¤locar-hi un pr¨°leg (l¡¯enterrament del pare) i un ep¨ªleg. O el Vania d¡¯?lex Rigola, en qu¨¨ comprimia l¡¯acci¨® amb quatre personatges i molt poc text. Els cl¨¤ssics es retoquen i malmenen, es transformen i s¡¯adapten.

Continuen sent aquells cl¨¤ssics? Podem dir que hem sentit Tx¨¦khov, S¨°focles o Shakespeare despr¨¦s d¡¯haver vist alguns d¡¯aquests muntatges? O una cosa diferent? La veritat ¨¦s que el p¨²blic d¡¯avui no suportaria senceres moltes de les obres que tornen un cop i un altre a la cartellera, i molt menys com van ser concebudes d¡¯origen, per masclistes i xen¨°fobes, entre moltes altres coses. La q¨¹esti¨® ¨¦s per qu¨¨ es continuen fent si tenen totes aquestes llufes a sobre. Aix¨° mateix es preguntava l¡¯alemanya Susanne Kennedy quan va muntar Les tres germanes: ¡°Sabem que les tres germanes no aniran a Moscou, que Medea matar¨¤ els fills, que Hamlet dir¨¤ all¨° de ser o no ser. ?s com una repetici¨® eterna. I el p¨²blic en forma part, disposat que se li aparegui un dimoni cada nit perqu¨¨ li faci les mateixes coses¡±.

Qu¨¨ passa, per¨°, si s¡¯anuncia una estrena com ?dip rei i no surt ni una paraula de les que va escriure S¨°focles? O, com passa ara al Lliure, si creu que ha vist El misantrop de Moli¨¨re i tot el que diuen Alceste, C¨¦lim¨¨ne i Philinte neix del cap de Sergi Pompermayer i Pablo Macho Otero? Daniel Veronse, quan va mirar Oncle V¨¤nia, va arribar a Esp¨ªa a una mujer que se mata; Jordi Oriol, a l¡¯hora d¡¯enfrontar-se a Macbeth, va escriure La mala dicci¨®... Obres a partir de cl¨¤ssics, com Apocalyspe Now neix d¡¯El cor de les tenebres i Pretty woman, de Pigmali¨®.

El problema apareix quan no es deixa clar que es tracta d¡¯una ¡°obra inspirada en¡±. Canviar el t¨ªtol ¨¦s el b¨¤sic. Aquest estiu passat no vam veure Hamlet, sin¨® Hamlet. En els plecs del temps, versi¨® en la qual Christiane Jatahy introdu?da fragments de l¡¯Orlando de Virginia Woolf i del Hamlet machine de Heiner M¨¹ller. Al Lliure doncs, El misantrop s¡¯hauria pogut dir El misantrop records i ja ho haur¨ªem tingut.

Perqu¨¨ si li porto a un editor un conte llarg titulat El pavell¨® n¨²mero 6, on reescric paraula per paraula la relaci¨® entre el jove Gr¨®mov i el metge Ragin, canvio una pres¨® russa llunyana pel Centre Penitenciari Mas d¡¯Enric i actualitzo els temes, i li dic que ¨¦s obra de Tx¨¦khov i que a sota hi pot posar ¡°versi¨® de¡±, el m¨¦s segur ¨¦s que, si s¡¯av¨¦ a publicar-lo, cosa que dubto, em faci canviar el t¨ªtol de totes totes. I ja explicar¨¤ a la contracoberta l¡¯origen de tot plegat.